Anacamptis sancta
Orchis sancta, és una espècie botànica de planta en flor inclosa en el gènero d'orquídees Orchis de la subfamília Orchidoideae en la família Orchidaceae. Es distribuïxen pel Mediterràneu oriental. Són d'hàbits terrestres i tenen tubèrculs.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els fulls són oblongas en una llongitut de 5 cm, creixen des dels nòduls subterràneus que tenen un tamany màxim de 6 cm i són redons
Les inflorescèncias que són erectas en mechó oblonga a cilíndrica, ixen de la roseta basal de fulls estant cobert el talle en 1/3 per una bràctea color vert clar.
Presenta una densa floració en flors menudes. Els tres sàpia-ho són iguals en tamany estant soldats convergents cap al centre, formant una espècie de caixco, que cobrix la columna. Els sépals presenten un color púrpura uniforme en el fes, i de color rosat menys intens en el envés.
El labelo descolla baix del caixco 2/3 parts és de color rosa intens més o menys uniforme. El labelo presenta una indentación en l'extrem de la part inferior en dos lòbuls laterals més amples i l'apèndix intermig més estret i allargat. Els dos lòbuls, un a cada costat en la part inferior que estan llaugerament estovats cap a fòra i cap a avall en chicotetes identaciones laterals. Estos lòbuls li donen l'aspecte de lletra H al labelo. Té dos pétals més molt reduïts que s'estoven cap a dalt unint-se als sépals en la formació del caixco.
Florint des d'abril fins a juny. El color pot variar des de blanc a diferents tons de rosa.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es desenrolla en prats i terrenys a la llum solar directa o mija ombra.
És nativa de l'àrea del Mediterràneu oriental, Grècia, illa de Creta, Turquia, Líban, i Síria .
Usos medicinals
[editar | editar còdic]La farina dels seus tubèrculs anomenada salep és molt nutritiva i demulcente. S'usa en dietes especials de convalescents i chiquets. És molt rica en mucílac i forma una demulcente i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat. Una part de farina en cinquanta parts d'aigua són suficients per a formar la gelatina. El tubèrcul per a preparar la farina deu ser recolectat quan la planta està recent seca despuix de la floració i quan ha soltat les llavors.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Orchis sancta va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Flora Palaestina n. 512.[2]
Estes orquídees reben el seu nom del grec όρχις "orchis", que significa testícul, per l'apariència dels tubèrculs subterràneus en algunes espècies terrestres. La paraula 'orchis' la va usar per primera volta Teofrasto (371/372 - 287/286 a. C.), en el seu llibre "D'història plantarum" (L'història natural de les plantes). Va ser discípul d'Aristóteles i està considerat com el pare de la Botànica i de la Ecologia.
sancta epítet geogràfic per trobara en la zona de la Terra Santa.
- Anacamptis sancta (L.) R.M.Bateman, Pridgeon & M.W.Chase 1997
- Anacamptis urvilleana Somm. & Gatto 1915
- Anteriorchis sancta (L.) I.Klein & Strack 1989
- Orchis coriophora subsp. sancta (L.) Hayek
- Orchis coriophora var. sancta (L.) Rchb. fil.
- Orchis urvilleana Steud. 1840
Vore també
[editar | editar còdic]- Polinisació en orquídees
- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les orchidáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Orchis sancta» (en anglés). Internet Orchid Species Photo Encyclopedia. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ «Orchis sancta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'abril de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd., 1991.
- Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. New York: Sterling Publishing Co., Inc., 1993.
- White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Séries Editor. New York: Houghton-Mifflin, 1996.
- The Illustrated Encyclopedia of Orchids by Alec Pridgeon. Published by the Timber Press.
- The Manual Of Cultivated Orchid Species By Bechtel, Cribb and Launert, Published by The MIT Press.
- Williams, N. H. 1972. A reconsideration of Ada and the glumaceous brassias. Brittonia 24: 93–110.
- L. Watson, M. J. Dallwitz, The Families of Flowering Plants, Orchidaceae Juss.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Angiosperm Phylogeny Website
- GRIN Taxonomy of Plants
- USDA
- ITIS
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orchis sancta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.