Anàlisis estadístic de figures

Archiu:Face Recognition 3252983.png

Sistema de reconeiximent facial pla

El anàlisis estadístic de figures és l'anàlisis de les propietats donades a una objecte a través de métodos estadístics. Permet medir, descriure, comparar el tamany i forma d'un objecte, per a aixina estandardisar estes propietats. Alguna de les aplicacions més conegudes són quantificar les diferències entre el cràneu d'un gorila macho i una femella, imàgens magnètiques de resonàncies d'esquizofrènia, molècules d'ADN, etcétera. Un dels principals métodos d'anàlisis és el anàlisis de Procrustes en 2D, que s'usa en diferents camps, com lo és la visió per computadora, imàgens mèdiques i anatomia computacional.

Plantilla:TOC limit

Conceptes previs

Figura

És tota l'informació geomètrica que queda quan efectes d'ubicació, escala i rotació són filtrats d'un objecte. En el món pràctic, es busca comparar objectes en diferents figures i açò requerix un modo de medir-la, una noció de distància entre les 2 figures i métodos d'anàlisis estadístic de les figures.

Tamany i figura

És tota l'informació geomètrica que queda quan efectes d'ubicació, escala i rotació són filtrats d'un objecte. Dos objectes poden tindre el mateix tamany i figura si poden ser traduïts i rotados cada u, per a que queden exactament igual, açò succeïx si els objectes són transformacions rígides de cada u. Açò es coneix usualment com a forma.

Punts de referència (Landmark)

Són el punt de correspondència de cada objecte que coincidix entre i dins de les poblacions. Una volta arreplegats els punts es realisa algun tipo de registre. Est pot ser un método de referència utilisat per Fred Bookstein per a la morfometría geomètrica en antropologia. O un enfocament com l'anàlisis de Procrustes que troba una forma promig.

David George Kendall va investigar la distribució estadística de la forma dels triànguls i va representar cada triàngul per mig d'un punt en una esfera. Va utilisar esta distribució en l'esfera per a investigar llínees lluminoses i si era més provable que tres pedres anaren colineales de lo que podria esperar-se.

Alternativament, les formes poden representar-se per curves o superfícies que representen els seus contorns, per la regió espacial que ocupen.

Hi ha tres tipos de punts de referència bàsics en les aplicacions: científics, matemàtics i pseudo-punts.

Punt de referència científic

És un punt assignat per un expert, que correspon entre objectes d'una manera científicament significativa. Per eixemple, el cantó d'un ull o l'unió de dos estructures en un cràneu. En les aplicacions biològiques, estos punts són coneguts com a punts anatòmics i ells designen parts d'un organisme que corresponga en térmens de derivació biològica, i estes parts són anomenades homologous.

Punt de referència matemàtic

Són punts varen localisar sobre un objecte d'acort a una propietat matemàtica o geomètrica d'una figura. Per eixemple, en el punt d'alta curvatura d'un punt extrem. És particularment usat en reconeiximent i anàlisis automàtic.

Pseudopuntos

Són punts construïts sobre un objecte, localisat en la vora o entre els punts de referència científics o matemàtics.

Vore també

• Model de forma actiu
• Anàlisis de Procrustes