Anex:Isòtops de astato
El astato (85At) té 39 isòtops coneguts, tots els quals són radioactivos; el ranc dels seus número varia de 191 a 229. També existixen 23 estats excitats metaestables. L'isòtop més longeu és el 210At, que té una vida mija de 8,1 hores; L'isòtop més longeu que existix en les cadenes de desintegració d'orige natural és 219At en una vida mija de 56 segons.
Taules d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija | Método(s) de decaiguda[1][n 1] |
Isòtop(s) fill(s)[n 2] |
Espin nuclear |
Ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | ||||||||
| 191At | 85 | 106 | 1.7(+11−5) ms | (1/2+) | ||||
| 191mAt | 2.1(+4−3) ms | (7/2−) | ||||||
| 192At | 85 | 107 | 192.00314(28) | 11.5(0.6) ms | α (99.79%) | 188Bi | 3+# | |
| β+, SF (0.21%) | (varis) | |||||||
| 192mAt | 330(90)# keV | 88(6) ms | α (99.79%) | 188mBi | (9-, 10−) | |||
| β+, SF (0.21%) | (varis) | |||||||
| 193At | 85 | 108 | 192.99984(6) | 28(+5−4) ms | α | 189Bi | (1/2+) | |
| 193m1At | 50 keV | 21(5) ms | (7/2−) | |||||
| 193m2At | 39 keV | 27(+4−5) ms | (13/2+) | |||||
| 194At | 85 | 109 | 193.99873(20) | 286(7) ms | α | 190Bi | (4-, 5-) | |
| β+ (rar) | 194Po | |||||||
| 194mAt | 480(190) keV | 323(7) ms | α | 190Bi | (9-, 10-) | |||
| TI (rar) | 194At | |||||||
| 195At | 85 | 110 | 194.996268(10) | 328(20) ms | α (75%) | 191Bi | (1/2+) | |
| β+ (25%) | 195Po | |||||||
| 195mAt | 34(7) keV | 147(5) ms | (7/2-) | |||||
| 196At | 85 | 111 | 195.99579(6) | 253(9) ms | α (96%) | 192Bi | (3+) | |
| β+ (4.0%) | 196Po | |||||||
| 196m1At | −30(80) keV | 20# ms | (10−) | |||||
| 196m2At | 157.9(1) keV | 11 µs | (5+) | |||||
| 197At | 85 | 112 | 196.99319(5) | 0.390(16) s | α (96%) | 193Bi | (9/2−) | |
| β+ (4.0%) | 197Po | |||||||
| 197mAt | 52(10) keV | 2.0(2) s | (1/2+) | |||||
| 198At | 85 | 113 | 197.99284(5) | 4.2(3) s | α (94%) | 194Bi | (3+) | |
| β+ (6%) | 198Po | |||||||
| 198mAt | 330(90)# keV | 1.0(2) s | (10−) | |||||
| 199At | 85 | 114 | 198.99053(5) | 6.92(13) s | α (89%) | 195Bi | (9/2−) | |
| β+ (11%) | 199Po | |||||||
| 200At | 85 | 115 | 199.990351(26) | 43.2(9) s | α (57%) | 196Bi | (3+) | |
| β+ (43%) | 200Po | |||||||
| 200m1At | 112.7(30) keV | 47(1) s | α (43%) | 196Bi | (7+) | |||
| TI | 200At | |||||||
| β+ | 200Po | |||||||
| 200m2At | 344(3) keV | 3.5(2) s | (10−) | |||||
| 201At | 85 | 116 | 200.988417(9) | 85(3) s | α (71%) | 197Bi | (9/2−) | |
| β+ (29%) | 201Po | |||||||
| 202At | 85 | 117 | 201.98863(3) | 184(1) s | β+ (88%) | 202Po | (2, 3)+ | |
| α (12%) | 198Bi | |||||||
| 202m1At | 190(40) keV | 182(2) s | (7+) | |||||
| 202m2At | 580(40) keV | 460(50) ms | (10−) | |||||
| 203At | 85 | 118 | 202.986942(13) | 7.37(13) min | β+ (69%) | 203Po | 9/2− | |
| α (31%) | 199Bi | |||||||
| 204At | 85 | 119 | 203.987251(26) | 9.2(2) min | β+ (96%) | 204Po | 7+ | |
| α (3.8%) | 200Bi | |||||||
| 204mAt | 587.30(20) keV | 108(10) ms | IT | 204At | (10−) | |||
| 205At | 85 | 120 | 204.986074(16) | 26.2(5) min | β+ (90%) | 205Po | 9/2− | |
| α (10%) | 201Bi | |||||||
| 205mAt | 2339.65(23) keV | 7.76(14) µs | 29/2+ | |||||
| 206At | 85 | 121 | 205.986667(22) | 30.6(13) min | β+ (99.11%) | 206Po | (5)+ | |
| α (0.9%) | 202Bi | |||||||
| 206mAt | 807(3) keV | 410(80) ns | (10)− | |||||
| 207At | 85 | 122 | 206.985784(23) | 1.80(4) h | β+ (91%) | 207Po | 9/2− | |
| α (8.6%) | 203Bi | |||||||
| 208At | 85 | 123 | 207.986590(28) | 1.63(3) h | β+ (99.5%) | 208Po | 6+ | |
| α (0.55%) | 204Bi | |||||||
| 209At | 85 | 124 | 208.986173(8) | 5.41(5) h | β+ (96%) | 209Po | 9/2− | |
| α (4.0%) | 205Bi | |||||||
| 210At | 85 | 125 | 209.987148(8) | 8.1(4) h | β+ (99.8%) | 210Po | (5)+ | |
| α (0.18%) | 206Bi | |||||||
| 210m1At | 2549.6(2) keV | 482(6) µs | (15)− | |||||
| 210m2At | 4027.7(2) keV | 5.66(7) µs | (19)+ | |||||
| 211At | 85 | 126 | 210.9874963(30) | 7.214(7) h | CE (58.2%) | 211Po | 9/2− | |
| α (42%) | 207Bi | |||||||
| 212At | 85 | 127 | 211.990745(8) | 0.314(2) s | α (99.95%) | 208Bi | (1−) | |
| β+ (0.05%) | 212Po | |||||||
| β− (2&claves;10−6%) | 212Rn | |||||||
| 212m1At | 223(7) keV | 0.119(3) s | α (99%) | 208Bi | (9−) | |||
| TI (1%) | 212At | |||||||
| 212m2At | 4771.6(11) keV | 152(5) µs | (25−) | |||||
| 213At | 85 | 128 | 212.992937(5) | 125(6) ns | α | 209Bi | 9/2− | |
| 214At | 85 | 129 | 213.996372(5) | 558(10) ns | α | 210Bi | 1− | |
| 214m1At | 59(9) keV | 265(30) ns | ||||||
| 214m2At | 231(6) keV | 760(15) ns | 9− | |||||
| 215At | 85 | 130 | 214.998653(7) | 0.10(2) ms | α | 211Bi | 9/2− | Traça[n 3] |
| 216At | 85 | 131 | 216.002423(4) | 0.30(3) ms | α (99.99%) | 212Bi | 1− | |
| β− (.006%) | 216Rn | |||||||
| CE (3&claves;10−7%) | 216Po | |||||||
| 216mAt | 413(5) keV | 100# µs | (9−) | |||||
| 217At | 85 | 132 | 217.004719(5) | 32.3(4) ms | α (99.98%) | 213Bi | 9/2− | Traça[n 4] |
| β− (.012%) | 217Rn | |||||||
| 218At | 85 | 133 | 218.008694(12) | 1.5(3) s | α (99.9%) | 214Bi | 1−# | Traça[n 5] |
| β− (0.10%) | 218Rn | |||||||
| 219At | 85 | 134 | 219.011162(4) | 56(3) s | α (97%) | 215Bi | (9/2-) | Traça[n 3] |
| β− (3.0%) | 219Rn | |||||||
| 220At | 85 | 135 | 220.01541(6) | 3.71(4) min | β− (92%) | 220Rn | 3(−#) | |
| α (8.0%) | 216Bi | |||||||
| 221At | 85 | 136 | 221.01805(21)# | 2.3(2) min | β− | 221Rn | 3/2−# | |
| 222At | 85 | 137 | 222.02233(32)# | 54(10) s | β− | 222Rn | ||
| 223At | 85 | 138 | 223.02519(43)# | 50(7) s | β− | 223Rn | 3/2−# | |
| 224At | 85 | 139 | 224.02975(22)# | 2.5(1.5) min | β− | 224Rn | ||
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per a isòtops casi estables (en una vida mija major a l'edat de l'univers)
- ↑ 3,0 3,1 Producte de decaiguda intermig de 235O
- ↑ Producte de descomposició intermija de 237Np
- ↑ Producte de descomposició intermija de 238O
Desintegració alfa
[editar | editar còdic]El astato té 23 isòmers nuclears (núcleus en un o més nucleonés, protonés o neutronés, en estat excitat). Un isòmer nuclear també pot cridar-se «metaestado»; Açò significa que el sistema té més energia interna que el «estat fonamental» (l'estat en l'energia interna més baixa possible), lo que fa que el primer es descomponga en el segon. Pot haver més d'un isòmer per a cada isòtop. El més estable d'ells és 202m1At,[nota1 1] que té una vida mija d'aproximadament 3 minuts; açò és més llarc que els de tots els estats fonamentals, llevat els de els isòtops 203–211 i 220. El menys estable és 214m1At; la seua vida mija de 265 ns és més curta que la de tots els estats fonamentals, llevat la de 213At.[2]
L'energia de desintegració alfa seguix la mateixa tendència que per a atres elements pesats.[3] Els isòtops de astato més llaugers tenen energies prou altes de desintegració alfa, que disminuïxen a mida que els núcleus es tornen més pesats. No obstant, 211At té una energia significativament major que l'isòtop anterior; té un núcleu en 126 neutrons, i 126 és un número mágico (corresponent a una capa de neutrons ompli). A pesar de tindre una vida mija similar a la de l'isòtop anterior (8,1 hores per a 210At i 7,2 hores per a 211At), la provabilitat de descomposició alfa és molt major per a este últim: 41,8 % contra sol 0,18 %.[2][nota1 2] Els dos isòtops següents lliberen encara més energia, en 213At lliberant la major cantitat d'energia de tots els isòtops de astato. Per esta raó, és l'isòtop de astato de vida més curta.[3] Encara que els isòtops de astato més pesats lliberen menys energia, no existix un isòtop de astato de llarga duració; Açò succeïx pel paper cada volta major de la desintegració beta.[3] Este modo de desintegració és especialment important per al astato: ya en 1950, es va postular que l'element no tenia isòtops beta-estables (és dir, que no experimenten desintegració beta en absolut),[4] encara que les medicions de massa nuclear varen revelar que 215At és de fet beta-estable, ya que té la massa més baixa de totes les isobara en A = 215. S'ha trobat un modo de desintegració beta per a tots els demés isòtops de astato llevat para 213At, 214At i 216mAt.[2] Entre atres isòtops: el 210At i els isòtops més llaugers es descomponen per emissió de positrones; 216At i els isòtops més pesats sofrixen desintegració beta; 212At pot descompondre's de qualsevol manera; i 211At decau per captura electrònica.[2]
L'isòtop més estable de astato és 210At, que té una vida mija d'aproximadament 8,1 hores. El modo de descomposició primària d'este isòtop és l'emissió de positrones a un emissor alfa relativament longeu, el 210Po. En total, solament cinc isòtops de asatato tenen vides miges superiors a una hora: els que es troben entre 207 i 211. L'isòtop d'estat fonamental menys estable és 213At, en una vida mija d'aproximadament 125 nanosegundos. Sofrix desintegració alfa en l'isòtop extremadament longeu (en la pràctica, estable) 209Bi.[2]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «m1» significa que este estat de l'isòtop és el següent possible a l'estat fonamental. «m2» i similars es referixen a atres estats de major energia. El número pot descartar-se si solament hi ha un metaestado ben establit, com 216mAt. Tinga en conte que existixen atres tècniques de designació.
- ↑ Açò significa que si s'ometen modos de desintegració que no siguen alfa, llavors 210At té una vida mija de 4628,6 hores (128,9 dies) i 211At té una de 17,2 hores (0,9 dies). Per lo tant, 211At és menys estable front a la desintegració alfa que l'isòtop més llauger, i és més provable que sofrixca desintegració alfa en el mateix periodo de temps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Plantilla:NUBASE 2003
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lavrukhina y Pozdnyakov, 1966, p. 232.
- ↑ Rankama, Kalervo (1956). Isotope geology, 2nd edició, Pergamon Press, pp. 403. ISBN 978-0-470-70800-2.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:.
- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:. Summario simplificate.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de astato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.