Anar al contingut

Anex:Isòtops d'osmi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El osmi (76Vos) té sèt isòtops naturals, sis dels quals són estables: 184Vos, 187Vos, 188Vos, 189Vos, 190Vos i, el més abundant, 192Vos. L'atre isòtop natural, 186O, té una vida mija extremadament llarga (2 × 1015 anys) i, per motius pràctics, també pot considerar-se estable. 187Os és l'isòtop fill de 187Re (en una vida mija de 4,56 × 1010 anys) i es medix en major freqüència en una proporció de 187Vos/188Vos. Esta relació, aixina com la relació 187Re/188Vos, s'ha utilisat àmpliament en la datació de rocas terrestres i meteorològiques. També s'ha utilisat per a medir l'intensitat de la meteorización continental a lo llarc del temps geològic i per a fixar edats mínimes per a l'estabilisació de les raïls del mant de cratonés continentals. No obstant, l'aplicació més notable de l'osmi en la datació ha segut en conjunció en l'iridi, per a analisar la capa del cuarzo d'impacte a lo llarc del llímit Cretácico-Paleógeno que marca l'extinció dels dinosauris fa 66 millons d'anys.

També hi ha 30 radioisòtops artificials,[1] el més longeu dels quals és 194Vos en una vida mija de 6 anys. Tots els demés tenen una vida mija menor a 94 dies. També hi ha 9 isòmers nuclears coneguts, el més longeu d'ells és 191mVos en una vida mija de 13,1 hores.

Taula d'isòtops

[editar | editar còdic]
Símbol
del nucleido
Z(p) N(n)  
Massa isotòpica (o)
 
Vida mija[n 1] Método(s) de
decaiguda[2][n 2]
Isòtop(s)
fill(s)[n 3]
Espin
nuclear
i paritat
Composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)
Ranc de variació
natural
(fracció molar)
Energia d'excitació
161Vos 76 85 0.64(6) ms α 157W
162Vos 76 86 161.98443(54)# 1.87(18) ms α 158W 0+
163Vos 76 87 162.98269(43)# 5.5(6) ms α 159W 7/2−#
β+, p (rar) 162W
β+ (rar) 163Re
164Vos 76 88 163.97804(22) 21(1) ms α (98%) 160W 0+
β+ (2%) 164Re
165Vos 76 89 164.97676(22)# 71(3) ms α (60%) 161W (7/2−)
β+ (40%) 165Re
166Vos 76 90 165.972691(20) 216(9) ms α (72%) 162W 0+
β+ (28%) 166Re
167Vos 76 91 166.97155(8) 810(60) ms α (67%) 163W 3/2−#
β+ (33%) 167Re
168Vos 76 92 167.967804(13) 2.06(6) s β+ (51%) 168Re 0+
α (49%) 164W
169Vos 76 93 168.967019(27) 3.40(9) s β+ (89%) 169Re 3/2−#
α (11%) 165W
170Vos 76 94 169.963577(12) 7.46(23) s β+ (91.4%) 170Re 0+
α (8.6%) 176W
171Vos 76 95 170.963185(20) 8.3(2) s β+ (98.3%) 171Re (5/2−)
α (1.7%) 167W
172Vos 76 96 171.960023(16) 19.2(5) s β+ (98.9%) 172Re 0+
α (1.1%) 168W
173Vos 76 97 172.959808(16) 22.4(9) s β+ (99.6%) 173Re (5/2−)
α (.4%) 169W
174Vos 76 98 173.957062(12) 44(4) s β+ (99.97%) 174Re 0+
α (.024%) 170W
175Vos 76 99 174.956946(15) 1.4(1) min β+ 175Re (5/2−)
176Vos 76 100 175.95481(3) 3.6(5) min β+ 176Re 0+
177Vos 76 101 176.954965(17) 3.0(2) min β+ 177Re 1/2−
178Vos 76 102 177.953251(18) 5.0(4) min β+ 178Re 0+
179Vos 76 103 178.953816(19) 6.5(3) min β+ 179Re (1/2−)
180Vos 76 104 179.952379(22) 21.5(4) min β+ 180Re 0+
181Vos 76 105 180.95324(3) 105(3) min β+ 181Re 1/2−
181m1Vos 48.9(2) keV 2.7(1) min β+ 181Re (7/2)−
181m2Vos 156.5(7) keV 316(18) ns (9/2)+
182Vos 76 106 181.952110(23) 22.10(25) h CE 182Re 0+
183Vos 76 107 182.95313(5) 13.0(5) h β+ 183Re 9/2+
183mVos 170.71(5) keV 9.9(3) h β+ (85%) 183Re 1/2−
TI (15%) 183Vos
184Vos 76 108 183.9524891(14) Isòtop observablemente estable[n 4] 0+ 2(1)&claves;10−4
185Vos 76 109 184.9540423(14) 93.6(5) d CE 185Re 1/2−
185m1Vos 102.3(7) keV 3.0(4) µs (7/2−)#
185m2Vos 275.7(8) keV 0.78(5) µs (11/2+)
186Vos[n 5] 76 110 185.9538382(15) 2.0(11)&claves;1015 i α 182W 0+ 0.0159(3)
187Vos[n 6] 76 111 186.9557505(15) Isòtop observablemente estable[n 7] 1/2− 0.0196(2)
188Vos[n 6] 76 112 187.9558382(15) Isòtop observablemente estable[n 8] 0+ 0.1324(8)
189Vos 76 113 188.9581475(16) Isòtop observablemente estable[n 9] 3/2− 0.1615(5)
189mVos 30.812(15) keV 5.81(6) h TI 189Vos 9/2−
190Vos 76 114 189.9584470(16) Isòtop observablemente estable[n 10] 0+ 0.2626(2)
190mVos 1705.4(2) keV 9.9(1) min TI 190Vos (10)−
191Vos 76 115 190.9609297(16) 15.4(1) d β 191Anar 9/2−
191mVos 74.382(3) keV 13.10(5) h TI 191Vos 3/2−
192Vos 76 116 191.9614807(27) Isòtop observablemente estable[n 11] 0+ 0.4078(19)
192mVos 2015.40(11) keV 5.9(1) s TI (87%) 192Vos (10−)
β (13%) 192Anar
193Vos 76 117 192.9641516(27) 30.11(1) h β 193Anar 3/2−
194Vos 76 118 193.9651821(28) 6.0(2) i β 194Anar 0+
195Vos 76 119 194.96813(54) 6.5 min β 195Anar 3/2−#
196Vos 76 120 195.96964(4) 34.9(2) min β 196Anar 0+
197Vos 76 121 2.8(6) min
  1. Negreta per a isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
  2. Abreujaments:
    CE: Captura electrònica
    TI: Transició isomérica
  3. Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per a isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
  4. Es creu que sofrix una desintegració α a 180Wo β+β+ a 184W en una vida mija de més de 56&claves;1012 anys
  5. Radioisòtop primordial
  6. 6,0 6,1 Utilisat en la datació reni-osmi
  7. Es creu que sofrix una desintegració α a 183W
  8. Es creu que sofrix una desintegració α a 184W
  9. Es creu que sofrix una desintegració α a 185W
  10. Es creu que sofrix una desintegració α a 186W
  11. Es creu que sofrix una desintegració α a 188W o ββ a 192Pt en una vida mija de més de 9.8&claves;1012 anys
  • La composició isotòpica evaluada és per a la majoria, pero no per a totes les mostres comercials.
  • La precisió de les abundància d'isòtops i la massa atòmica es llimita a través de variacions. Els rancs donats deuen ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut denoten una desviació estàndar, a excepció de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar de la IUPAC que utilisen incertituts expandides.
  • Les masses dels nucleidos són aportats per l'IUPAP Comissió de Símbols, Unitats, Nomenclatura, Masses Atòmiques i Constants Fonamentals (SUNAMCO)
  • Les abundància dels isòtops són aportats per l'IUPAC Comissió sobre Abundància d'Isòtops i Pesos Atòmics

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2014).«The mystery of the disappearing isotope».Revista Virtual de Química.6
    1139–1142.
  2. «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.


Referències

[editar | editar còdic]