Andescynodon
Andescynodon és un gènero extint de cinodonte traversodóntido que va viure durant el Triásico Mig en lo que ara és Argentina. Els seus fòssils s'han trobat en la Formació Cerro de les Cabres. Andescynodon és un dels traversodóntidos més basalés coneguts. Un atre traversodóntido denominat Rusconiodon també va ser trobat en la Formació Cerro de les Cabres pero se li considera un sinònim més modern de Andescynodon.
Descripció i història
[editar | editar còdic]l'espècie tipo Andescynodon mendozensis va ser nomenada en 1967 i es va reportar que procedia de la Formació Ric Mendoza. Més alvance es va mostrar que la localitat en la que es varen trobar els restants és part de la Formació Cerro de les Cabres.[1]
Com tots els traversodóntidos, Andescynodon tenia àmplies dents postcaninos en la part posterior de les seues mandíbules. Estes dents amples són vists com a evidència d'una dieta herbívora i li dona als traversodóntidos el seu nom (les seues dents són amples en vista travessera). Una traça distintiva de Andescynodon és la posició alvançada d'una regata en estes dents postcaninos. La regió temporal en el cràneu és gran, pero menor que la d'atres traversodóntidos. El hocico és molt més estret, pero s'eixampla cap a la seua punta. El cràneu de Andescynodon és també més estret que el de molts traversodóntidos.[1]
Rusconiodon mignonei va ser nomenat en 1970 de la mateixa localitat que Andescynodon mendozensis. Rusconiodon es distinguiria de Andescynodon degut a que tenia dents caninos majors. Entre les obertures de les fosses nassals i els caninos, els cràneus de Rusconiodon tenen una obertura denominada la fossa paracanina. Esta fossa també està present en els cràneus de Andescynodon, pero no emergix com un forat en la superfície del hocico. La fossa paracanina proveïx espai per a les dents caninos de la mandíbula, que són especialment grans en els espècimen de Rusconiodon.[1]
La variació en el tamany de les dents va ser considerada com a resultat de variació intraespecífica per Liu i Powell (2009). Els cràneus de A. mendozensis i R. mignonei representaven a una sola espècie, i ya que Andescynodon va ser nomenat primer, el seu nom té la prioritat. Els individus de Rusconiodon tenen caninos superiors majors degut a que el seu tamany corporal és major. Per tant, els dos tipos conformen una série ontogénica, representant els espècimen de Andescynodon els individus més jóvens i Rusconiodon els adults.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Andescynodon és un dels membres més basals de Traversodontidae, un grup de cinodontes que va ser comú en Suramérica durant el Triásico. Pascualgnathus és un parent molt propenc de Andescynodon pero pot ser diferenciat pel major número d'incisius i dents postcaninos. Pascualgnathus tenia tres incisius de cada costat del maxilar superior, mentres que Andescynodon tenia quatre (una traça primitiva per a un traversodóntido). Andescynodon tenia més dents postcaninos que Pascualgnathus. El seu cràneu és més baix i els seus fenestras temporals, un parell de forats en la part posterior del cràneu, són més curtes i estretes. Els ossos postcraniales de Andescynodon són similars als del gonfodonto basal Diademodon, lo que sugerix que tenia una morfologia relativament primitiva.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Andescynodon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.