Anex:Estructures còsmiques més grans
Açò és un llistat de les estructures còsmiques més grans descobertes fins ara. L'unitat de mida utilisada per a conéixer el seu tamany és l'any llum (distància recorreguda per la llum durant un any juliano, aproximadament 9,468 billons de quilómetros).
Inclou supercúmulos, filaments galàctics i grans grups de cuásares (large quasar group - LQGs). Ordenada de major a menor, segons la distància més llarga de cada estructura.
Esta llista es referix només al conjunt de la matèria delimitat, i no al conjunt en general (com per eixemple el fondo de microones, que comprén tot l'univers). Totes les estructures es definixen sobre si s'han identificat els seus llímits principals.
Algunes especulacions sobre el llistat:
- La zona buida, o part del cel en que comprén la Via Làctea, bloqueja la llum de vàries estructures, fent que els seus llímits no estiguen correctament identificats.
- Algunes estructures estan prou alluntades com per a ser vistes inclús en els telescopis més potents. Alguns factors estan inclosos per a explicar i aclarir sobre l'estructura (com lent gravitacional i les senyes de corriment al roig).
- Algunes estructures no tenen els llímits correctament definits, o no es detecten els punts finals. Es creu que totes les estructures formen part de la ret còsmica, sent una idea concloent. La majoria de les estructures estan superpostes en galàxies propenques, creant un problema sobre cóm definir adequadament el llímit de l'estructura.
Estructures més grans
[editar | editar còdic]| Nom de l'estructura | Màxim tamany (en any llum) |
Any de descobriment |
Notes |
|---|---|---|---|
| Quipu | 13.000.000.000 | 2025 | Composta per casi 70 supercúmulos galàctics.
Descobert per anàlisis de les senyes del satèlit alemà de rajos X ROSAT. Un equip d'astrònoms liderat per Hans Böhringer, de l'Institut Max Planck varen aplicar un algoritme que definix una distància màxima entre cúmuls per a determinar si formen part d'una estructura major. Va ser llavors quan varen identificar un patró clar i evident: una secció principal grossa en múltiples ramificacions més primes. |
| Gran Muralla d'Hércules-Corona Boreal[1] | 10 000 000 000[2][3][4] | 2014 | Descobert a través del mapage de brots de rajos gamma, sent la primera estructura que supera els 10 mil millons d'anys llum. |
| Giant GRB Ring[5] | 5 600 000 000[5] | 2015 | Descobert a través del mapage de brots de rajos gamma. La formació regular més coneguda en l'Univers observable.[5] |
| Huge-LQG | 4 000 000 000[6][7][8] | 2012-2013 | Desacoplament de 73 cuásares. El major gran grup de cuásares conegut i la primera estructura trobada que excedix els 3 mil millons d'anys llum. |
| Arc Jagant | 3 300 000 000[9] | 2021 | Situat a 9.200 millons d'anys llum de distància. |
| O1.11 LQG | 2 500 000 000 | 2011 | Conjunt de 38 cuásarés. Adjacent al Clowes-Campusano LQG. |
| Clowes-Campusano LQG | 2 000 000 000 | 1991 | Agrupació de 34 cuásares. Descoberta per Roger Clowes i Luis Campusano. |
| Gran Muralla Sloan | 1 370 000 000 | 2003 | Descobert en el 2dF Galaxy Redshift Survey i el proyecte Sloan Digital Sky Survey. |
| Mur del Pol Sur | 1 370 000 000[10][11][12][13][14][15] | 2020 | La característica contigua més gran en el Volum Local i comparable a la Gran Muralla Sloan (vore dalt) la mitat de la distància. Està ubicat en el Pol Sur celest. |
| King Ghidorah Supercluster | 1 300 000 000[16] | 2022 | Consta d'a lo manco 15 grups més atres filaments interconectados. És el supercúmulo de galàxies més massiu descobert fins ara.[16] |
| (Llímit teòric) | 1 200 000 000 | Les estructures majors a este tamany, segons les estimacions, són incompatibles en el principi cosmológico. No obstant, encara no està clar si l'existència d'estes estructures constituïx en sí mateixa una refutació del principi cosmológico. | |
| Gran Muralla BOSS (BGW) | 1 000 000 000 | 2016 | Estructura consistent en l'unió de 4 supercúmulos de galàxies. Els seus supercúmulos són molt més rics, tenen galàxies de massa estelar més denses i altes que les de la Gran Muralla Sloan.[17] |
| Filament Perseus–Pegasus | 1 000 000 000 | 1985 | Esta galàxia filament conté el supercúmulo Perseo-Piscis. |
| Complex de Supercúmulos Piscis-Cetus | 1 000 000 000 | 1987 | Conté la Via Làctea, sent el primer filament galàctic descobert, el primer "Large Quasar Group" (Gran Grup de Cuásares) es va trobar a principis de 1982. Un nou informe de l'any 2014 confirma que la Via Làctea forma partix del Supercúmulo Laniakea. |
| Caelum Supercluster | 910 000 000 | És un conjunt de més de 550,000 galàxies, sent el major supercúmulo que més galàxies conté. | |
| Supercúmulo de Ofiuco | 858 000 000 | 2020 | Supercúmulo de galàxies ubicades en la constelació homònima. Descobert per Ken-ichi Wakamatsu, de l'Universitat de Gifu, i Matthew Malkan en les plaques fotogràfiques de Colomer Schmidt IV-N. |
| Draco Supercluster | 808 000 000 | Supercúmulo de galàxies ubicades en la constelació homònima, molt llunt i més allà del Complex de Supercúmulos Piscis-Cetus, a més de 2 mil millons d'anys llum. Les dimensions del supercúmulo alcancen 410 millons d'anys llum i s'estima una massa de 1017 M☉. | |
| Gran Muralla (astronomia) | 750 000 000 | 1989 | També coneguda com Menge Wall. És la segona superestructura coneguda més gran de l'univers. Inclou el Supercúmulo d'Hércules i el Supercúmulo de Menge. |
| Supercúmulo de Sarasvati | 652 000 000[18] | 2017 | Una de les majors estructures de galàxies, inclou uns 43 cúmuls massius de galàxies, entre ells Abell 2361 i ZWCl 2341.1+0000. |
| Boötis Supercluster | 620 000 000 | Supercúmulo de galàxies ubicades en la constelació del Bootes, voreja el Supercúmulo de la Corona Boreal en el que provablement estiga conectat per un filament de galàxies, i en el Buit de Bootes. | |
| Horologium Supercluster | 550 000 000 | 2005 | També conegut com Horologium-Reticulum Supercluster. Supercúmulo massiu, d'aproximadament 500 millons d'anys llum d'ample. |
| Laniakea | 520 000 000 | 2014 | Supercúmulo de galàxies en el que es troba ubicat el planeta Terra. |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 11 | 500 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Hyperion proto-supercluster | 489 000 000 | 2018 | El proto-supercúmulo més gran i més antic conegut. |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 12 | 480 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash.[19][20] | |
| Newman LQG (O1.54) | 450 000 000 | Descobert per P.R. Newman i colaboradors. Estructura similar a Clowes–Campusano LQG. | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 5 | 430 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Tesch–Engels LQG | 420 000 000 | El primer gran grup de cuásar descobert per rajos X. | |
| Gran Atractor | 400 000 000 | Anomalia gravitatoria, situada en el supercúmulo Laniakea, que arrastra a les galàxies en un radi de més de 300 millons d'anys llum de distància. | |
| Supercúmulo de Shapley | 400 000 000 | 1930 (1989) |
Identificat per primera volta per Harlow Shapley com un núvol de galàxies en l'any 1930, no es va calificar com a estructura fins a l'any 1989. |
| Komberg–Kravstov–Lukash LQG 3 | 390 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Supercúmulo de Vela | 385 000 000 | 2016 | Descoberta per l'astrònoma neerlanedesa Kraan-Korteweg i el seu equip, a través d'un anàlisis dels corriment al roig de 4500 galàxies a partir de les senyes combinades del sondeig 2dF Galaxy Redshift Survey. |
| O1.90 | 380 000 000 | ||
| Lynx–Ursa Major Filament (LUM Filament) | 370 000 000 | ||
| Sculptor Wall | 370 000 000 | També coneguda com Southern Great Wall. Superestructura de galàxies relativament prop de la Via Làctea. | |
| Complex de Supercúmulos Piscis-Cetus | 350 000 000 | Complex format per supercúmulos de galàxies o filaments galàctics, que inclou el Supercúmulo de Virgo (en el que es troba el Grup Local que inclou la Via Làctea). | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 2 | 350 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| z=2.38 filament around protocluster ClG J2143-4423 | 330 000 000 | ||
| Webster LQG | 320 000 000 | Primer LQG descobert[20][21] | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 8 | 310 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 1 | 280 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 6 | 260 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 7 | 250 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| King LQG | 235 000 000 | Descoberta per George King[22] | |
| SCL 1338+27 | 228 314 341 | U dels supercúmulos més distants coneguts. | |
| SSA22 Protocluster | 200 000 000 | Colecció jaganta de Lyman-alpha blobs. | |
| Komberg–Kravtsov–Lukash LQG 9 | 200 000 000 | Descoberta per Boris V. Komberg, Andrey V. Kravstov i Vladimir N. Lukash[19][20] | |
| MOF 3501 | 200 000 000 | ||
| Newfound Blob | 200 000 000 | Jagantesca colecció de taques Lyman-alpha blobs | |
| Ursa Major Supercluster | 200 000 000 | ||
| Virgo Supercluster | 110 000 000 | Una part del supercúmulo Laniakea (vore dalt). També conté la Via Làctea, que conté el sistema solar a on la Terra orbita el Sol. |
Buits més grans
[editar | editar còdic]Els buits són espais immensos entre filaments de galàxies i unes atres estructures a gran escala. Tècnicament no són estructures, són vasts espais que contenen molt poques o cap galàxia. Es teoriza que són causats per les fluctuacions quàntiques durant la formació primerenca de l'univers.
A continuació es detalla un llistat dels buits més grans descoberts fins ara. Classificat segons la seua dimensió de major a menor.
| Nom del buit/designació | Màxim tamany (en any llum) |
Notes |
|---|---|---|
| Buit KBC | 2 000 000 000 | Buit que conté la galàxia de la Via Làctea i el Grup Local. |
| Buit Jagant | 1 300 000 000 | També conegut com Supervacío deCans Venatici |
| Tully-11 void | 880 000 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| Tully-10 void | 792 000 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| Tully-9 void | 746 000 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| B&B Abell-20 void | 684 000 000 | |
| B&B Abell-9 void | 652 000 000 | |
| Tully-7 void | 567 240 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| Tully-4 void | 564 000 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| Tully-6 void | 557 460 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| Tully-8 void | 554 200 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| B&B Abell-21 void | 521 600 000 | |
| B&B Abell-28 void | 521 600 000 | |
| Supervacío de Eridanus | 489 000 000 (most likely value) |
Un anàlisis recent realisat per la Sonda Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) en l'any 2007 va trobar una irregularitat en la fluctuació de temperatura del fondo còsmic de microones dins de l'entorn de la constelació Eridanus en un anàlisis que va donar com a resultat 70 µK més fret que la temperatura promig de CMB. S'especula que un buit podria ser la causa de la taca freda. Podria ser tan gran com mil millons d'anys llum, casi del tamany del Giant Void. |
| B&B Abell-4 void | 489 000 000 | |
| B&B Abell-15 void | 489 000 000 | |
| Tully-3 void | 489 000 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| 1994EEDTAWSS-10 void | 469 440 000 | |
| Tully-1 void | 456 400 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| B&B Abell-8 void | 456 000 000 | |
| B&B Abell-22 void | 456 000 000 | |
| Tully-2 void | 443 360 000 | Catalogat per R. Brent Tully |
| B&B Abell-24 void | 423 800 000 | |
| B&B Abell-27 void | 423 800 000 | |
| B&B Abell-7 void | 391 200 000 | |
| B&B Abell-12 void | 391 200 000 | |
| B&B Abell-29 void | 391 200 000 | |
| 1994EEDTAWSS-21 void | 378 160 000 | |
| Supervacío Local Meridional | 365 120 000 | Regió de l'espai tremendament gran i casi buida. |
| B&B Abell-10 void | 358 600 000 | |
| B&B Abell-11 void | 358 600 000 | |
| B&B Abell-13 void | 358 600 000 | |
| B&B Abell-17 void | 358 600 000 | |
| B&B Abell-19 void | 358 600 000 | |
| B&B Abell-23 void | 358 600 000 | |
| 1994EEDTAWSS-19 void | 342 100 000 | |
| Supervacío Local Septentrional | 339 202 240 | |
| Buit de Bootes | 330 000 000 | Jagantesca i cuasiesférica regió de l'espai, que conté molt poques galàxies, ubicada prop de la constelació de Bootes. |
| 1994EEDTAWSS-12 void | 328 000 000 |
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Objectes i events més distants de l'univers
- Anex:Forats negres més massius
- Anex:Estreles més grans conegudes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Anomalies in the GRB spatial distribution” . Proceedings of Science.
- ↑ “Possible structure in the GRB sky distribution at redshift two” . Astronomy & Astrophysics 561: aneu.L12. doi:. Bibcode: 2014A&A...561L..12H. Recuperate le 24 de giner de 2014.
- ↑ Horvath, I.. “The largest structure of the Universe, defined by Gamma-Ray Bursts”. 7th Huntsville Gamma-Ray Burst Symposium, GRB 2013: paper 33 in eConf Proceedings C1304143 1311: 1104. Bibcode: 2013arXiv1311.1104H.
- ↑ Klotz, Irene. «Universe's Largest Structure is a Cosmic Conundrum». discovery. Consultat el 22 de novembre de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Balazs, L.G.. “A giant ring-like structure at 0.78 < z < 0.86 displayed by GRBs”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 452 (3): 2236–2246. doi:. Bibcode: 2015MNRAS.452.2236B. Recuperate le 5 d'agost de 2015.
- ↑ Aron, Jacob. «Largest structure challenges Einstein's smooth cosmos». New Scientist. Consultat el 14 de giner de 2013.
- ↑ «Astronomers discover the largest structure in the universe». Royal astronomical society. Consultat el 13 de giner de 2013.
- ↑ Clowes, Roger. “A structure in the early Universe at z ∼ 1.3 that exceeds the homogeneity scale of the R-W concordance cosmology”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 1211 (4): 6256. doi:. Bibcode: 2013MNRAS.429.2910C. Recuperate le 14 de giner de 2013.
- ↑ «Giant arc stretching-1.3 billion light-years across the cosmos shouldnt exist».
- ↑ Pomarède, Daniel. “Cosmicflows-3: The South Pole Wall”. The Astrophysical Journal 897. doi:. Bibcode: 2020ApJ...897..133P.
- ↑ Pomerede, D.. The South Pole Wall, Harvard University, pp. 453.01.
- ↑ Staff. Astronomers map massive structure beyond Laniakea Supercluster, University of Hawaii. Recuperate le 10 de juliol 2020.
- ↑ Overbye, Dennis (10 de juliol 2020). Beyond the Milky Way, a Galactic Wall - Astronomers have discovered a vast assemblage of galaxies hidden behind our own, in the "zone of avoidance"., The New York Claves. Recuperate le 10 de juliol 2020.
- ↑ Mann, Adam (10 de juliol 2020). Astronomers discover South Pole Wall, a gigantic structure stretching 1.4 billion light-years across, Live Science. Recuperate le 10 de juliol 2020.
- ↑ Starr, Michelle. A Giant 'Wall' of Galaxies Has Been Found Stretching Across The Universe, ScienceAlert.com. Recuperate le 19 de juliol 2020.
- ↑ 16,0 16,1 “King Ghidorah Supercluster: Mapping the light and dark matter in a new supercluster at z = 0.55 using the subaru hyper suprimix-cam” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters 519 (1): L45–L50. doi:. ISSN 1745-3933. Bibcode: 2023MNRAS.519L..45S.
- ↑ “Discovery of a massive supercluster system at z 0.47” . Astronomy & Astrophysics 588. doi:. Bibcode: 2016A&A...588L...4L.
- ↑ “Saraswati”- one of the most massive large-scale structures in the Universe discovered
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 “The search and investigation of the Large Groups of Quasars” . Bibcode: 1996astre.ph..2090K.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 R.G.Clowes; "Large Quasar Groups - A Short Review"; 'The New Era of Wide Field Astronomy', ASP Conference Séries, Vol. 232.; 2001; Astronomical Society of the Pacific; ISBN 1-58381-065-X ; Plantilla:Bibcode
- ↑ Webster, Adrian. “The clustering of quasars from an objective-prism survey”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 199: 683–705. doi:. Bibcode: 1982MNRAS.199..683W.
- ↑ «1996MNRAS.282..713K Page 713».