Anar al contingut

Andréi Rubliov

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Andrei Rublev (miniature, 16 c) detail.jpg
Andréi Rubliov
Per a atres usos d'este terme vore Andréi Rubliov (desambiguació).


Andréi Rubliov (en rus: Андрей Рублёв)[1] (¿1360?–Moscou, 29 de giner de 1430)[2] va ser un religiós i pintor rus medieval considerat com el més gran iconógrafo de Rússia.

Biografia

[editar | editar còdic]

Hi ha poca informació sobre la vida de Rubliov. No se sap on va nàixer, pero provablement va viure en el monasteri de la Santíssima Trinitat i Sant Sergio en temps del patriarcado de Nikon de Rádonezh, que es va convertir en higúmeno despuix de la mort de Sant Sergio de Rádonezh en 1392. La primera menció de Rubliov és en 1405, quan va decorar icons i frescas per a la catedral de la Anunciación del Kremlin de Moscou, en companyia de Teófanes el Grec i Prójor de Gorodéts. El seu nom era l'últim de la llista de mestres, com el júnior tant per ranc com per edat. Teófanes va ser un important mestre del art bizantí, que es va mudar a Rússia i es considera que va entrenar a Rubliov.

Reconeiximent

[editar | editar còdic]

Andréi Rubliov va ser canonizado en 1988. La Iglésia ortodoxa russa celebra la seua festivitat el 4 de juliol. En 1959, es va inaugurar en Moscou el Museu Andréi Rubliov, ubicat en el monasteri de Andrónikov, a on s'exponen les seues obres. En 1966, Andréi Tarkovski va realisar una película homònima basada en la seua vida.

Obra

[editar | editar còdic]
Archiu:Vladimirskaya by A.Rublev (1395-1410s, Vladimir museum).jpg
L'icon la Verge de Vladímir per a la Catedral de la Dormición de Vladímir. c. 1408[3]

La formació de la cosmovisión de Rubliov va estar molt influenciada per l'atmòsfera d'auge cultural de la segona mitat de el XIV i principis de el XV, que es va caracterisar per un profunt interés pels problemes morals i espirituals. En les seues obres en el marc de l'iconografia medieval, Rubliov va encarnar una comprensió nova i sublim de la bellea espiritual i la força moral de l'home. La creativitat de Rubliov és un dels pináculos de la cultura russa i mundial.[4][5] En 1405, Andréi Rubliov, junt en Teófanes el Grec i Prójor de Gorodéts, varen pintar les parets de la Catedral de la Anunciación en el Kremlin de Moscou.

En 1408, Rubliov, junt en Daniil Chorny i atres mestres, varen crear la seua única obra datada en precisió i, ademés, conservada: les #fresca de la Catedral de la Dormición en Vladímir (la pintura s'ha conservat parcialment). De les #fresca de Rubliov en la Catedral de la Dormición, el més significatiu és la composició El Juí Final, a on una escena tradicionalment formidable es va convertir en una lluenta celebració del triumfo de la justícia, afirmant el valor espiritual de l'home. Les obres de Rubliov en Vladímir indiquen que ya en eixe moment era un mestre madur que encapçalava l'escola de pintura que va crear.


La primera obra de Rubliov data de 1405, quan va decorar en icons i frescas la catedral de la Anunciación del Kremlin de Moscou, junt en Teófanes el Grec i Prójor de Gorodéts.

Inicialment Rubliov va ser ajudant de Teófanes el Grec. Pero si be l'obra de Rubliov es manté dins de la tradició bizantina, també és cert que es llibera de l'excessiu hieratismo canònic de l'art tradicional bizantino (en tot cas, el pintor rus s'aproxima a l'art cridat deuterobizantino). Innova introduint flexibilitat en les figures i una expressió més humana i dolça en les actituts i, especialment, en els rostres.

Decora també la Catedral de la Dormición en la ciutat de Vladímir, en colaboració en Daniil Chiorny; abdós compartixen la glòria de ser els més grans iconógrafos russos.

El celebérrimo icon de La Trinitat és l'obra més famosa de Rubliov, pintat provablement entre 1422 i 1428 per a la catedral de la Trinitat o Tróitski Sobor (en) del monasteri de la Trinitat i Sant Sergio. Rubliov va representar a tres àngels que, segons el relat bíblic, va ser la forma que va prendre Deu per a aparéixer davant Abraham i Sara en Mambré.

Rubliov va ometre detalls excessius. Com totes les seues obres, La Trinitat es caracterisa per la representació de les imàgens més significatives. Tot se somet a l'idea única. En el centre de l'icon, un àngel simbolisa a Jesucristo (per lo comú, en el centre es representava l'àngel que simbolisava a Deu-Pare). El colorit de les vestidures és característic de l'iconografia de la seua image.

Darrere de Jesucristo es troba l'arbre vert del encinar de Mambré, símbol de la vida eterna. A la dreta veem l'àngel que simbolisa l'Esperit Sant. Darrere d'ell, un tossal representa l'ascens espiritual cap al cel. Darrere de l'àngel de l'esquerra hi ha un edifici que simbolisa la casa de Deu, l'orde diví de l'univers. Els dos àngels, el tossal i l'arbre s'inclinen cap a la figura de Deu-Pare.

Rubliov els representa en apacible coloqui, sumits en profunda meditació. Jesucristo beneïx el cáliz en el cap del corder degollat, símbol del sacrifici de Jesús, i els dos àngels inclinen el cap en senyal d'acort i obediència. Estos apareixen en el cap suaument inclinat, units per la concordancia espiritual, serens, fins a semblaria que trists, pero en realitat la seua alegria és interior. Costera treballe diferenciar les tres figures, puix tenen el mateix rostre, com invitant a l'espectador a meditar sobre el misteri de la Santíssima Trinitat. La paleta de Rubliov conseguix unir la força continguda de la gama de colors de l'icon en els matisos a penes perceptibles de les tonalitats clares i lluminoses, que semblen emetre una suau llum. La composició del quadro es basa en la successió rítmica de les llínees curves, que transmeten l'idea d'un círcul; les llaugeres figures allargades dels àngels fan joc en els contorns del cáliz, el tossal, l'arbre i l'edifici.

La bellea i harmonia de l'icon, eixecutat en sorprenent inspiració i mestrage, varen servir de model excelso als artistes russos d'époques posteriors.

Estil

[editar | editar còdic]

Andréi Rubliov, és conegut per les seues obres profundament espirituals i influents en la tradició de l'iconografia ortodoxa russa. El seu estil es caracterisa per una combinació de les tradicions bizantines i russes primerenques, a l'hora que emfatisa la profunditat espiritual i teològica. Les obres de Rubliov presenten vàries característiques estilístiques distintives.[6]

Enfocament espiritual i teològic

[editar | editar còdic]

L'objectiu principal de Rubliov era transmetre veritats divines i harmonia espiritual, més que representar el món material de manera realista. Les seues obres estan profundament impregnades de significat religiós, a sovint inspirades en la Bíblia, texts llitúrgics i temes teològics. El seu iconografia pretenia servir com un mig per a l'oració i la meditació, ajudant a l'espectador a conectar-se en lo diví. Açò és especialment evident en la seua obra més famosa, La Trinitat (també coneguda com La Trinitat de l'Antic Testament), que representa als tres àngels que varen visitar a Abraham, simbolisant la Santa Trinitat. L'image es caracterisa per la serenitat, l'harmonia i la presència divina, reflectint l'émfasis de Rubliov en l'unitat de Deu.[7]

Simplicitat i claritat

[editar | editar còdic]

Els icons de Rubliov es distinguixen per una sensació de simplicitat i claritat. Evitava la complexitat innecessària en la forma i el color, preferint usar una paleta llimitada i composicions clares i directes. Les seues figures són a sovint allargades i es coloquen sobre fondos dorats, lo que simbolisa la naturalea eterna del regne diví. La falta de detalls intrincados dirigix l'atenció cap a l'essència espiritual de l'image en lloc dels atributs físics del subjecte.[7]

Paleta de colors

[editar | editar còdic]

Les icons de Rubliov solen presentar esquemes de colors rics pero continguts. L'us del dorat és particularment prominent, simbolisant la llum divina i la naturalea eterna del regne celestial. Les seues eleccions de color són simbòliques i intencionals, en la finalitat de crear una atmòsfera específica. En icons com La Trinitat, els colors dels àngels són profundament significatius, en cada figura representant un aspecte diferent de la naturalea divina. L'us del color per part de Rubliov no es basa en el naturalisme, sino en la transmissió de conceptes teològics.[7]

Gràcia i harmonia

[editar | editar còdic]

Les figures de Rubliov es presenten en una sensació de gràcia i fluïdea, i la seua composició transmet harmonia. Les seues figures tenen proporcions allargades, i les seues postures solen ser simètriques, contribuint a una atmòsfera calma i meditativa. Este estil contrasta en les representacions més rígides i formals de l'época bizantina. Les figures de Rubliov a sovint semblen serenes, reflectint una bellea idealizada que transcendix la vida terrenal.[7][8]

Innovació iconográfica

[editar | editar còdic]

Encara que Rubliov seguia les convencions tradicionals de l'iconografia del seu temps, se li atribuïxen innovacions en la representació de temes bíblics. Un eixemple clau és la seua representació de la Santa Trinitat en La Trinitat. Rubliov va emfatisar l'unitat i l'interacció pacífica entre les tres figures de la Trinitat, lo que va anar un canvi respecte a representacions anteriors que eren més formals o se centraven en la grandea de figures individuals. Els seus icons també es varen alluntar de representacions més dramàtiques o emocionalment intenses, preferint presentar una visió més contemplativa i armoniosa de lo diví.[7]

Profunditat sicològica

[editar | editar còdic]

A pesar de l'estilisació inherent en els icons de Rubliov, les seues figures transmeten profunditat sicològica i emoció. Per eixemple, en La Trinitat, els sotils gests i l'interacció entre les tres figures comuniquen un profunt sentit d'unitat, amor i comunió. Encara que les figures són serenes i tranquiles, hi ha una sensació subjacent de conexió espiritual i emocional que és tant cautivadora com a commovedora. Esta profunditat sicològica va ser innovadora per a la seua época, ya que molts icons anteriors se centraven més en el simbolisme i menys en transmetre interacció o emoció humana.[8]

Influència de l'art bizantí

[editar | editar còdic]

Els primers treballs de Rubliov varen estar fortament influenciats per l'iconografia bizantina, ya que este era l'estil dominant en l'art religiós ortodox oriental en eixe moment. El seu adherencia als cànons de l'iconografia, com les postures tradicionals i les proporcions de les figures, ho coloca fermament dins de la tradició bizantina. No obstant, Rubliov va prendre estes convencions i les va transformar al infundir les seues obres en un sentit més personal i íntim d'espiritualitat.[9]

Elements arquitectònics i decoratius

[editar | editar còdic]

Encara que Rubliov és principalment conegut pels seus icons, també va treballar en murals i #fresca, que incorporaven elements d'arquitectura i decoració. Estes obres a sovint presentaven dissenys intrincados, vores ornamentals i una sensació d'harmonia espacial que emfatisava encara més l'orde diví. Els elements arquitectònics en les seues composicions, com a arcs i columnes, servien per a crear una sensació de que el regne celestial s'integrava en el terrenal.[8]

Mort i influència

[editar | editar còdic]

Rubliov va morir en el monasteri de Andrónikov entre 1427 i 1430. L'obra de Rubliov va influir en molts artistes, entre ells Dionisio l'Sabio. El Sínodo Stoglavy de 1551 va promulgar l'estil d'icons de Rubliov com a model per a la pintura eclesiàstica. Des de 1959, el Museu Andréi Rubliov del monasteri de Andrónikov expon la seua obra i atres afins.

L'Iglésia ortodoxa russa canonizó a Rubliov com a sant en 1988, celebrant la seua festa el 29 de giner[10] i/o el 4 de juliol.[10][11][12]

En 1966, Andréi Tarkovski va rodar la película Andréi Rubliov, basada en la vida de l'artiste. Esta va ser la primera (i potser l'única) película produïda en l'era soviètica que va tractar a l'artiste com una figura històrica mundial i al cristianisme com un axioma de l'identitat històrica de Rússia,[13] durant un periodo turbulento en l'història de Rússia.

Obres principals

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ La Getty Union Artist Name List preferix «Rublyov», si ben «Rublev» és més comú.
  2. ↑ «Venerable Andrew Rublev the Iconographer», Orthodox Church in America.
  3. ↑ És una de les còpies més antigues del célebre icon bizantí Verge de Vladímir (anteriorment cridat Verge de Víshgorod) en el que sol confondre's.
  4. ↑ Andréi Rubliov. Enciclopèdia ortodoxa. - Moscou, 2001. - T. II: Aleksi, home de Deu - Anfim Anjalski. - págs. 380-387. — 752 págs. —40.000 eixemplars. —ISBN 5-89572-007-2.
  5. ↑ Ulyánov O. G. L'influència del Sant Mont Athos en les peculiaritats de la veneració de la Santíssima Trinitat baixe el metropolità Cipriano (en el 600 aniversari del repòs del sant). Un creent en la cultura de l'antiga Rússia. Materials int. científic conf. 5 i 6 de decembre de 2005 / resp. ed. T. V. Chumakova. - Sant Petersburgo: Lemma, 2005. - 252 p. — ISBN 5-98709-013-X .
  6. ↑ Schroeder, H. (2001) Thee Icon: Art of the Orthodox Church. HarperCollins Publishers. 288 pag. ISBN 978-0060182704
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Vernadsky, G. (2002) Andrei Rublev and His Art. University of Chicago Press. 250 pag. ISBN 978-0226856674
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Lynch, M. (2013) Icons and the Painting of Andrei Rublev. Oxford University Press. 320 pag. ISBN 978-0198176563
  9. ↑ Geroski, D. (2003) Andrei Rublev: The Russian Icon. Phaidon Press. 160 pag, ISBN 978-0714836324
  10. ↑ 10,0 10,1 (2006).Saint Herman of Alaska Brotherhood.Platina, CA:
    12, 56.
  11. ↑ Church Calendar [1] archivat en Wayback Machine. (rus).
  12. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  13. ↑ «Andrei Rublev». The Criterion Collection. Consultat el 2007-12-06.
  14. ↑ 8 сентября – Сретение иконы Владимирской Божией Матери (rus)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gabriel Bunge: The other Paraclete. The icon of the Holy Trinity by the painter monk Andrej Rubljov. Beuroner Kunstverlag, Beuron 2018, ISBN 978-3-87071-361-4.
  • Marie Czernin: The Trinity Icon by Andrej Rublëv. With a foreword by Christoph Cardinal Schönborn. Edited and published by Monika Czernin, Gerhard Katschnig and Yvonne Dohna Schlobitten. Heiligenkreuz 2024, ISBN 978-3-903518-07-0.
  • Rudolf Mainka: Andrei Rublev's Trinity Icon. History, art and meaning of the image. Ettal 1964.
  • Robin Milner-Gulland: Andrew Rublev: the artist and his world. London: Reaktion books, 2023, ISBN 978-1-78914-680-6

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andréi_Rubliov&oldid=623528»