Anacyclus clavatus

Anacyclus clavatus (Anacyclus clavatus)

Anacyclus clavatus és una espècie del gènero Anacyclus, família de les asteràcees.

Descripció

És una planta anual d'entre 20 a 50 cm d'altura, de brots erectos i ramificats alguna cosa vellosos.
Fulls a lo llarc dels brots alternes, tomentosas, les basals es disponen en roseta, són elongadas, molt dividides i pinnades, terminades en chicotets mucrones.
Les inflorescències, en forma de margarita,formen capítuls en lígules blanques i flósculos centrals grocs. Aquenios sense vilano, en ales membranosas poc divergents, a lo manco els externs.

Distribució

Pròpia de la regió mediterrànea, viu per casi tota la península ibèrica.

Corología

Estenomediterránea

Hàbitat

Sols degradats, prats xerófilos, les vores dels camins, bermas, incults, preferentment en sols arcillosos.

Taxonomia

Anacyclus clavatus va ser descrita per (Desf.) Pers. i publicat en Syn. Pl. 2: 465. 1807.

Sinonímia

NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies: Achillea biaristata Anacyclus aristulatus Anacyclus candolii Anacyclus capillifolius Anacyclus clavatus var. typicus Anacyclus divaricatus Anacyclus mucronulatus Anacyclus pubescens Anacyclus tomentosus Anacyclus tomentosus var. marginatus Anacyclus tomentosus var. tomentosus Anthemis biaristata Anthemis clavatus Anthemis incrassata Anthemis mucronulata Anthemis pubescens Anthemis sphacelata Anthemis tubaeformis Anthemis tubiformis Chamaemelum incrassatum Chamaemelum tomentosum

Noms comuns

Castellà: amagarza, amagazón, amajostro, amargadera, amargaza, amargazón, botoncillo, chapetes, chirivitas, coronilla, flors d'amor, gamarza, garmaza, gormaza, fenollera hato, fenollera morisco, magarza, magarzón, magaza, mampostre, camamirla, camamirla amarga, camamirla brode, camamirla borrico, camamirla borriquera, camamirla del camp, camamirla dels camps, camamirla grossa, camamirla loca, camamirla selvada, manzanillón, manzanillones, manzanillote, margarita, margarzas, margaza, #maig, mohino fi, mohinos, mojigato, mojino, mojino blanc, mojino fi, pajitos, pampostre, pancochas, panicostres, ploma rizá, riglandera, rosaza, yerba manzanillera.

Estudis

L'objectiu d'este estudi va ser explorar els efectes de la morfologia del aquenio (aquenios alados vs. no alados) i del seu tamany –medit ací com a massa de l'aquenio– en l'etapa del cicle de vida següent a la dispersió (provabilitat de germinació i temps d'emergència de les plántulas) de tres espècies heterocárpiques del gènero Anacyclus (Anthemideae, Asteraceae). Es va estudiar la morfologia, el tamany i la germinació en aquenios de sis poblacions de Anacyclus clavatus (Desf.) Pers., Anacyclus homogamos (Maire) Humphries i Anacyclus valentinus L. Els resultats indiquen que tant la morfologia de l'aquenio com el seu tamany estaven relacionats en la seua posició en el capítul, de manera que els aquenios més externs –alados– eren significativament més pesats que els interns –sense ales–. Ademés, els aquenios alados varen germinar més ràpidament que els no alados. Este patró pot estar relacionat en la lliberació seqüencial dels aquenios que ocorre en estes espècies. Per últim, estos resultats posen en dubte la funció de les ales com a estructures que favorixen la dispersió per vent dels aquenios en estes tres espècies de Anacyclus.