Anell Energètic Suramericà
El Gasoducte Suramericà va ser un proyecte per a construir una ret de gasoductes en Sudamérica plantejat en octubre de l'any 2005 a Perú davant el descobriment dels jaciments de gas de Camisea. És el segon proyecte de l'Unió de Nacions Suramericanes. És un proyecte llamentablement inviable en el curt i mijà determini per dos motius: en primer terme és un proyecte tecnològicament molt complex i encara no conta en un estudi de factibilidad, és ademés molt car i encara no s'ha definit cóm es finançaria; en segon terme Perú ha decidit donar-li major valor agregat al gas en lloc d'exportar-ho com a matèria primera per ad açò s'estan instalant centrals petroquímicas en tota la costa sur del país.
El proyecte original involucrava als següents països:
Proveïdors del gas:
Receptors del gas:
- [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]]
Senyes
[editar | editar còdic]La construcció de l'Anell Energètic Suramericà va ser plantejada per Chile als països del Mercosur, Perú i Bolívia front a la seua agravada crisis energètica com a última alternativa d'èxit front als seus declinentes abastiment de gas des d'Argentina. En teoria l'anell energètic aniria fins a Brasil , passant per Chile, pero en la pràctica tot el gas de quedaria en Chile, per a abastir el seu mercat intern, esta realitat va fer que Perú desistira de la seua implementació i va decidir concentrar-se en donar-li major valor agregat per a la seua exportació a l'Àsia , EE. UU. i Europa.
La seua firma estava proposta per al 8 de decembre del 2005 en Montevideo, un dia abans de la reunió del Mercosur. Ara, la firma està planejada per al 2006 davant una nova tensió entre Bolívia i Perú contra Chile a causa d'un diferendo marítim ocorregut en el 2005 per la negativa de Chile d'acceptar solucionar la mediterraneidad de Bolívia.
Fins al 2013, Chile busca esforzadamente obtindre gas de Perú, per ad açò promou l'idea de la "Complementación Econòmica Perú-Chile", fet que és posat en dubte pel Perú, ya que potencialment el país registra taxes altes de creiximent econòmic i és molt provable que el recurs potencie tal creiximent en el futur i se li puga agregar valor en els pols petroquímics a desenrollar.
Controvèrsia i crítiques
[editar | editar còdic]Segons analistes peruans, el Perú deuria sumar-se a la negativa boliviana de vendre-li gas a Chile com a soport al país altiplánico davant el rebuig de Chile a Bolívia d'oferir-li una eixida a l'mar.
A raïl del conflicte de delimitació marítima entre Chile i Perú, Perú va postergar les reunions sobre el Anell Energètic Suramericà de la mateixa manera que Bolívia qui també va ser propost com a proveïdor del gas de Tarija.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo Energético Sudamericano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.