Anar al contingut

Anex:Isòtops de calcio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El calcio (Ca) té un total de vintiquatre isòtops, des de 34Ca a 57Ca. Existixen cinc isòtops estables observats (40Ca, 42Ca, 43Ca, 44Ca i 46Ca), més un isòtop (48Ca) en una vida mija lo suficientment llarga que para tot propòsit pràctic, pot ser considerat estable. L'isòtop més abundant, 40Ca, aixina com el rar 46Ca, són teòricament inestables per raons energètiques, pero la seua desintegració no ha segut observada. El calcio també té un isòtop cosmogénico, el radiactiu 41Ca, que té un periodo de semidesintegración de 102 000 anys. A diferència dels isòtops cosmogénicos, que són produïts en l'atmòsfera, el 41Ca és produït per l'activació de neutrons de 40Ca. La major part de la seua producció es troba aproximadament en el metro superior de la columna del sol, a on el fluix de neutrons cosmogénicos encara és lo suficientment fort. 41Ca ha rebut molta atenció en estudis estelars perque es desintegra en 41K, un indicador crític d'anomalies del sistema solar. El radioisòtop artificial més estable és 45Ca, en un periodo de semidesintegración de 163 dies.

Tots els atres isòtops tenen periodos de semidesintegración de 163 dies o menys, la majoria de menys d'un minut. El menys estable és 34Ca en un periodo de semidesintegración inferior a 35 nanosegundos.

40Ca representa aproximadament el 97 % del calcio en la seua forma natural. 40Ca també és un dels productes de desintegració de 40K junt en 40Ar. Mentres que la datació K-Ar ha segut àmpliament usada en geologia, la prevalença de 40Ca en la naturalea ha impedit el seu us com a método de datació. Les tècniques que utilisen espectrometria de masses i una dilució d'isòtops de doble pico han segut utilisades per a la datació en K-Ca.

símbol
de !

n

massa isotòpica (o)
periodo de
semidesintegración
[n 1]
modo(s) de
desintegració
isòtop(s) producte(s)
de desintegració[n 2]
espin nuclear composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)

natural
(fracció molar)
34Ca 14 34.01412(32)# <35 ns p 33K 0+
35Ca 15 35.00494(21)# 25.7(2) ms β+ (>99.9%) 35K 1/2+#
β+, p (<.1%) 34Ar
36Ca 16 35.99309(4) 102(2) ms β+, p (56.8%) 35Ar 0+
β+ (43.2%) 36K
37Ca 17 36.985870(24) 181.1(10) ms β+, p (74.5%) 36Ar (3/2+)
β+ (25.5%) 37K
38Ca 18 37.976318(5) 440(8) ms β+ 38K 0+
39Ca 19 38.9707197(20) 859.6(14) ms β+ 39K 3/2+
40Ca[n 3] 20 39.96259098(22) Estable observacionalmente[n 4] 0+ 0.96941(156) 0.96933-0.96947
41Ca 21 40.96227806(26)

CE

41K 7/2- traces[n 5]
42Ca 22 41.95861801(27) Estable 0+ 0.00647(23) 0.00646-0.00648
43Ca 23 42.9587666(3) Estable 7/2- 0.00135(10) 0.00135-0.00135
44Ca 24 43.9554818(4) Estable 0+ 0.02086(110) 0.02082-0.02092
45Ca 25 44.9561866(4) 162.67(25) d β- 45Sc 7/2-
46Ca 26 45.9536926(24) Estable observacionalmente[n 6] 0+ 4(3)×10−5 4×10−5-4×10−5
47Ca 27 46.9545460(24) 4.536(3) d β- 47Sc 7/2-
48Ca[n 7] 28 47.952534(4) 43(38)×1018 a β-β-[n 8] 48Tu 0+ 0.00187(21) 0.00186-0.00188
49Ca 29 48.955674(4) 8.718(6) min β- 49Sc 3/2-
50Ca 30 49.957519(10) 13.9(6) s β- 50Sc 0+
51Ca 31 50.9615(1) 10.0(8) s β- (>99.9%) 51Sc (3/2-)#
β-, n (<.1%) 50Sc
52Ca 32 51.96510(75) 4.6(3) s β- (98%) 52Sc 0+
β-, n (2%) 51Sc
53Ca 33 52.97005(54)# 90(15) ms β- (70%) 53Sc 3/2-#
β-, n (30%) 52Sc
54Ca 34 53.97435(75)# 50# ms [>300 ns] β-, n 53Sc 0+
β- 54Sc
55Ca 35 54.98055(75)# 30# ms [>300 ns] β- 55Sc 5/2-#
56Ca 36 55.98557(97)# 10# ms [>300 ns] β- 56Sc 0+
57Ca 37 56.99236(107)# 5# ms β- 57Sc 5/2-#
β-, n 56Sc
  1. En negreta els isòtops en periodos de semidesintegración majors a l'edat de l'univers (casi estable)
  2. En negreta els isòtops estables
  3. Núclido més pesat en igual número de protones i neutrons, sense que s'haja observat desintegració
  4. Es creu que experimenta una desintegració β+β+ a 40Ar, en un periodo de semidesintegración no menor a 5.9×1021 a
  5. Núclido cosmogénico
  6. Es creu que experimenta una desintegració β-β- a 46Tu, en un periodo de semidesintegración no menor que 2.8×1015 a
  7. Radionúclit primordial
  8. Núclido més llauger conegut que experimenta doble desintegració beta
  • La composició isotòpica evaluada és per a la majoria, pero no per a totes les mostres comercials.
  • La precisió de l'abundància d'isòtops i la massa atòmica es llimita per mig de variacions. Els rancs indicats deuen ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
  • Les mostres geològicament excepcionals són conegudes en les que la composició isotòpica es troba fòra del ranc reportat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor indicat per a tals espècimen.
  • Els valors marcats en # no deriven merament de les senyes experimentals, pero a lo manco en part de tendències sistemàtiques. Espin en arguments d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar. Els valors de l'IUPAC són incertituts expandides.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Masses d'isòtops

[editar | editar còdic]
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndar

[editar | editar còdic]
  • J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman i P. D. P. Taylor(2003).Pure and Applied Chemistry.75(6)
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.

Periodos de semidesintegración, espin i senyes d'isòmers

[editar | editar còdic]
  • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon(2003).Nuclear Physics A.729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]