Anex:Patrimoni de la Humanitat en Turkmenistan

Bens culturals i naturals

Turkmenistan conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Parc Nacional Històric i Cultural de l'Antiga Merv
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Província de Mary
	Merv és la més antiga i la millor conservada de les ciutats-oasis que fitaven la ruta de la seda en l'Àsia Central. Els seus vestigis són testics de 4.000 anys d'història i, entre ells, es poden vore encara alguns monuments construïts en els dos últims milenis. (UNESCO/BPI)^[1]

	Kunya-Urgench
	Be cultural inscrit en 2005.
	Localisació: Província de Donaşoguz
	Situada al noroest del Turkmenistan, en la vora esquerra del riu Amu Daria, Kunya-Urgench va ser l'antiga capital de la regió de Khorezm en temps de l'Imperi aqueménida. El seu centre històric comprén un conjunt de monuments construïts principalment entre els sigles XI i XVI: una mesquita, les portes d'un caravasar, fortalees, mausoleus i un minaret de 60 metros d'altura. Tots eixos edificis atesten els notables guanys alcançats per l'arquitectura i l'artesania de la regió, que es varen estendre primer fins a Iran i Afganistan i varen influir després en les realisacions arquitectòniques de l'Imperi mogol, establit en l'Índia en el sigle XVI. (UNESCO/BPI)^[2]

	Fortalees partixques de Nisa
	Be cultural inscrit en 2007.
	Localisació: Província de Ahal
	Els tells bessons de l'antiga i la nova Nisa marquen l'emplaçament d'una de les ciutats més antigues i importants de l'Imperi partixc, que va ser una gran potència des de mediats del sigle III a.C. fins al sigle III de la nostra era. Durant casi dos mil anys, abdós tells han permaneixcut relativament incólumes i conserven, encara enterrats, els vestigis d'una gran civilisació antiga que va saber aünar en ingeni la seua cultura tradicional i elements de dos cultures occidentals: la helenística i la romana. Les excavacions arqueològiques efectuades en les dos parts que integren el lloc han posat de manifest l'existència d'una arquitectura ricament ornamentada i ilustrativa de la vida domèstica, oficial i religiosa dels parts. Situat en l'encreuament d'importants rutes comercials i estratègiques, el poderós Imperi partixc va ser un bastió contra l'expansió romana i un important centre de comunicació i intercanvis comercials entre l'est i l'oest, el nort i el sur. (UNESCO/BPI)^[3]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Turkmenistan.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Turkmenistan, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de març de 2010,^[4] ha presentat els següents llocs:

	Dehistan / Mishrian Be cultural Propost en 1998
	Reserva natural estatal de Badhyz Be natural Propost en 2009
	Reserva natural estatal de Syunt Hasardag Be natural Propost en 2009
	Dinosauris i coves de Koytendag Be natural Propost en 2009
	Reserva estatal de la biosfera de Repetek Be natural Propost en 2009
	Reserva natural estatal del Amu Daria Be natural Propost en 2009
	Reserva natural estatal de Hazar Be natural Propost en 2009
	Llocs de la Ruta de la Seda en Turkmenistan Be cultural Propost en 2010

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Turkmenistan dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	La epopeya de Görogly
	Be immaterial inscrit en 2015.
	La epopeya de Görogly és un espectàcul tradicional de narració oral en el que es relaten els ardits d'este llegendari héroe i els seus quaranta ginets. Relats en prosa, poemes, cançons, improvisacions vocals i composicions musicals es combinen en les representacions d'esta epopeya que constituïx una verdadera enciclopèdia oral de coneiximents i costums tradicionals, entre els que figuren métodos d'crío del ganado, de medicina tradicional, etc. La transmissió d'este art narratiu ancestral eixercita un important paper en l'educació dels chiquets, ajudant-los a comprendre millor la seua identitat cultural. També nutrix el caràcter, la capacitat creativa i el talent artístic, al mateix temps que conferix un fort sentiment d'identitat social i cultural a les comunitats que són les seues depositario. Este art narratiu reflectix les aspiracions dels turkmenos a la felicitat, la llibertat i la justícia, realçant valors com el corage, l'honradea, l'amistat, la tolerància i l'equitat. Els practicants i depositario de la epopeya de Görogly són els narradors turkmenos –tant hòmens com a dònes– especialisats en la seua interpretació, que solen realisar-la assentats en l'acompanyament d'instruments de corda tradicionals com el dutar o gyjak. Estos practicants i depositario participen activament en totes les celebracions nacionals, festivals culturals i events socials, aixina com en certàmens anuals en els que competixen entre sí. La pràctica d'este art narratiu es considera una vocació artística, i els mestres en la seua interpretació transmeten als seus discípuls els coneiximents i tècniques que posseïxen a través de métodos informals d'ensenyança i de les representacions que donen en públic. (UNESCO/BPI)^[5]

	El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou)
	Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.^[6]
	Este element és compartit en Plantilla:AFG, Plantilla:AZE, , Plantilla:IRN, Plantilla:IRQ, Kazajistánlink=\|20px Kazajistán, Plantilla:KGZ, Plantilla:TJK, Plantilla:UZB i TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png
	La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)^[6]