Anar al contingut

Anex:Estacions de metro fictícies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hi ha molts casos en que en la cultura popular apareixen estacions de metro fictícies. En moltes ocasions per a película o televisió, estacions reals s'usen per a la filmació.

Estacions fictícies del Metro de Londres

[editar | editar còdic]
Moltes escenes del Metro de Londres s'han gravat en l'estació abandonada d'Aldwych en Londres.
  • BelgraviaPiccadilly Third Stop, película de 1960.
  • Blackwall – Apareix en la série de televisió London's Burning.
  • BloomsburyBulldog Jack, película de 1934.
    La película presenta una escena de persecució i lluita en una abandonada estació de Bloomsbury en la Central Line, conectada al Museu Britànic per mig d'un túnel secret. Es veu un mapa en la paret del tren. El mapa enumera les estacions entre Ealing Broadway i Liverpool Street de principi a fi, i inclou "Bloomsbury" entre el Museu Britànic i Chancery Lane, en lloc d'Holborn, aixina com una fictícia estació de High Holborn, entre Chancery Lane i Post Office (ara St Paul's). En una atra escena el mapa es veu al revés, en Liverpool Street el principi i "Western Avenue" al final.
  • Camden Road – En la película The gentle gunman; les mateixes imàgens s'usarien posteriorment en 1969, en el programa de l'ITV Strange Report.
  • Charnham – Telenovela Family Affairs.
  • Crouch EndZombies party (una nit... de mort), película de 2004.
  • Duchess StreetLove on Wheels, película de 1932 de Jack Hulbert.
  • Ginners Park – Estació usada com a refugi durant un bombardeig en la película de 1942 Unpublished Story, protagonisada per Richard Greene i Valerie Hobson.
  • Haggerston – Apareix com una estació soterrada abandonada, en l'episodi "Waste Not Want Not" de la sitcom The New Statesman.
  • Hanover Street – Película de 1979 Hanover Street, protagonisada per Harrison Ford.


Cartell de Union Street en l'estació de Holborn.
  • Union Street – En la película de 2008 The Scapist, les escenes de la qual es varen filmar en l'estació de Holborn.[3][4]
Vauxhall Cross, l'estació de metro fictícia que apareix en les películes de James Bond.

Estacions fictícies del Metro de Glasgow

[editar | editar còdic]

Estacions fictícies del Metro de Chicago

[editar | editar còdic]
[editar | editar còdic]

Estacions fictícies del Metro de Nova York

[editar | editar còdic]
  • Lafayette Street – En la película Senyals del futur ocorre una colisió entre un tren de la llínea 6 i un de la 4 l'estació de Lafayette Street.[7]
  • Morningside – Estació de metro en l'episodi pilot de la série de la CBS NYC 22.
  • Roscoe Street – En la saga de videojocs Max Payne.

Estacions fictícies del Metro de Washington D. C.

[editar | editar còdic]
  • Cathedral Heights – En la segona temporada de la série de Netflix House of Cards hi ha una escena en l'estació del metro de Washington D. C.[8]
  • Farragut – En la tercera temporada de la série Homeland' apareix una escena en les afores de la parada de Farragut.[9]
  • Georgetown – En la película de 1987 No hi ha eixida' apareix una escena de persecució a través d'esta parada.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Poirot Locations - Wasp's Nest». Tvlocations.net. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  2. Last Edited: 6 Nov 2011 10:58 am. «London Underground - Uncharted 3 Wiki Guide - IGN». Uk.ign.com. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  3. London Transport Museum Friends News.(100)
  4. «Fantasy Map: London Underground Map from "The Escapist"». Transit Maps. Consultat el 12 de juny de 2017.
  5. «Paddington film locations». MovieLocations.com. Consultat el 12 de giner de 2018.
  6. «[1]». Consultat el 15 de març de 2018.
  7. "Knowing’ crew lets you in on the secrets of that subway crash," by Patrick Kevin Day (Los Angeles Claves; March 26, 2009)
  8. Butler. «What’s up with Hollywood’s fake Metro stations?». Washington Post. Consultat el 24 de setembre de 2019.
  9. «Why Movies and TV Shows Set in DC Llauren’t Usually Filmed in DC | Washingtonian (DC)» (en en-us). Washingtonian. Consultat el 24 de setembre de 2019.
  10. [2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]