Anell d'Einstein


En astronomia d'observació, un anell d'Einstein (anell de Jvolson)[1] és una deformació de la llum d'una font lumínica (com una galàxia o una estrela) en anell per la desviació gravitacional de la llum per una lent (com una atra galàxia, o matèria obscura d'un forat negre). Açò ocorre quan la font, la lent i l'observador estan del tot alineats; de no ser aixina, l'anell és parcial.
Història
El doblament de la llum per un cos gravitacional va ser predit per Einstein en 1912, uns anys abans de la publicació de la teoria de la relativitat general en 1916. L'efecte d'anell va ser mencionat per volta primera en la lliteratura acadèmica pel físic rus Orest Jvolson (1852-1934) en 1924. Albert Einstein va comentar en 1936 este efecte, pero declarant:
En esta declaració β és el radi d'Einstein, modernamente denotat θI. Einstein solament considerava la possibilitat d'observar un anell produït per estreles, que és baixa; no obstant, la possibilitat d'observar aquells produïts per lents més grans com a galàxies o forats negres és més alta ya que el tamany angular dels anells d'Einstein creix en la massa de la lent.
Introducció
La desviació gravitacional de la llum és un resultat de la Teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein. La llum d'una font que viaja, en lloc de fer-ho en una llínea recta (tridimensional), és desviada (doblada) per la presència d'un cos massiu, que deforma l'espai-temps. Un anell d'Einstein és un cas especial de desviació gravitacional de la llum, causat per l'alliniació exacta de la font, la lent i l'observador. Açò causa una simetria al voltant de la lent, causant una estructura pareguda a un anell.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo de Einstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.