Anex:Definicions usuals en geologia

S'agrupen ací algunes definicions usuals en geologia, en l'intenció de facilitar la llectura d'alguns artículs relacionats en este tema.

Palmito

És una geoforma d'acumulació fluvial o glaciar, es desenrolla en àrees a on els rius que emergixen de regions montanyoses, desemboquen en regions de relleu pla i a conseqüència d'això es produïx una disminució de la gradient i per lo tant de la velocitat del riu, que es traduïx en la pèrdua del seu poder de transport, depositant en forma parcial la càrrega pel transportada, en el punt a on ric pansa de la regió de montanya a la de relleu pla.

Arc morrénico

També cridat morrenas laterals, tossals, lomadas elongadas, constituïts per depòsits de till, la dimensió que adopta estes formes varien d'acort a alvanç glaciar.

Baixada

Geoforma d'acumulació es forma quan varis palmitos aluvials adjacents ubicats a lo llarc d'un front de montanya que escomença a estendre's lateralment, pel continu desplaçament lateral dels rius i deposición de la seua càrrega, apleguen a unir-se fins a desenrollar una superfície uniforme i plana, cridada Baixada.

Cenozoico

La Era Cenozoica, Cenozoico o Era Terciaria, una divisió de l'escala temporal geològica, és l'era geològica que es va iniciar fa 65,5 ±0,3 millons d'anys i que s'estén fins a l'actualitat. És la tercera i última era del Eón Fanerozoico i seguix a l'Era Mesozoica. El seu nom procedix de l'idioma grec i significa "animals nous" (de καινός/kainos, "nou" i ζωή/zoe, "animal o vida"). El Periodo Terciario, actualment no reconegut per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, comprenia l'Era Cenozoica llevat els últims 2.5 millons d'anys, quan s'inicia el Periodo Cuaternario.

Coluvio

Són geoformas d'acumulació produïts per la gravetat, estos depòsits són molt recents constituïts de material heterogéneu d'edat holoceno. Disectado. Tallat o erosionat verticalment per l'aigua, açò en époques de pluja transportant material de manera turbulento.

Delta

És una geoforma d'acumulació, es forma quan els rius desemboquen en un cos d'aigua estancada o llac, la càrrega transportada pel riu és depositada en el cos d'aigua que baix certes condicions que dona lloc a la formació de deltes.

Depòsits glaciars

Es troben constituïts per material heterogéneu des de argila a blocs de 30 centímetros, depositat directament pel gèl denominat till.

Depòsits fluvioglaciares

Són depòsits glaciars presos i transportats pels rius que fluïxen pel cos de glaciar ya siga en forma superficial o subterrànea, després de recórrer àrea glaciada i disectar morrenas terminals, escomença a depositar la seua càrrega. Finalment format depòsits que ha segut denominat geoformas fluvioglaciares.

Eón

Artícul principal → Eón (geologia).

En geologia, un eón es referix a cada una de les divisions majors de temps de l'història de la Terra usades en l'escala temporal geològica.

Evaporitas

Les evaporitas són roques sedimentarias que es formen per cristalisació de sals dissoltes en llac i mars costeres. La majoria dels depòsits explotables d'algeps i sal comuna s'han originat d'esta manera.
La cristalisació requerix la sobresaturación de l'aigua salada per les sals que conté. El procés és favorit per condicions climàtiques, com un evaporament intens, i torbat per qualsevol causa que aumente la dilució, com l'aporte d'aigua dolça pels rius o les precipitacions, o la mescla sense nosa en l'oceà, la salinitat del qual està molt per baix de lo necessari. Les circumstàncies anteriors es donen sobretot en climes àrits, en latitut tropicals que formen dos franges a cada costat de l'equador; pero roques evaporitas antigues apareixen en totes les regions dels continents, formades en époques en les que el clima era allí favorable. Es requerixen també condicions topogràfiques específiques, que es presenten en forma de conques endorreicas i mars costeres casi tancats.

Falla

És una superfície o zona a través de la qual es desenrolla una esmonyida mesurable. En un sentit més restringit, les falles són fractures sobre les quals es desenrollen esmonyida primària per processos de deformació fràgil.

Falla normal sinistra

És un tipo de falla normal. Es denomina aixina per presentar una fractura en desplaçament mesurable, un bloc descendix lateralment sobre l'atre.

Formació Uncía

És una unitat litològica que correspon al sistema Silúrico (443-416Ma) constituït generalment per lutitas gris obscurs d'ambient marí profunt, infrayacen a la formació Catavi (Altiplano bolivià).

Fluix de detritos

És un tipo de fluix ràpit o saturat no plàstic. Per lo tant incorporen gran cantitat de material saturat en la seua trayectòria en descendir en el canal i finalment els depositen en palmitos.

Fluix de till

Tipo de moviment de material depositat pel glaciar.

Morrena lateral

Són depòsits glaciars que es troben ubicats entre les parets de la vall i el cos glaciar, presenta formes de tossals o lomadas elongadas, culminen en crestes fins a crestes esmolades.

Morrena de fondo

Correspon a la classificació basada en el seu modo de formació. Les morrenas de fondo són depositades en forma subglacial i acumulada de diferents maneres a lo llarc del pis de vall per a on fluïx el glaciar.

Morrena terminal

És una geoforma deguda a processos d'acumulació glaciar, es troben ubicats en la part terminal de la llengua del glaciar i marquen etapes d'alvanç o reculada dels glaciars.

Planura aluvial

És una geoforma d'acumulació fluvial, morfològicament és una superfície relativament plana, ubicada en abdós màrgens del curs d'un riu troncal, la qual és inundada en periodos de riuada o avingudes del riu. La seua formació depén de les condicions periòdiques d'inundació, de les variacions dels màxims i mínims de turbulència.

Terrat

Són geoformas destruccionales més importants degudes a l'acció erosiva dels rius. Es denomina aixina, perque l'erosió fluvial ha actuat sobre la planura aluvial, despuix que ella ha alcançat gruixa considerables de sediment depositats durant un periodo en que transportava càrrega excessiva, que per lo general es troben constituïdes per graves arenes rovines argila. Després de l'acumulació de dita càrrega en la planura aluvial es produïx la aprofundiment per l'acció erosiva del riu, per les causes senyalades en paràgrafs anteriors, desenrollant un terrat.

Terrats acíclics

També cridats terrats impars mostren el desenroll de terrats en les màrgens d'un riu, pero a nivells diferents.

Terrat cíclica

També denominat terrats pares, es caracterisen pel desenroll de terrats ubicats en abdós màrgens del riu i a la mateixa elevació sobre el nivell del riu.

Sostre Altiplánico

Es denomina aixina perque estratigráficamente és el top del altiplano, totes les seqüències estratigráficas infrayacen als depòsits cuaternarios del altiplano

Till

Cos de roca format a partir de derrubios glaciars i originats per fenomens associats o derivats del fluix del gèl.

Plio Cuaternario

Es denomina aixina al llímit de neógeno superior (plioceno) i cuaternario, que és el periodo geològic que comprén els últims 2.7 millons d'anys de l'història de la terra d'acort a (IUGS), és també un sistema geològic. Està format per dos époques, el holoceno i el pleistoceno

Entanque glaciar

Entanques en forma d'O i en depòsits de till i formes de morrenas, resultants de l'acció erosiva del glaciar i de grans dimensions

Valle en vall

Geoformas d'erosió fluvial o glaciar en la qual una vall està formada en una atra vall més antiga.