Anar al contingut

Anex:Illes de l'archipèlec de les Orcades

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mapa de les illes Orcades.

Este artícul arreplega, en forma de taula, una llista de les illes de les Orcades, un dels archipèlecs més importants d'Escòcia i del Regne Unit. L'archipèlec de les illes Orcades es troba a 16 km al nort del territori continental d'Escòcia i conta en més de 70 illes i illots, dels quals 20 estan habitats. Ademés de la gran illa de Mainland, hi ha dos grups més d'illes: les illes Nort i les illes Sur, que es troben respectivament al nort i al sur de la citada illa de Mainland. Els Pentland Skerries són un grup de chicotetes illes en el Pentland Firth, un perillós estret marí entre l'Escòcia continental i les illes més grans de les Orcades, a través del com corren les corrents de marea més fortes de les illes britàniques.[1] L'illa de Stroma és a sovint erròneament inclosa en les illes Orcades, pero és part de Caithness.

La definició d'illa utilisada en esta llista és que es tracta de «terra que està rodejada d'aigua de mar diàriament, pero no necessàriament en totes les fases de la marea, excloent dispositius humans, tals com a ponts i viaductes elevats».[2] Hi ha quatre illes unides a Mainland per una série de viaductes coneguts com les Churchill Barriers. Són South Ronaldsay, Burray, Lamb Holm i Glims Holm. Ademés, l'illa d'Afone també està conectada a Burray per un viaducte.[3] Les barreres varen ser construïdes per presoners de guerra italians com a mig d'impedir l'accés enemic de submarins al gran port natural de Scapa Flow despuix de l'afonament del HMS Royal Oak per un O-boat alemà en 1939, en la pèrdua de 883 vides. Els presoners italians varen construir una chicoteta capella catòlica en Lamb Holm com a lloc de cult durant el seu encarcelación.[4]

La majoria de les illes tenen un llit format per arenisca roja antiga, que té prop de 400 millons d'anys, i va ser originat en el periodo Devónico.[5] Les illes tenen bones qualitats agrícoles i han estat contínuament habitades des de fa mils d'anys,[6] com a evidència el lloc arqueològic del Cor neolític de les Orcades (Heart of Neolithic Orkney), declarat en 1999 com Patrimoni de la Humanitat. L'archipèlec està expost al vent i la marea, i hi ha numerosos fars com a ajuda per a la navegació.[7] El Centre Europeu d'Energia Marina (European Marine Energy Centre), que es troba en Stromness, està provant actualment diversos dispositius d'energia de les marees i de les ones, des de Billia Croo en Mainland i Eday.[8]

Les illes estan totes compresos dins de l'àrea del Consell de les Illes Orcades (Orkney Islands Council). La majoria de les illes més grans tenen trusts de desenroll que recolzen l'economia local.[9][10]

Delimitació de la mar del Nort

[editar | editar còdic]

L'archipèlec està situat a cavall entre l'oceà Atlàntic, obert, i el mar del Nort, sent el llímit usat per l'Organisació Hidrogràfica Internacional (IHO), en la seua publicació de referència mundial, «Limits of oceans and sigues» (Llímits d'oceans i mars, 3.ª edició de 1953). La mar del Nort té assignat el número d'identificació 4 i ho definix de la forma següent:

En el suroest. Una llínea que unix el far de Walde (França, 1°55'I) i la punta Leathercoat (Anglaterra, 51°10'N).
En el noroest. Des de Dunnet Head (3°22'W) en Escòcia fins a Tor Ness (58°47'N) en la illa d'Hui, i des d'allí a través d'esta illa a la Kame d'Hui (58°55'N) en Breck Ness, en Mainland (58°58'N), a través d'esta illa a Costa Head (3°14'W) i a Inga Ness (59'17'N) en Westray, a través de Westray, a Bow Head, a través de Mull Head (punta nort de Papa Westray) i al Seal Skerry (punta nort de North Ronaldsay) i d'allí a la illa Horse (punt sur de les illes Shetland).
En el nort. Des del punt Nort (punta Fethaland) de Mainland de les illes Shetland, a través de Graveland Ness (60°39'N) en l'illa de Yell, a través de Yell fins a Gloup Ness (1°04'W) i a través de Spoo Ness (60°45'N) en l'illa Unst, a través d'Unst fins a Herma Ness (60°51'N), fins a la punta BAIX dels Rumblings i a Muckle Flugga (60°51′N 0°53′W) tots estos deuen ser inclosos en la zona de la mar del Nort; i des d'allí remontant el meridiano de 0°53'O fins al paralel de 61°00' Nort i cap a l'est seguint dit paralel fins a la costa de Noruega, sent el conjunt del Banc Vikingo inclós en la mar del Nort.
En l'est. El llímit occidental del Skagerrak [Una llínea que unix Hanstholm (57°07'N 83°6'I) i el Naze (Lindesnes, 58°N 7°I)].
Limits of oceans and sigues, pág. 10.[11]

Illes de l'archipèlec de les Orcades

[editar | editar còdic]

La taula s'ha ordenat en orde geogràfic, de nort a sur. S'han establit dos rànquings:

  • per superfície, ordenant les illes de més d'1,0 km² (100 ha) i en l'indicació «s. o.» per a les menors d'1,0 km²;
  • per població, arreplegant en una nota a peu de pàgina l'última data coneguda que les illes varen ser poblades de forma permanent.

La taula es pot ordenar alfanuméricamente per cada columna fent clic en l'icon Erro al crear miniatura: situat en la part superior de la columna corresponent.

El sombreado té el següent significat:

Oceà Atlàntic Mar del Nort Llímit, Atlàntic-Nort


Illes Orcades (illes ordenades de més d'1,0 km²=100 ha)
º
Àrea Població Illa Grup Mar Àrea (ha)[12] Població[13][14] Punt més elevat[15] Altitut (m)[16]
14 13 North Ronaldsay Illes Nort Atlàntic-Nort 690 70 - 23
03 04 Sanday Illes Nort Mar del Nort 5043 478 The Wart 65
11 14 Papa Westray Illes Nort Atlàntic-Nort 918 65 North Hill 48
s. o. dones. Holm of Papa Illes Nort Mar del Nort 22[12] 0[17] - 15
06 03 Westray Illes Nort Atlàntic-Nort 4713 563 Fitty Hill 169
21 dones. Faray Illes Nort Mar del Nort 180 0[18] - 32
19 dones. Calf of Eday Illes Nort Mar del Nort 243 0[17] - 54
09 10 Eday Illes Nort Mar del Nort 2745 121 Ward Hill 101
s. o. dones. Muckle Green Holm Illes Nort Mar del Nort 32[12] 0[17] - 28
s. o. 18 Papa Stronsay Illes Nort Mar del Nort 74 10 - 13
s. o. dones. Linga Holm Illes Nort Mar del Nort 57 0[19] - 18
07 06 Stronsay Illes Nort Mar del Nort 3275 343 Burgh Hill 44
s. o. 19 Auskerry Illes Nort Mar del Nort 85 5 West Hill 18
05 09 Rousay Illes Nort Mar del Nort 4860 212 Blotchnie Fiold 250
s. o dones. Eynhallow Illes Nort Mar del Nort 75 0[20] - 30
15 15 Egilsay Illes Nort Mar del Nort 650 37 - 35
17 17 Wyre Illes Nort Mar del Nort 311 18 - 32
20 20 Gairsay Illes Nort Mar del Nort 240 3 - 102
08 07 Shapinsay Illes Nort Mar del Nort 2948 300 Ward Hill 64
s. o. dones. Damsay Illes Nort Mar del Nort 18[21] 0[17] - 11
01 01 Mainland Mainland Atlàntic-Nort 52 325 15 315 Mid Hill 271
s. o. dones. Brough of Birsay Mainland Oceà Atlàntic 21 0[17] Brough Head 42
s. o. dones. Copinsay Illes Sur Mar del Nort 73 0[22] Broad Lee 70
16 16 Graemsay Illes Sur Mar del Nort 409 21 West Hill 62
02 08 Hui Illes Sur Atlàntic-Nort 13 468 272[23] Ward Hill 479
22 dones. Cava Illes Sur Mar del Nort 107 0[24] - 38
s. o. dones. Rysa Little Illes Sur Mar del Nort 32[12] 0[25] - 20
18 dones. Fara Illes Sur Mar del Nort 295 0[26] Thomson's Hill 43
13 12 Flotta Illes Sur Mar del Nort 876 81 West Hill 58
10 11 South Walls Illes Sur Mar del Nort 1100[27] 120[23] Gallow Tuag 57
s. o. dones. Switha Illes Sur Mar del Nort 41 0[28] - 29
23 dones. Afone Illes Sur Mar del Nort 100 0[17] - 41
s. o. dones. Glims Holm Illes Sur Mar del Nort 55 0[17] - 32
s. o. dones. Lamb Holm Illes Sur Mar del Nort 40 0[29] - 20
12 05 Burray Illes Sur Mar del Nort 903 357 - 80
04 02 South Ronaldsay Illes Sur Mar del Nort 4980 854 Ward Hill 118
s. o. dones. Swona Illes Sur Mar del Nort 92 0[30] Warbister Hill 41
s. o. dones. Muckle Skerry Pentland Skerries Mar del Nort 34[12] 0[31] - 20

L'illot de marea d'Holm of Grimbister també està deshabitat[32] encara que açò no va ser registrat en el cens de 2001.

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
l'Old Man d'Hui
Erro al crear miniatura:
El far de Saeva Ness, Helliar Holm

Seguix una llista de chicotetes illes deshabitades de les illes Orcades —moltes de les quals són cridades "Holm" del nòrdic antic holmr, que significa, illot chicotet i redó[33]—, illots mareals que només queden separats en les etapes més alvançades de la marea, o secs que només queden exposts en marea baixa. En el veïnat de:

  • Auskerry: Lunga Skerries, Oessen Skerry, The Clett.
  • Calf of Eday: Lashy Skerries, The Bow.
  • Cava: Barrel of Butter.
  • Copinsay: Black Holm, Corn Holm, Horse of Copinsay, Scarf Skerry, Sow Skerry, Ward Holm.
  • Eday: Green Holm, Ret Holm, Rusk Holm.
  • Egilsay: Holm of Scockness, Kili Holm.
  • Eynhallow: Sheep Skerry.
  • Flotta: Calf of Flotta.
  • Gairsay: Holm of Boray, Holm of Rendall, Little Seal Skerry, Skertours, Sweyn Holm, Taing Skerry.
  • Glims Holm: Dulse Skerry, Glimpsholm Skerry.
  • Graemsay: Middle Skerry, Skerry of Cletts, Sour Skerry, Sow Skerry.
  • Hui: Grassy Cletts, Inner Skerry, Middle Skerry, Old Man of Hui, Outer Skerry, The Needle.
  • Mainland: Bo Skerry, Bow Skerries, Braga, Brough of Bigging, Holm of Houton, Holm of Grimbister, Holm of Rendall, Iceland Skerry, Inner Holm, Kirk Rocks, Little Skerry, Mirkady Point, Nevi Skerry, Outer Holm, Oyster Skerries, Puldrite Skerry, Quanterness Skerry, Scare Gun, Seal Skerry, Skaill Skerries, Skerries of Clestrain, Skerries of Coubister, Skerries of Lakequoy, Skerry of Work, Skerry of Yinstay, Smoogro Skerry, Thieves Holm, Whyabatten, Yesnaby Castle.
  • Muckle Skerry: Clettack Skerry, Little Skerry, Louther Skerry.
  • North Ronaldsay: Altars of Linnay, Green Skerry, Hoe Skerries, Reefdyke, Seal Skerry.
  • Papa Stronsay: Jack's Hole, Jack's Reef.
  • Papa Westray: Cairn Head, Muckle Quoy.
  • Rousay: Little Brig, Muckle Brig.
  • Sanday: Baa Gruna, Start Point.
  • Shapinsay: Broad Shoal, Grass Holm, Helliar Holm, Skerry of Vasa.
  • Stronsay: Holm of Huip, Holms of Spurness, Ingale Skerry, Little Linga, The Bow.
  • Swona: Selki Skerry, South Clett, The Tails of the Tarff, West Wini Skerry.
  • Westray: Holm of Aikerness, Holm of Faray, Shell Holm, Skea Skerries, Wart Holm.
  • Wyre: Wyre Skerries.

Els illots remots de Sule Skerry i Sule Stack, que es troben a 59,54 km a l'oest de l'archipèlec formen part de les Orcades per als propòsits de govern local.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lawrence, Martin (2003) The Yachtsman's Pilot: North and East Scotland. St Ives. Imray, Laurie, Norie and Wilson, p. 108.
  2. ↑ 'land that is surrounded by seawater on a daily basis, but not necessarily at all stages of the tide, excluding human devices such as bridges and causeways'. En el context escocés s'utilisen atres definicions. Per eixemple, l'Oficina del Registre General d'Escòcia (General Register Office for Scotland ) definix una illa com «una massa de terra rodejada d'aigua, separada de la terra ferma escocesa» ['a mass of land surrounded by water, separate from the Scottish mainland' ], pero a pesar de que són illes unides per ponts, etc . no queda clar açò no es desprén d'esta definició. Haswell-Smith (2004), en Scottish Islands utilisa «Una illa és una porció de terra, o grup de porcions de terra, que està completament rodejada d'aigua en la bajamar astronòmica i per a la que no existixen mijos permanents d'accessos secs». [ 'an Island is a piece of land or group of pieces of land which is entirely surrounded by water at Lowest Astronomical Tide and to which there is no permanent means of dry access'.] Açò és àmpliament acceptat pero és poc útil, ya que exclou conscientment les illes pont. but although they include islands linked by bridges etc. this is not clear from this definition. Haswell-Smith (2004) Scottish Islands uses 'an Island is a piece of land or group of pieces of land which is entirely surrounded by water at Lowest Astronomical Tide and to which there is no permanent means of dry access'. This is widely agreed to be unhelpful as it consciously excludes bridged islands.
  3. ↑ Ordnance Survey maps call Glims Holm 'Glimps Holm'. Lamb Holm i Glims Holm també de tant en tant es refiern com «Lambholm» i «Glimsholm» . Vore, per eixemple Sheena Wenham, The South Isles, en Omand (2003) p. 210.
  4. ↑ Wenham, Sheena, Modern Claves, en Omand (2003) p. 108-9.
  5. ↑ McKirdy, Alan Gordon, John & Crofts, Roger (2007) Land of Mountain and Flood: The Geology and Landforms of Scotland. Edinburgh. Birlinn.
  6. ↑ "Walk in Scotland: Orkney and Shetland" Visit Scotland. Consultat el 15 de juliol de 2007.
  7. ↑ "Lighthouse Library" Northern Lighthouse Board. Consultat l'1 de maig de 2012.
  8. ↑ "EMEC Orkney" European Marine Energy Centre. Consultat el 3 de febrer de 2007.
  9. ↑ "Directory of Members' DTA Scotland. Consultat l'1 de maig de 2012.
  10. ↑ "Orkney Communities llaure doing it for themselves" (23 August 2007 et seq) Orkney Today. Consultat el 15 de setembre de 2007.
  11. ↑ «On the Southwest. A line joining the Walde Lighthouse (France, 1°55'I) and Leathercoat Point (England, 51°10'N).
    On the Northwest. From Dunnet Head (3°22'W) in Scotland to Tor Ness (58°47'N) in the Island of Hui, thence through this island to the Kame of Hui (58°55'N) on to Breck Ness on Mainland (58°58'N) through this island to Costa Head (3°14'W) and to Inga Ness (59'17'N) in Westray through Westray, to Bow Head, across to Mull Head (North point of Papa Westray) and on to Seal Skerry (North point of North Ronaldsay) and thence to Horse Island (South point of the Shetland Islands).
    On the North. From the North point (Fethaland Point) of the Mainland of the Shetland Islands, across to Graveland Ness (60°39'N) in the Island of Yell, through Yell to Gloup Ness (1°04'W) and across to Spoo Ness (60°45'N) in Unst island, through Unst to Herma Ness (60°51'N), on to the SW point of the Rumblings and to Muckle Flugga (60°51′N 0°53′W) all these being included in the North Siga area; thence up the meridian of 0°53' West to the parallel of 61°00' North and eastward along this parallel to the coast of Norway, the whole of Viking Bank being thus included in the North Siga.
    On the East. The Western limit of the Skagerrak [A line joining Hanstholm (57°07′N 83°6′I) and the Naze (Lindesnes, 58°N 7°I)].».
    La traducció a l'espanyol és pròpia. La versió original, en anglés, està disponible en llínea en el lloc oficial de la «International Hydrographic Organization» en: [enllaç trencat].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Haswell-Smith (2004) llevat indicació expressa.
  13. ↑ General Register Office for Scotland (2003).
  14. ↑ En les illes deshabitades s'indica l'última data coneguda d'habitants permanents. Scottish Islands, d'Haswell-Smith (2004) llevat cita expressa.
  15. ↑ Haswell-Smith (2004) i mapes de l'Ordnance Survey. Si no hi ha indicació, senyala que no hi ha nom registrat per a eixa eminència.
  16. ↑ Els mapes de la Ordnance Survey marquen l'altura sobre el nivell de la mar d'un punt alt en la majoria d'illes, pero en algun cas, est pot no ser el punt més alt.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 Es desconeix si l'illa va estar habitada.
  18. ↑ Va estar habitada fins a la década de 1940.
  19. ↑ Va estar habitada entre 1842-90.
  20. ↑ Va estar habitada entre 1842-90.
  21. ↑ Una estimació basada en els mapes de l'Ordnance Survey.
  22. ↑ Va estar habitada fins a la década de 1970.
  23. ↑ 23,0 23,1 El cens de 2001 no llista South Walls com una illa, sino que inclou el total en Hui. Les senyes d'Hui en esta taula no inclou el total estimat de South Walls.
  24. ↑ Va estar habitada fins a la década de 1990.
  25. ↑ Va estar habitada fins al sigle XIX. Wenham, Sheena "The South Isles" in Omand (2003) p. 208.
  26. ↑ Va estar habitada fins a la década de 1960.
  27. ↑ "Rick Livingstone’s Tables of the Islands of Scotland" (pdf) Argyll Yacht Charters. Consultat el 12 de decembre de 2011.
  28. ↑ Va estar habitada fins al sigle XX? Haswell-Smith (2004) sosté que no hi ha constància escrita de qualsevol habitació post-neolítica, encara que Sheena Wenham ("The South Isles" en Omand (2003) p. 208) afirma que l'illa va soportar una comunitat "into the 20th century".
  29. ↑ Va estar habitada fins a l'any 1945.
  30. ↑ Va estar habitada fins a l'any 1974.
  31. ↑ Va estar habitada fins a l'any 1994.
  32. ↑ Ross, Calum (3 Mar 2010) "Tory candidate pulls out of race for city seat at general election". Press and Journal. Aberdeen. Consultat el 26 de febrer de 2012.
  33. ↑ Waugh, Doreen J., "Orkney Plau-names" in Omand, (2003) p. 119.

Referències

[editar | editar còdic]
L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega les següents referències generals:
  • Haswell-Smith, Hamish (2004). The Scottish Islands. Edimburc: Canongate. ISBN 978-1-84195-454-7
  • General Register Office for Scotland (28 November 2003) Occasional Paper No 10: Statistics for Inhabited Islands General Register Office for Scotland. Edimburc. Consultat l'1 de maig de 2012.
  • Omand, Donald (ed.) (2003) The Orkney Book. Edimburc. Birlinn. ISBN 1-84158-254-9
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Illes_de_l%27archipèlec_de_les_Orcades&oldid=1111599»