Anex:Membres de la gens Emilia
Els membres de la gens Emilia varen ser aquells antics romans que varen tindre per nomen Emilio o Emilia. Apareixen per primera volta en els registres en els primers anys de la República romana ocupant ya les més altes magistratura de l'Estat romà.
Varen estar dividits en vàries branques d'extracció patricio durant tota la República que es varen succeir unes a unes atres, encara que la precisa llínea de successió és mera conjectura. En época augústea varen estar representats pels Emilios Lépidos que varen emparentar en la dinastia d'Augusto. Les concessions de ciutadania varen estendre el nomen per les principals províncies romanisades de l'Imperi. Aixina, varis Emilios, sense relació en les branques patricias republicanes, varen alcançar posats de prestigi i responsabilitat durant el Principat, tant en càrrecs senatorials com eqüestres.
Emilios Escauros
editar- Emilia. Filla d'Emilio Escauro, princeps senatus, i esposa successivament de Acilio Glabrión i Pompeyo. Va morir en donar a llum.[1]
- Emilio Escauro, va lluitar contra els cimbrios baix Quint Lutacio Cátulo.
- Emilio Escauro, Lucio, un oficial en la flota romana durant la guerra contra Antíoco III en 190 a. C.
- Emilio Escauro, Mamerco, orador i poeta, dos voltes acusat de maiestas.
- Emilio Escauro, Marque, cònsul en 115 i 107 a. C., censor en 109 i princeps senatus.
- Emilio Escauro, Marque, pretor en 56 a. C.
- Emilio Escauro, Marque, partidari de Marco Antonio.
Emilios Lépidos
editarA finals de l'época republicana, i despuix de la desaparició d'atres estirps, els Lépidos es varen apropiar dels cognomina Barbula, Paullus i Regillus d'atres famílies en les que es desconeix el seu grau de parentesc, si ho va haver. Seguint la moda de l'época, el cognomen Paullus va ser amprat com praenomen per alguns dels seus membres.
Emilios Lépidos d'época republicana
editar- Emilia Lépida. Filla de Lépido, el triunviro, i esposa de Metelo Escipión.[2]
- Emilio Lépido, Lucio, fill del cònsul de 232 a. C.
- Emilio Lépido, Manio, pretor en 213 a. C.
- Emilio Lépido, Manio, cònsul en 66 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 285 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 232 a. C., i potser també suffectus en 220.
- Emilio Lépido, Marque, pretor en 218 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 187 i 175 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 158 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, tribuno militar contra Antíoco III en 190 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 126 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en 78 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, el triunviro, cònsul en 42 a. C.
- Emilio Lépido, Quint, fill del cònsul de 232 a. C.
- Emilio Lépido Llauger, Mamerco, cònsul en 77 a. C.
- Emilio Lépido Porcina, Marque, cònsul en 137 a. C.
- Emilio Paulo, Lucio, cònsul en 50 a. C.
- Emilio Régilo, mencionat per Cicerón.
Emilios Lépidos d'época imperial
editar- Emilia, Paula. Filla de Paulo Emilio Lépido menciona en una inscripció d'Empúries.[3]
- Emilia Lépida. Germana de Manio Lépido, cònsul en l'any 11, i esposa successivament de Sulpicio Quirinio i Mamerco Escauro. Va ser acusada de varis crims i condenada el 20.[4]
- Emilia Lépida. Filla d'Emilio Lépido, el cònsul de l'any 6, i esposa de Druso César, el fill de Germànic. Es va suïcidar el 36 despuix de ser acusada d'adulteri.[5]
- Emilia Lépida. Filla de Manio Lépido, el cònsul de l'any 6, i esposa de l'emperador Galba.[6]
- Emilio Lépido, Manio, cònsul en l'any 11.
- Emilio Lépido, Marque, fill del triunviro; va conspirar per a assessinar a Augusto en 30 a. C.
- Emilio Lépido, Marque, cònsul en l'any 6.
- Emilio Lépido, Marque, eixecutat per Calígula, en l'any 39.
- Emilio Lépido, Paulo, cònsul suffectus en 34 a. C.
- Emilio Lépido, Quint, cònsul en l'any 21 a. C.
- Emilio Paulo, Lucio, cònsul en l'any 1; va conspirar contra Augusto.
Emilios del periodo republicà
editarEmilios Bárbulas
editar- Emilio Bárbula, Lucio, cònsul en 281 a. C., i conquistador de Tarento.
- Emilio Bárbula, Marque, cònsul en 230 a. C.
- Emilio Bárbula, Quint, cònsul en 317 i 311 a. C.
Emilios Bucas
editar- Lucio Emilio Buca, cuestor en l'época de Sila.
- Lucio Emilio L. f. Buca (fl. 54 a. C.), triunviro de la ceca.
Emilios Mamercinos
editar- Artícul principal → Emilios Mamercinos.
Els registres donen als membres d'esta família indistintament els cognomina Mamercus i Mamercinus.
- Emilio Mamercino, Gayo, tribunus militum consulari potestate en 394 i 391 a. C.
- Emilio Mamercino, Lucio, tribunus militum consulari potestate en 391, 389, 387, 383, 382, 380 i 377 a. C.
- Emilio Mamercino, Lucio, cònsul en 366 i 363 a. C.
- Emilio Mamercino, Lucio, magister equitum en 352 a. C.
- Emilio Mamercino Privernate, Lucio, cònsul en 341 i 329 a. C. i dictador en 335 i 316 a. C.
- Emilio Mamercino, Mamerco, dictador en 437, 433 i 426 a. C.
- Emilio Mamercino, Manio, cònsul en 410 a. C.
- Emilio Mamercino, Tiberio, cònsul en 339 a. C.
- Emilio Mamerco, Lucio, cònsul en 484, 478 i 473 a. C.
- Emilio Mamerco, Tiberio, cònsul en 470 i 467 a. C.
Emilios Papos
editar- Emilio Pape, Lucio, cònsul en 225 a. C.
- Emilio Pape, Lucio, pretor en 205 a. C. que va rebre Sicília com la seua província.
- Emilio Pape, Marque, dictador en l'any 321 a. C.
- Emilio Pape, Marque, curio maximus mort en 210 a. C.
- Emilio Pape, Quint, cònsul en 282 i 278 a. C.
Emilios Paulos
editar- Emilia Primera. La major de les filles d'Emilio Paulo, el vencedor de Pidna, i esposa de Elio Tuberón.[7]
- Emilia Secunda. La mijana de les filles d'Emilio Paulo, el vendecedor de Pidna, i esposa de Catón Liciniano, el fill de Catón el Major.[8]
- Emilia Terça. Filla d'Emilio Paulo, que va morir en Cannas, i esposa de Escipión l'Africà.[9]
- Emilia Terça. Filla d'Emilio Paulo, el vencedor de Pidna. Quan era chiqueta va donar al seu pare un presagie favorable ans que este partira a Macedònia.[10]
- Emilio Paulo, Lucio, cònsul en 219 i 216 a. C., mort en la batalla de Cannas.
- Emilio Paulo, Marque, cònsul en 302 a. C.
- Emilio Paulo, Marque, cònsul en 255 a. C.
- Emilio Paulo Macedónico, Lucio, malnomenat el Macedónico, cònsul en 182 i 168 a. C.
Emilios Régilos
editar- Marco Emilio Régilo (m. 205 a. C.), Flamen Quirinalis i candidat sense èxit al consulat en l'any 214 a. C.
- Lucio Emilio (M. f.) Régilo, pretor en 190 a. C., durant la guerra contra Antíoco III.
- Marco Emilio (M. f.) Régilo (m. 190 a. C.), germà de Lucio Emilio Régilo, va morir en el transcurs de la guerra contra Antíoco.
Uns atres
editarEmilios d'época altoimperial
editar- Emilia Clara. Mare de l'emperador Didio Juliano.[13]
- Emilia Musa. Dama romana, morta en l'any 17, que va nomenar hereu a Emilio Lépido, cònsul el 6.[14]
- Emiliano Macro (m. 16 a. C.), un poeta que va escriure sobre el tema de les aus, les serps i les plantes medicinals.
- Emilio Macro de Verona (fl. 12), un poeta que va escriure sobre temes homéricos.
- Emilio Macro (III), un juriste que va viure en l'época de Marco Aurelio Sever Alejandro.
- Emilio Sura, analiste, provablement contemporàneu de Veleyo Patérculo.
- Emilio Rufo, prefecto de cavalleria baix Gneo Domicio Corbulón en Armènia.
- Emilio Pacense, tribuno de les cohortes urbanes a la mort de Nerón en l'any 69; va perir lluitant contra Aulo Vitelio.
- Emilio Aspro (II), gramàtic i comentariste de Publio Terencio Afer i Publio Virgilio Marón.
- Emilio Aspro Junior (II), gramàtic i autor de Ars Grammatica.
- Emilio Papiniano (141-212), juriste.
- Marco Emilio Emiliano (h. 206-253), governador de Panonia i Mesia, proclamat emperador en 253, pero assessinat pels seus soldats.
Vore també
editarReferències
editar
- Les referències de la Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft s'abrevien RE i s'indiquen segons l'artícul i el volum que ho conté.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (154)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (166)», RE I, 1.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (157)», RE I, 1.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (170)», RE I, 1.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (167)», RE I, 1.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (171)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (151)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (152)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (179)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (180)», RE I, 1.
- ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (153)», RE I, 1.
- ↑ Marque Tuli Cicerón, Epistulae ad Familiars xiii. 2, 21, 27.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (160)», RE I, 1.
- ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (172)», RE I, 1.
Bibliografia
editar- Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of the Roman Republic: 509 B.C.-100 B.C. (en anglés), American Philological Association.
- Broughton, T. R. S. (1952). The Magistrates of the Roman Republic: 99 B.C.-31 B.C. (en anglés), American Philological Association.
- Broughton, T. R. S. (1960). Supplement to the Magistrates of the Roman Republic (en anglés), American Philological Association.
Enllaços externs
editar- «Digital Prosopography of the Roman Republic» (en anglés). King's College London.
- «Aemilius» (en anglés). Roman Republican and Imperial Senatorial Families. Genealogy and Prosopography.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Miembros de la gens Emilia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.