Andrewsarchus
Andrewsarchus («Governant de Andrews») és un gènero extint de mamífer terrestre de dieta carnívora que va viure en Àsia Central durant el periodo Eoceno Superior entre fa 45 i 41 millons d'anys.[1] L'única espècie descrita és Andrewsarchus mongoliensis basat en un cràneu jagant trobat en Mongòlia en 1923 per l'expedició liderada per l'explorador i caçador de fòssils Roy Chapman Andrews, en honor al com es va nomenar el gènero.[1]
Descobriment i classificació
editarL'únic espècimen trobat de Andrewsarchus és un enorme cràneu carent de mandíbula trobat en juny de 1923 en la formació Irdin Manha en el desert del Gobi en Mongòlia per Kan Chuen Pao, membre de l'expedició de Andrews.
Andrews inicialment ho va considerar com un carnívor, pero posteriorment —pel seu enorme tamany— se li va relacionar en Entelodon, un artiodàctil omnívoro en el qual compartix les mateixes proporcions facials i craneals.
No obstant, basat en un esquema enviat per carta al Museu Americà d'Història Natural, se li va ubicar dins de la família dels mesoníquidos[1] per la similitut estructural del seu cràneu i dentadura en els de les espècies conegudes dels mesoniquios (orde estretament relacionat en els artiodàctils i en els cetáceos).
Finalment, estudis posteriors exclouen a Andrewsarchus dels mesoniquios i ho situen llunt dels cetàceus,[2] classificant-ho de nou dins dels artiodàctils més emparentats en els entelodóntidos.
Descripció
editarAndrewsarchus es coneix solament per un cràneu de gran tamany que medix ochenta y tres centímetros de llongitut i cincuenta y seis centímetros d'ample i algunes peces d'os.[3] En ponderar-ho en el tamany de Mesonyx obtusidens, va poder haver tingut una llongitut del morro fins a la part posterior de la pelvis, d'aproximadament 3,82 m i una altura fins als muscles d'1,89 m.[1] En estes mides és possible que haja triplicat el tamany de Synoplotherium vorax o de Mesonyx obtusidens i possiblement siga el mamífer carnívor terrestre més gran que es coneix.[1] el cràneu té prop del doble del tamany que el d'un gose pardo (Ursus arctos middendorffi), pero en una relació llarc-ample menor, i al voltant de tres voltes la llongitut del cràneu d'un llop del Mackenzie (Canis lupus occidentalis).
Ya que els orsos pardos i els orsos polars pesen entre 450 kg i 675 kg i un espècimen excepcional de llop va pesar 77 kg, Andrewsarchus va poder pesar aproximadament 1000 kg. Este pes sembla propenc al llímit pràctic d'un mamífer carnívor terrestre, relacionat possiblement a la disponibilitat de menjar i als requeriments metabòlics.[4]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Andrewsarchus, giant mesonychid of Mongòlia».American Museum Novitates.The American Museum of Natural History.(146)Consultat el 5 d'agost de 2007.
- ↑ John E. Heyning, J.E«Whale Origins-Conquering the Sigues».Science.283(5404)doi:10.1126/science.283.5404.943a.
- ↑ Benton, Michael J. (2004). Vertebrate Palaeontology, 3 edició (en anglés), Wiley-Blackwell, pp. 472.
- ↑ (2007).«The Costs of Carnivory».PLoS Biology.5(2)doi:10.1371/journal.pbio.0050022.Consultat el 28 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andrewsarchus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.