Anacyclus clavatus

Anacyclus clavatus és una espècie del gènero Anacyclus, família de les asteràcees.
Descripció
És una planta anual d'entre 20 a 50 cm d'altura, de brots erectos i ramificats alguna cosa vellosos.
Fulls a lo llarc dels brots alternes, tomentosas,[1] les basals es disponen en roseta, són elongadas, molt dividides i pinnades, terminades en chicotets mucrones.
Les inflorescències, en forma de margarita,formen capítuls en lígules blanques i flósculos centrals grocs. Aquenios sense vilano, en ales membranosas poc divergents, a lo manco els externs.[2]
- Distribució
Pròpia de la regió mediterrànea, viu per casi tota la península ibèrica.[3]
- Hàbitat
Sols degradats, prats xerófilos, les vores dels camins, bermas, incults, preferentment en sols arcillosos.[4]
Taxonomia
Anacyclus clavatus va ser descrita per (Desf.) Pers. i publicat en Syn. Pl. 2: 465. 1807.[5]
|
NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
|
Noms comuns
| Castellà: amagarza, amagazón, amajostro, amargadera, amargaza, amargazón, botoncillo, chapetes, chirivitas, coronilla, flors d'amor, gamarza, garmaza, gormaza, fenollera hato, fenollera morisco, magarza, magarzón, magaza, mampostre, camamirla, camamirla amarga, camamirla brode, camamirla borrico, camamirla borriquera, camamirla del camp, camamirla dels camps, camamirla grossa, camamirla loca, camamirla selvada, manzanillón, manzanillones, manzanillote, margarita, margarzas, margaza, #maig, mohino fi, mohinos, mojigato, mojino, mojino blanc, mojino fi, pajitos, pampostre, pancochas, panicostres, ploma rizá, riglandera, rosaza, yerba manzanillera.[7] |
Estudis
L'objectiu d'este estudi va ser explorar els efectes de la morfologia del aquenio (aquenios alados vs. no alados) i del seu tamany –medit ací com a massa de l'aquenio– en l'etapa del cicle de vida següent a la dispersió (provabilitat de germinació i temps d'emergència de les plántulas) de tres espècies heterocárpiques del gènero Anacyclus (Anthemideae, Asteraceae). Es va estudiar la morfologia, el tamany i la germinació en aquenios de sis poblacions de Anacyclus clavatus (Desf.) Pers., Anacyclus homogamos (Maire) Humphries i Anacyclus valentinus L. Els resultats indiquen que tant la morfologia de l'aquenio com el seu tamany estaven relacionats en la seua posició en el capítul, de manera que els aquenios més externs –alados– eren significativament més pesats que els interns –sense ales–. Ademés, els aquenios alados varen germinar més ràpidament que els no alados. Este patró pot estar relacionat en la lliberació seqüencial dels aquenios que ocorre en estes espècies. Per últim, estos resultats posen en dubte la funció de les ales com a estructures que favorixen la dispersió per vent dels aquenios en estes tres espècies de Anacyclus.[8]
Referències
- ↑ Plantes i foncs Anacyclus clavatus
- ↑ Flora Arvense de Navarresa Universitat Pública de Navarra
- ↑ Herbario de Jaca Governe d'Aragó
- ↑ Flora de Portugal Anacyclus clavatus
- ↑ «Anacyclus clavatus». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 10 de juny de 2012.
- ↑ GBIF Anacyclus clavatus
- ↑ «Anacyclus clavatus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de decembre de 2016.
- ↑ Not only size matters: achene morphology affects clave of seedling emergence in three heterocarpic species of Anacyclus(Anthemideae, Asteraceae) Rubén Torices, Alicia Agut & Inés Álvarez (en anglés)
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anacyclus clavatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.