Anex:Isòtops de telur
Hi ha 38 isòtops coneguts i 17 isòmers nuclears de telur (52Et), en masses atòmiques que van de 105 a 142. Estos s'enumeren en la taula trobada davall.
El telur d'orige natural en la Terra consistix en huit isòtops. Dos d'ells han segut trobats com radioactivos: 128T'i 130Et, que sofrixen una doble desintegració beta en periodos de semidesintegración de, respectivament, 2,2 × 1024 (2,2 cuatrillones) anys (el periodo de semidesintegración més llarc de tots els nucleidos radiactius)[1] I 7,9 × 1020 (790 trillons) anys. El radioisòtop artificial de més llarga vida de telur és 121T'en un periodo de semidesintegración de casi 19 dies. Varis isòmers nuclears tenen periodos de semidesintegración, sent el més llarc 121mT'en una vida mija de 154 dies.
Els radioisòtops de vida molt llarga 128T'i 130Et són els dos isòtops més comuns de telur. Dels elements en a lo manco un isòtop estable, només l'indi i el reni també tenen un radioisòtop en major abundància que un d'estable.
S'ha afirmat que es va observar la captura electrònica de 123Et, pero mides recents del mateix equip han refutado açò.[2] El periodo de semidesintegración de 123T'és major que 9,2 × 1016 anys, i és provable que dure molt més temps.[2]
124Et pot utilisar-se com a material de partida en la producció de radionucleidos per mig d'un ciclotrón o atres acceleradors de partícules. Alguns radionucleidos comuns que es poden produir a partir de el 124Et són 123I i 124I.
L'isòtop de curta duració 135Et (periodo de semidesintegración de 19 segons) es produïx com un producte de fissió en reactor nuclear. Es descompon, a través de dos desintegració beta, a 135Xe, l'absorbent de neutrons més potent conegut, i la causa del fenomen de yodo.
En l'excepció del berili, el telur és l'element més llauger observat per a sofrir comunament la desintegració alfa, en els isòtops 106T'a 110Et que es veu per a experimentar este modo de desintegració. Alguns elements més llaugers tenen isòtops en desintegració alfa com una branca rara.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija[n 1] | Método(s) de decaiguda[3][n 2] |
Isòtop(s) fill(s)[n 3] |
Espin nuclear |
Composició isotòpica representativa (fracció molar) |
Ranc de variació natural (fracció molar) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
53 | 104.94364(54)# | 1 µs# | 5/2+# | |||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
54 | 105.93750(14) | 70(20) µs [70(+20−10) µs] |
α | 102Sn | 0+ | |||||
| 107Et | 52 | 55 | 106.93501(32)# | 3.1(1) ms | α (70%) | 103Sn | 5/2+# | ||||
| β+ (30%) | 107Sb | ||||||||||
| 108Et |
rowspan=4 style="text-align:right" | 52 |
56 | 107.92944(11) | 2.1(1) s | β+ (51%) | 108Sb | 0+ | |||||
| α (49%) | 104Sn | ||||||||||
| β+, p (2.4%) | 107Sn | ||||||||||
| β+, α (.065%) | 104In | ||||||||||
| 109Et |
rowspan=4 style="text-align:right" | 52 |
57 | 108.92742(7) | 4.6(3) s | β+ (86.99%) | 109Sb | (5/2+) | |||||
| β+, p (9.4%) | 108Sn | ||||||||||
| α (7.9%) | 105Sn | ||||||||||
| β+, α (.005%) | 105In | ||||||||||
| 110Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
58 | 109.92241(6) | 18.6(8) s | β+ (99.99%) | 110Sb | 0+ | |||||
| β+, p (.003%) | 109Sn | ||||||||||
| 111Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
59 | 110.92111(8) | 19.3(4) s | β+ | 111Sb | (5/2)+# | |||||
| β+, p (rar) | 110Sn | ||||||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
60 | 111.91701(18) | 2.0(2) min | β+ | 112Sb | 0+ | |||||
|
style="text-align:right" | 52 |
61 | 112.91589(3) | 1.7(2) min | β+ | 113Sb | (7/2+) | |||||
|
style="text-align:right" | 52 |
62 | 113.91209(3) | 15.2(7) min | β+ | 114Sb | 0+ | |||||
|
style="text-align:right" | 52 |
63 | 114.91190(3) | 5.8(2) min | β+ | 115Sb | 7/2+ | |||||
| 115m1Et |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 10(7) keV |
6.7(4) min | β+ | 115Sb | (1/2)+ | |||||||
| TI | - | 115m2Et |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 280.05(20) keV |
7.5(2) µs | 11/2− | |||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
64 | 115.90846(3) | 2.49(4) h | β+ | 116Sb | 0+ | |||||
|
style="text-align:right" | 52 |
65 | 116.908645(14) | 62(2) min | β+ | 117Sb | 1/2+ | |||||
| 117mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 296.1(5) keV |
103(3) ms | TI |
(11/2−) |
||||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
66 | 117.905828(16) | 6.00(2) d | CE | 118Sb | 0+ | |||||
|
style="text-align:right" | 52 |
67 | 118.906404(9) | 16.05(5) h | β+ | 119Sb | 1/2+ | |||||
| 119mEt |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 260.96(5) keV |
4.70(4) d | β+ (99.99%) | 119Sb | 11/2− | |||||||
| TI (.008%) | - |
style="text-align:right" | 52 |
68 | 119.90402(1) | Isòtop observablemente estable[n 4] | 0+ | 9(1)×10−4 | ||||
|
style="text-align:right" | 52 |
69 | 120.904936(28) | 19.16(5) d | β+ | 121Sb | 1/2+ | |||||
| 121mEt |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 293.991(22) keV |
154(7) d | TI (88.6%) |
rowspan=2|11/2− |
||||||||
| β+ (11.4%) | 121Sb | ||||||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
70 | 121.9030439(16) | Estable[n 5] | 0+ | 0.0255(12) | ||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
71 | 122.9042700(16) | Isòtop observablemente estable[n 6] | 1/2+ | 0.0089(3) | ||||||
| 123mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 247.47(4) keV |
119.2(1) d | TI | 123Et | 11/2− | |||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
72 | 123.9028179(16) | Estable[n 5] | 0+ | 0.0474(14) | ||||||
| 125Et[n 7] | 52 | 73 | 124.9044307(16) | Estable[n 5] | 1/2+ | 0.0707(15) | |||||
| 125mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 144.772(9) keV |
57.40(15) d | TI | 125Et | 11/2− | |||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
74 | 125.9033117(16) | Estable[n 5] | 0+ | 0.1884(25) | ||||||
| 127Et[n 7] | 52 | 75 | 126.9052263(16) | 9.35(7) h | β− | 127I | 3/2+ | ||||
| 127mEt |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 88.26(8) keV |
109(2) d | TI (97.6%) |
rowspan=2|11/2− |
||||||||
| β− (2.4%) | 127I | ||||||||||
| 128Et[n 7][n 8] | 52 | 76 | 127.9044631(19) | 2.2(3)×1024 i[n 9] | β−β− | 128Xe | 0+ | 0.3174(8) | |||
| 128mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 2790.7(4) keV |
370(30) ns | 10+ | |||||||||
| 129Et[n 7] | 52 | 77 | 128.9065982(19) | 69.6(3) min | β− | 129I | 3/2+ | ||||
| 129mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 105.50(5) keV |
33.6(1) d | 11/2- | |||||||||
| 130Et[n 7][n 8] | 52 | 78 | 129.9062244(21) | 790(100)×1018 i | β−β− | 130Xe | 0+ | 0.3408(62) | |||
| 130m1Et |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 2146.41(4) keV |
115(8) ns | (7)− | |||||||||
| 130m2Et |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 2661(7) keV |
1.90(8) µs | (10+) | |||||||||
| 130m3Et |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 4375.4(18) keV |
261(33) ns | ||||||||||
| 131Et[n 7] | 52 | 79 | 130.9085239(21) | 25.0(1) min | β− | 131I | 3/2+ | ||||
| 131mEt |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 182.250(20) keV |
30(2) h | β− (77.8%) | 131I | 11/2− | |||||||
| TI (22.2%) | - | 132Et[n 7] | 52 | 80 | 131.908553(7) | 3.204(13) d | β− | 132I | 0+ | ||
|
style="text-align:right" | 52 |
81 | 132.910955(26) | 12.5(3) min | β− | 133I | (3/2+) | |||||
| 133mEt |
rowspan=2 colspan="3" style="text-indent:2em" | 334.26(4) keV |
55.4(4) min | β− (82.5%) | 133I | (11/2−) | |||||||
| TI (17.5%) | - |
style="text-align:right" | 52 |
82 | 133.911369(11) | 41.8(8) min | β− | 134I | 0+ | |||
| 134mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 1691.34(16) keV |
164.1(9) ns | 6+ | |||||||||
| 135Et[n 10] | 52 | 83 | 134.91645(10) | 19.0(2) s | β− | 135I | (7/2-) | ||||
| 135mEt |
colspan="3" style="text-indent:2em" | 1554.88(17) keV |
510(20) ns | (19/2−) | |||||||||
| 136Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
84 | 135.92010(5) | 17.63(8) s | β− (98.7%) | 136I | 0+ | |||||
| β−, n (1.3%) | 135I | ||||||||||
| 137Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
85 | 136.92532(13) | 2.49(5) s | β− (97.01%) | 137I | 3/2−# | |||||
| β−, n (2.99%) | 136I | ||||||||||
| 138Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
86 | 137.92922(22)# | 1.4(4) s | β− (93.7%) | 138I | 0+ | |||||
| β−, n (6.3%) | 137I | ||||||||||
| 139Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
87 | 138.93473(43)# | 500 ms [>300 ns]# |
β− | 139I | 5/2−# | |||||
| β−, n | 138I | ||||||||||
| 140Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
88 | 139.93885(32)# | 300 ms [>300 ns]# |
β− | 140I | 0+ | |||||
| β−, n | 139I | ||||||||||
| 141Et |
rowspan=2 style="text-align:right" | 52 |
89 | 140.94465(43)# | 100 ms [>300 ns]# |
β− | 141I | 5/2−# | |||||
| β−, n | 140I | ||||||||||
|
style="text-align:right" | 52 |
90 | 141.94908(64)# | 50 ms [>300 ns]# |
β− | 142I | 0+ | |||||
- ↑ Negreta per als isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables
- ↑ Es creu que sofrix β+β+ a 120Sn en un periodo de semidesintegración major a 2.2×1016 years
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea
- ↑ Es creu que sofrix β+ a 123Sb en un periodo de semidesintegración major a 9.2×1016 years
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Productes de la fissió nuclear
- ↑ 8,0 8,1 Radioisòtop primordial
- ↑ Major periodo de semidesintegración de qualsevol núclido
- ↑ Producte de la fissió nuclear de molt poca vida, responsable del enverinament per xenón com un precursos del 135Xe via 135I
Notes
[editar | editar còdic]- Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició isotòpica es troba fòra de l'interval indicat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor declarat per a tals espècimen.
- Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ S'espera que molts isòtops tinguen majors periodos de semidesintegración, pero decauen abans de ser observats fer-ho, permetent-los posar-los un llímit menor que el que deurien tindre
- ↑ 2,0 2,1 A. Alessandrello«New Limits on Naturally Occurring Electron Capture of 123Et».Physical Review C.67(1)doi:10.1103/PhysRevC.67.014323.
- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi(2003).«The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties».Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter(2003).«Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)».Pure and Applied Chemistry.75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).«Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)».Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi(2003).«The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties».Nuclear Physics A.729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de telurio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.