Anex:Cronologia de les glaciacions
Glaciacions conegudes en la Terra
[editar | editar còdic]Els periodos que s'han pogut documentar a lo llarc de l'història de la Terra són cinc, trobant-nos actualment en l'última d'elles. Quant més temps haja transcorregut entre un episodi glacial i l'actualitat major és la dificultat per a estudiar i definir les dates. S'utilisen distints métodos que no sempre oferixen els mateixos resultats.Casi sempre es tenen en conte entre 4 i 5 glaciacions
| Glaciació | Inicie - Fi (Ma) | Periodo/s geològic/s | Era geològica | Eón |
|---|---|---|---|---|
| Cuaternaria | 2,58 – present | Cuaternario | Cenozoico | Fanerozoico |
| Karoo | 360 – 260 | Carbonífero i Pérmico | Paleozoico | |
| Andina-Sahariana | 450 – 420 | Ordovícico i Silúrico | Paleozoico | |
| Criogènic (o Sturtian-Varangian) |
850 – 635 | Criogènic | Neoproterozoico | Proterozoico |
| Huroniana | 2400 – 2100 | Sidérico i Riásico | Paleoproterozoico |
Plantilla:Llínea de temps de les glaciacions
La primera glaciació és coneguda com Huroniana i es va produir fa 2400 i 2100 millons d'anys, en una duració aproximada de 300 millons d'anys i per tant la més llarga de totes.
La segona edat de gèl, coincidente en el Criogènic, i, possiblement, la més severa, s'estima va ocórrer de 850 a 635 Ma (millons d'anys) arrere, en el Proterozoico tardà i s'ha sugerit que va produir una, o més, «Terra Bola de Neu» en la que la Terra es va gelar per complet.[1] S'ha sugerit també que el final d'este segon periodo fret[1] va ser responsable de la posterior explosió cámbrica, un temps de ràpida diversificació de la vida multicelular durant el periodo Cámbrico. No obstant, esta hipòtesis seguix sent polèmica,[2][3] encara que està creixent en popularitat entre els investigadors, segons l'evidència presentada a favor seu.
La tercera glaciació, Andino-Sahariana, correspon a una série menor de successions glaciació-interglacial que varen ocórrer entre fa 460 Ma i 430 Ma. La quarta glaciació, Karoo, va tindre extensos periodos glaciaciales de 350 a 250 Ma. L'actual, i quinta era de gèl, cridada Glaciació Cuaternaria, ha vist cicles de periodos glacials més o menys extensos, de 40 000 o menys anys i 100 000 anys.
Cicles glacials cuaternarios
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Episodis geoclimáticos del Cuaternario.
Originalment, els periodos glacials i interglaciares de l'edat de gèl cuaternaria varen ser nomenats per les seues característiques geològiques, i els seus noms varien d'una regió a una atra de la Terra. Ara és més comú per a referir-se als periodos pel seu número d'estadi isotòpic marí.[4] El registre marí conserva totes les glaciacions passades, les proves en base en terra són menys completes perque glaciacions successives poden borrar les proves de les seues predecessores. Els núcleus de gèl provinents de les acumulacions de gèl continental també provine un registre complet, pero no retrocedixen tant en el temps com les senyes marines. Les senyes del polen procedent de llac i pantans, aixina com els perfils de loess, proporcionen importants senyes de correlació basats en la terra.[5]
El sistema de noms no s'ha aplegat a completar ya que la discussió tècnica es va traslladar a l'utilisació de números d'estadi isotòpic marí. Per eixemple, hi ha cinc cicles glacial/interglacial en el Pleistoceno registrats en els sediment marins durant l'últim mig milló d'anys, pero solament dos interglaciares clàssics varen ser reconeguts originalment sobre la terra durant eixe periodo (Riss-Würm i Mindel-Riss).[6]
L'evidència basada en terra funciona aceptablemente be cap a arrere fins a l'estadi isotòpic MIS 6, pero ha segut difícil coordinar les etapes usant evidència solament en base en terra abans d'eixa. Per lo tant, el sistema de noms està incomplet i les identificacions en base en terra de les edats de gèl anteriors a este estadi són en part conjectura. No obstant, les senyes basades en terra són essencialment útils en la discussió de les formes terrestres, i correlacionando la coneguda etapa isotòpica marina en ells.[5]
Els últims cicles de periodos glaciació/interglaciar del Cuaternario es nomenen, des del més recent al més lluntà, com seguix en la taula inferior. Les dates presentades daten d'anys arrere del present.
Periodos més antics del Cuaternario són de molt difícil datació, si be es reconeixen atres etapes glacial/interglacial: estadi Pastoniano, estadi Pre-Pastoniano i estadi Bramertoniano. Podrien aplegar a 1,5 Ma arrere.
Evidència de glaciació recent en testics de gèl
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Testic de gèl.
Els testics de gèl s'utilisen per a obtindre un registre d'alta resolució de la glaciació recent. Es confirma la cronologia dels estadis isotòpics marins. Les senyes de núcleus de gèl demostren que els últims 400 000 anys han consistit en càlits curts interglaciares (10 000 a 30 000 anys) sobre periodos glacials, com l'actual interglacial que alterna en molt més prolongats glacials (70 000 a 90 000 anys), substancialment més frets que l'actual. Un nou testic de gèl antàrtic, EPICA , ha revelat que entre 400 000 i 780 000 anys arrere, els interglaciares ocupen una proporció considerablement major de cada cicle glacial/interglaciar, pero no eren tan càlits com els interglaciares posteriors.
Vore també
[editar | editar còdic]- Inversió magnètica de Brunhes-Matuyama
- Escala de temps geològic
- Periodo glacial
- Edat de Gèl
- Últim periodo glacial
- Periodo Criogènic
- Episodis geoclimáticos del Cuaternario
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada2nd of two - ↑ van Andel, Tjeerd H. (1994). New Views on an Old Planet: A History of Global Change, 2ª edició (en anglés), Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press. ISBN 0-521-44755-0.
- ↑ Rieu, Ruben et al.(2007).Geology.35(4)
- 299–302.doi:10.1130/G23400A.1.
- ↑ Gibbard, P.; van Kolfschoten, T. (2004). «Chapter 22: The Pleistocene and Holocene Epochs», Gradstein, F. M.; Ogg, James G.; Smith, A. Gilbert (ed.). A Geologic Clave Scale 2004 (PDFPDF) (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-78142-6.
- ↑ 5,0 5,1 {{cita web |autor=Davis, Owen K. |títul=Senar-Marine Records: Correlatiuons withe the Marine Sequence |data= |obra=Introduction to Quaternary Ecology |editorial=Universitat de upse |url=«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2017. Consultat el 9 d'octubre de 2017. |idioma=anglés |fechaacceso=16 de juny de 2017}
- ↑ Kukla, GeorgeQuaternary Science Reviews.24(14-15)
- 1573–83.doi:10.1016/j.quascirev.2004.08.023.Consultat el 16 de juny de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Timeline of glaciation» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Anex:Cronologia de les glaciacions en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de las glaciaciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.