Anex:Isòtops de gali
El gali natural (31Ga) consistix en una mescla de dos isòtops estables: el 69Ga i el 71Ga. La seua massa atòmica relativa, és 69.723(1).[1] Els radioisòtops més importants comercialment són el 67Ga i el 68Ga.
El 67Ga, que té un periodo de semidesintegración de 3,3 dies, és un isòtop emissor gamma (els rajos gamma són emesos immediatament despuix de la captura d'electrons) és utilisat en les imàgens meges nuclears estàndar, en procediments habitualment coneguts com escaneos de gali. S'utilisa generalment com el ion lliure, Ga+3. És el radioisòtop de major duració del gali.
El 68Ga de vida més curta (68 minuts de periodo de semidesintegración) és un isòtop emissor de positrón generat a partir de 68Ge en generadors de 68Ga, usats en les minoria d'exploracions per mig de les tomografía per emissió de positrones. Per a este us, sol estar unit com trazador a una molècula portadora, lo que li dona al producte radiofarmacéutico resultant una especificitat d'absorció de teixit diferent del radioisòtop iònic 67Ga normalment usat en exploracions de gali estàndar.
Llista d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija | Procés(s) de decaiguda(s)(s)[2][n 1] |
Isòtop(s) fill(s)[n 2] |
Espin nuclear |
Composició isotòpica representativa (fracció molar) |
Ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||||
| 56Ga | 31 | 25 | 55.99491(28)# | p | 55Zn | 3+# | |||
| 57Ga | 31 | 26 | 56.98293(28)# | p | 56Zn | 1/2−# | |||
| 58Ga | 31 | 27 | 57.97425(23)# | p | 57Zn | 2+# | |||
| 59Ga | 31 | 28 | 58.96337(18)# | p | 58Zn | 3/2−# | |||
| 60Ga | 31 | 29 | 59.95706(12)# | 70(10) ms | β+ | 60Zn | (2+) | ||
| 61Ga | 31 | 30 | 60.94945(6) | 168(3) ms | β+ | 61Zn | 3/2− | ||
| 62Ga | 31 | 31 | 61.944175(30) | 116.18(4) ms | β+ | 62Zn | 0+ | ||
| 63Ga | 31 | 32 | 62.9392942(14) | 32.4(5) s | β+ | 63Zn | (3/2−) | ||
| 64Ga | 31 | 33 | 63.9368387(22) | 2.627(12) min | β+ | 64Zn | 0(+#) | ||
| 64mGa | 42.85(8) keV | 21.9(7) µs | 2+ | ||||||
| 65Ga | 31 | 34 | 64.9327348(9) | 15.2(2) min | β+ | 65Zn | 3/2− | ||
| 66Ga | 31 | 35 | 65.931589(3) | 9.49(7) h | β+ | 66Zn | 0+ | ||
| 67Ga[n 3] | 31 | 36 | 66.9282017(14) | 3.2612(6) d | CE | 67Zn | 3/2− | ||
| 68Ga[n 4] | 31 | 37 | 67.9279801(16) | 67.71(9) min | β+ | 68Zn | 1+ | ||
| 69Ga | 31 | 38 | 68.9255736(13) | Estable | 3/2− | 0.60108(9) | |||
| 70Ga | 31 | 39 | 69.9260220(13) | 21.14(3) min | β− (99.59) | 70Ge | 1+ | ||
| CE (0.41%) | 70Zn | ||||||||
| 71Ga | 31 | 40 | 70.9247013(11) | Estable | 3/2− | 0.39892(9) | |||
| 72Ga | 31 | 41 | 71.9263663(11) | 14.095(3) h | β− | 72Ge | 3- | ||
| 72mGa | 119.66(5) keV | 39.68(13) ms | TI | 72Ga | (0+) | ||||
| 73Ga | 31 | 42 | 72.9251747(18) | 4.86(3) h | β− | 73Ge | 3/2− | ||
| 74Ga | 31 | 43 | 73.926946(4) | 8.12(12) min | β− | 74Ge | (3-) | ||
| 74mGa | 59.571(14) keV | 9.5(10) s | (0) | ||||||
| 75Ga | 31 | 44 | 74.9265002(26) | 126(2) s | β− | 75Ge | (3/2)− | ||
| 76Ga | 31 | 45 | 75.9288276(21) | 32.6(6) s | β− | 76Ge | (2+,3+) | ||
| 77Ga | 31 | 46 | 76.9291543(26) | 13.2(2) s | β− | 77Ge | (3/2−) | ||
| 78Ga | 31 | 47 | 77.9316082(26) | 5.09(5) s | β− | 78Ge | (3+) | ||
| 79Ga | 31 | 48 | 78.93289(11) | 2.847(3) s | β− (99.911%) | 79mGe | (3/2−)# | ||
| β−, n (.089%) | 78Ge | ||||||||
| 80Ga | 31 | 49 | 79.93652(13) | 1.697(11) s | β− (99.11%) | 80Ge | (3) | ||
| β−, n (.89%) | 79Ge | ||||||||
| 81Ga | 31 | 50 | 80.93775(21) | 1.217(5) s | β− (88.11%) | 81mGe | (5/2−) | ||
| β−, n (11.89%) | 80Ge | ||||||||
| 82Ga | 31 | 51 | 81.94299(32)# | 0.599(2) s | β− (78.5%) | 82Ge | (1,2,3) | ||
| β−, n (21.5%) | 81Ge | ||||||||
| 83Ga | 31 | 52 | 82.94698(32)# | 308(1) ms | β− (60%) | 83Ge | 3/2−# | ||
| β−, n (40%) | 82Ge | ||||||||
| 84Ga | 31 | 53 | 83.95265(43)# | 0.085(10) s | β−, n (70%) | 83Ge | |||
| β− (30%) | 84Ge | ||||||||
| 85Ga | 31 | 54 | 84.95700(54)# | 50# ms [>300 ns] | 3/2−# | ||||
| 86Ga | 31 | 55 | 85.96312(86)# | 30# ms [>300 ns] | |||||
- ↑ Abreujaments:
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables
- ↑ Deexcitación gamma utilisada en imàgens mèdiques
- ↑ Radioisòtop mèdicament útil
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
- Les masses de nuclidos són donades per la Comissió de el IUPAC sobre Símbols, Unitats, Nomenclatura, Masses Atòmiques i Constants Fonamentals (SUNAMCO).
- Les abundància dels isòtops són donades per la Comissió de el IUPAC sobre Abundància d'Isòtops i Pesos Atòmics (CIAAW).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Meija, J.; et al. (2016).|"Pesos atòmics dels elements 2013 (Reporte de la IUPAC)"|Pure Appl. Chem. 88 (3): 265–91.doi:https://doi.org/10.1515%2Fpac-2015-0305
- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:.
- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:. Summario simplificate.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de galio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.