Anar al contingut

Amor sagrat, amor profà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amor sagrat, amor profà
Per a quadro de Tiziano vore Amor sacre i amor profà.


Amor sagrat, amor profà, també conegut com a Amor místic, amor profà, és una obra pictòrica de Juliol Romero de Torres, realisada en l'any 1908 i que pertany a la Colecció Cajasur, expost en el palau de Viana en Còrdova.[1]

El quadro va ser expost per primera volta en l'Exposició Nacional de 1908, en el que va guanyar la primera medalla en un atre quadro. Originalment, l'obra s'anava a denominar Les vérgens, encara que Valle-Inclán, amic del pintor, li va donar el definitiu influenciat per Amor sacre i amor profà del pintor renaixentiste Tiziano.[2]

Representació

[editar | editar còdic]

L'obra representa a dos dònes que respiren un aire de misteri i estan a punt de donar-se la mà. Les dònes semblen estar en un cementeri, ya que s'entreveuen les casetes des del fondo, en alguns tarongers. En el centre, entre les dos dònes, s'aprecia una dòna vestida de blanc resant davant un ataüt i avall, una rosa blanca que simbolisaria purea.

Les dos dònes van vestides molt distintes: una, en vés-ho i penyores de luto; l'atra, de blanc, a la moda. Aixina i tot, semblen tindre certa similitut i alguns autors les veuen com a germanes.[3]

El dramaturc Valle-Inclán, amic de l'autor, va comentar l'obra detalladament:[4]

Hi ha dos figures de dòna que tenen entre sí una vaga semblança, tota plena d'emoció i de misteri, alguna cosa com el perfum de dos roses que una anara diabòlica i una atra divina: la rosa de fòc i sanc, i l'atra de castitat i de dolor. I esta semblança, de tan profuntat emoció, sembla voler dir-nos l'orige comú d'un i un atre amor, i que aquelles que van a juntar les seues mans són dos germanes. I aquell sepulcro que en terme distant apareix entre elles nos diu en la pau cristalina i silenciosa del fondo que un mateixa serà el seu fi. Hi ha un profunt sentit místic en este quadro, a on el paisage sembla haver naixcut despuix d'una oració. Tan fonda és el harmonia d'este quadro, que si un bufe d'aire poguera passar sobre ell, donant-li moviment i vida, les figures perdrien part de la seua bellea i tot aquell poder religiós i fascinant. El pintor ha realisat l'obra triumfadora del temps, perque ha conseguit fer les coses mudes i quetes, més intenses que la vida mateixa.

Exposicions temporals

[editar | editar còdic]

El quadro va estar expost en el Museu Carmen Thyssen Màlaga entre el 27 d'abril i el 8 de setembre de 2013 durant l'exposició "Juliol Romero de Torres. Entre el mit i la tradició".[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 13 de juny de 2017 (en és-ES).
  2. «de-setembre-20140625.html Viana expondrà des de setembre dos quadros de Romero de Torres» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-07-06.
  3. «[2]». Consultat el 13 de juny de 2017 (en és-ES).
  4. Valle-Inclán, Ramón de el (7 de juny de 2018). atra%20de%20castitat&f=false La llàntia maravellosa. Poesia i periodisme (Obres completes Valle-Inclán 6) (en és), Penguin Random House Grup Editorial Espanya. ISBN 978-84-663-4515-6.
  5. «[3]». Consultat el 13 de juny de 2017 (en és).


Referències

[editar | editar còdic]