Amorio
Amorio (en llatí, Amorium; en grec, Ἀμόριον; en àrap, Ammuriyya; en siri, Amurin) va ser una ciutat de Frigia fundada en el I Estava situada en el surest de Dorilea i al suroest de Ancira (Ankara).
Va ser fortificada per l'emperador Zenón al voltant del 480.
En l'any 644 (o en el 646 segons atres fonts) va sofrir el primer atac àrap conegut. Posteriorment Abd al-Rahman ben Jalid ben al-Walid va tornar a atacar-l'en el 666 i la va ocupar temporalment. En 669 va tornar a ser ocupada durant l'expedició de Yazid a Constantinopla, pero reconquistada pel general bizantí Andreas. Muhammad Ibn-Marwan i Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan varen tornar a ocupar-la de forma temporal en una expedició en 708 i varen derrotar a l'eixèrcit bizantí davant de les portes de la ciutat. En el 716 va ser ocupada de nou per Maslama en el seu atac a Constantinopla, pero León el Isaurino va expulsar als àraps un parell d'anys despuix i la fortificó.
En el 741 es va refugiar l'emperador Constantino V durant el tumult d'Artabasdo. Un atac àrap va ser rebujat en el 779 i en 797 torna a ser atacada sense èxit una atra volta per l'eixèrcit àrap comandado per al-Hasan ibn Kahtaba.
En el 820 Miguel va ser proclamat emperador, i és l'orige de la dinastia d'emperadors de Amorio. En 838 els armenis i els àraps es prenen venjança pel seu atac a Armènia un any abans i entren en territori bizantí sitiant durant dotze dies Amorio, que finalment va ser ocupada i saquejada el (16 d'agost del 838). Esta expedició va ser dirigida personalment pel califa Al-Mutasim. El 6 de març del 845, cuarenta y dos presoners de Amorio varen ser eixecutats en Samarra, als que els bizantino varen considerar màrtirs. Al-Mutasim va fer reconstruir la ciutat.
El 931 l'emir de Tars Thamal, va atacar la ciutat deixant-la maltrecha. El 978, el general Bardas Esclero va ser derrotat per Bardas Foques, enviat per a detindre-li, prop de Amorio.
En el 1068 els turcs varen atacar i varen saquejar Amorio i Neocesarea. L'emperador romà va marchar a Capadocia i va expulsar als turcs un any despuix, encara que varen tornar en el 1071 despuix de la batalla de Manzikert.
El 1116 estava en poder dels selyúcidas, que el havien ocupat anteriorment en data desconeguda. Despuix desapareix i es convertix en una chicoteta ciutat baix domini otomà mencionada com Hirsacik en el 1516. En l'any 1892 es va fundar a les afores la vila d'Hisarkoy. Les ruïnes de l'antiga Amorio les va descobrir l'anglés Hamilton a 12 km a l'est de Ermidag (Aziziyya) prop de les localitats de Hamza Hacil i Hisar, en un lloc que els lugareño denominaven Hergan Kale, i ara són conegudes com les ruïnes de Torrar o Kale.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.