Anar al contingut

Anex:Isòtops de telur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hi ha 38 isòtops coneguts i 17 isòmers nuclears de telur (52Et), en masses atòmiques que van de 105 a 142. Estos s'enumeren en la taula trobada davall.

El telur d'orige natural en la Terra consistix en huit isòtops. Dos d'ells han segut trobats com radioactivos: 128T'i 130Et, que sofrixen una doble desintegració beta en periodos de semidesintegración de, respectivament, 2,2 × 1024 (2,2 cuatrillones) anys (el periodo de semidesintegración més llarc de tots els nucleidos radiactius)[1] I 7,9 × 1020 (790 trillons) anys. El radioisòtop artificial de més llarga vida de telur és 121T'en un periodo de semidesintegración de casi 19 dies. Varis isòmers nuclears tenen periodos de semidesintegración, sent el més llarc 121mT'en una vida mija de 154 dies.

Els radioisòtops de vida molt llarga 128T'i 130Et són els dos isòtops més comuns de telur. Dels elements en a lo manco un isòtop estable, només l'indi i el reni també tenen un radioisòtop en major abundància que un d'estable.

S'ha afirmat que es va observar la captura electrònica de 123Et, pero mides recents del mateix equip han refutado açò.[2] El periodo de semidesintegración de 123T'és major que 9,2 × 1016 anys, i és provable que dure molt més temps.[2]

124Et pot utilisar-se com a material de partida en la producció de radionucleidos per mig d'un ciclotrón o atres acceleradors de partícules. Alguns radionucleidos comuns que es poden produir a partir de el 124Et són 123I i 124I.

L'isòtop de curta duració 135Et (periodo de semidesintegración de 19 segons) es produïx com un producte de fissió en reactor nuclear. Es descompon, a través de dos desintegració beta, a 135Xe, l'absorbent de neutrons més potent conegut, i la causa del fenomen de yodo.

En l'excepció del berili, el telur és l'element més llauger observat per a sofrir comunament la desintegració alfa, en els isòtops 106T'a 110Et que es veu per a experimentar este modo de desintegració. Alguns elements més llaugers tenen isòtops en desintegració alfa com una branca rara.

Taula d'isòtops

[editar | editar còdic]
Símbol
del nucleido
Z(p) N(n)  
Massa isotòpica (o)
 
Vida mija[n 1] Método(s) de
decaiguda[3][n 2]
Isòtop(s)
fill(s)[n 3]
Espin
nuclear
Composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)
Ranc de variació
natural
(fracció molar)
Energia d'excitació

style="text-align:right" | 52

53 104.94364(54)# 1 µs# 5/2+#

style="text-align:right" | 52

54 105.93750(14) 70(20) µs
[70(+20−10) µs]
α 102Sn 0+
107Et 52 55 106.93501(32)# 3.1(1) ms α (70%) 103Sn 5/2+#
β+ (30%) 107Sb
108Et |

rowspan=4 style="text-align:right" | 52

56 107.92944(11) 2.1(1) s β+ (51%) 108Sb 0+
α (49%) 104Sn
β+, p (2.4%) 107Sn
β+, α (.065%) 104In
109Et |

rowspan=4 style="text-align:right" | 52

57 108.92742(7) 4.6(3) s β+ (86.99%) 109Sb (5/2+)
β+, p (9.4%) 108Sn
α (7.9%) 105Sn
β+, α (.005%) 105In
110Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

58 109.92241(6) 18.6(8) s β+ (99.99%) 110Sb 0+
β+, p (.003%) 109Sn
111Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

59 110.92111(8) 19.3(4) s β+ 111Sb (5/2)+#
β+, p (rar) 110Sn

style="text-align:right" | 52

60 111.91701(18) 2.0(2) min β+ 112Sb 0+

style="text-align:right" | 52

61 112.91589(3) 1.7(2) min β+ 113Sb (7/2+)

style="text-align:right" | 52

62 113.91209(3) 15.2(7) min β+ 114Sb 0+

style="text-align:right" | 52

63 114.91190(3) 5.8(2) min β+ 115Sb 7/2+
115m1Et |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 10(7) keV

6.7(4) min β+ 115Sb (1/2)+
TI - 115m2Et |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 280.05(20) keV

7.5(2) µs 11/2−

style="text-align:right" | 52

64 115.90846(3) 2.49(4) h β+ 116Sb 0+

style="text-align:right" | 52

65 116.908645(14) 62(2) min β+ 117Sb 1/2+
117mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 296.1(5) keV

103(3) ms TI

(11/2−)

style="text-align:right" | 52

66 117.905828(16) 6.00(2) d CE 118Sb 0+

style="text-align:right" | 52

67 118.906404(9) 16.05(5) h β+ 119Sb 1/2+
119mEt |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 260.96(5) keV

4.70(4) d β+ (99.99%) 119Sb 11/2−
TI (.008%) -

style="text-align:right" | 52

68 119.90402(1) Isòtop observablemente estable[n 4] 0+ 9(1)×10−4

style="text-align:right" | 52

69 120.904936(28) 19.16(5) d β+ 121Sb 1/2+
121mEt |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 293.991(22) keV

154(7) d TI (88.6%)

rowspan=2|11/2−

β+ (11.4%) 121Sb

style="text-align:right" | 52

70 121.9030439(16) Estable[n 5] 0+ 0.0255(12)

style="text-align:right" | 52

71 122.9042700(16) Isòtop observablemente estable[n 6] 1/2+ 0.0089(3)
123mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 247.47(4) keV

119.2(1) d TI 123Et 11/2−

style="text-align:right" | 52

72 123.9028179(16) Estable[n 5] 0+ 0.0474(14)
125Et[n 7] 52 73 124.9044307(16) Estable[n 5] 1/2+ 0.0707(15)
125mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 144.772(9) keV

57.40(15) d TI 125Et 11/2−

style="text-align:right" | 52

74 125.9033117(16) Estable[n 5] 0+ 0.1884(25)
127Et[n 7] 52 75 126.9052263(16) 9.35(7) h β 127I 3/2+
127mEt |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 88.26(8) keV

109(2) d TI (97.6%)

rowspan=2|11/2−

β (2.4%) 127I
128Et[n 7][n 8] 52 76 127.9044631(19) 2.2(3)×1024 i[n 9] ββ 128Xe 0+ 0.3174(8)
128mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 2790.7(4) keV

370(30) ns 10+
129Et[n 7] 52 77 128.9065982(19) 69.6(3) min β 129I 3/2+
129mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 105.50(5) keV

33.6(1) d 11/2-
130Et[n 7][n 8] 52 78 129.9062244(21) 790(100)×1018 i ββ 130Xe 0+ 0.3408(62)
130m1Et |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 2146.41(4) keV

115(8) ns (7)−
130m2Et |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 2661(7) keV

1.90(8) µs (10+)
130m3Et |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 4375.4(18) keV

261(33) ns
131Et[n 7] 52 79 130.9085239(21) 25.0(1) min β 131I 3/2+
131mEt |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 182.250(20) keV

30(2) h β (77.8%) 131I 11/2−
TI (22.2%) - 132Et[n 7] 52 80 131.908553(7) 3.204(13) d β 132I 0+

style="text-align:right" | 52

81 132.910955(26) 12.5(3) min β 133I (3/2+)
133mEt |

rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 334.26(4) keV

55.4(4) min β (82.5%) 133I (11/2−)
TI (17.5%) -

style="text-align:right" | 52

82 133.911369(11) 41.8(8) min β 134I 0+
134mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 1691.34(16) keV

164.1(9) ns 6+
135Et[n 10] 52 83 134.91645(10) 19.0(2) s β 135I (7/2-)
135mEt |

colspan="3" style="text-indent:2em" | 1554.88(17) keV

510(20) ns (19/2−)
136Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

84 135.92010(5) 17.63(8) s β (98.7%) 136I 0+
β, n (1.3%) 135I
137Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

85 136.92532(13) 2.49(5) s β (97.01%) 137I 3/2−#
β, n (2.99%) 136I
138Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

86 137.92922(22)# 1.4(4) s β (93.7%) 138I 0+
β, n (6.3%) 137I
139Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

87 138.93473(43)# 500 ms
[>300 ns]#
β 139I 5/2−#
β, n 138I
140Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

88 139.93885(32)# 300 ms
[>300 ns]#
β 140I 0+
β, n 139I
141Et |

rowspan=2 style="text-align:right" | 52

89 140.94465(43)# 100 ms
[>300 ns]#
β 141I 5/2−#
β, n 140I

style="text-align:right" | 52

90 141.94908(64)# 50 ms
[>300 ns]#
β 142I 0+
  1. Negreta per als isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
  2. Abreujaments:
    CE: Captura electrònica
    TI: Transició isomérica
  3. Negreta per als isòtops estables
  4. Es creu que sofrix β+β+ a 120Sn en un periodo de semidesintegración major a 2.2×1016 years
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea
  6. Es creu que sofrix β+ a 123Sb en un periodo de semidesintegración major a 9.2×1016 years
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Productes de la fissió nuclear
  8. 8,0 8,1 Radioisòtop primordial
  9. Major periodo de semidesintegración de qualsevol núclido
  10. Producte de la fissió nuclear de molt poca vida, responsable del enverinament per xenón com un precursos del 135Xe via 135I
  • Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició isotòpica es troba fòra de l'interval indicat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor declarat per a tals espècimen.
  • Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. S'espera que molts isòtops tinguen majors periodos de semidesintegración, pero decauen abans de ser observats fer-ho, permetent-los posar-los un llímit menor que el que deurien tindre
  2. 2,0 2,1 A. Alessandrello«New Limits on Naturally Occurring Electron Capture of 123Et».Physical Review C.67(1)doi:10.1103/PhysRevC.67.014323.
  3. «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
  • Masses d'isòtops de:
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.


Referències

[editar | editar còdic]