Ametralladora en trentatrés boques de fòc
La Ametralladora en trentatrés boques de fòc va ser el disseny d'un arma de fòc, més específicament d'un canó de salva, inventat pel polímata Leonardo dona Vinci, desenrollada en el propòsit de millorar els canons existents de l'época, els quals tardaven massa temps en carregar, permetent aixina disparar varis canons al mateix temps.[1]
Desenroll
[editar | editar còdic]El geni de Leonardo dona Vinci es va estendre per múltiples camps, sent els seus manuscrits les millors evidències de que a pesar de no haver rebut les educació tradicionals per a l'época, els seus propis interessos ho varen dur a comprendre l'estudi de diversos temes que anaven des de la fisiologia humana, la pintura, la cartografia, l'òptica, les arts culinàries, les maquinàries, l'arquitectura, les matemàtiques entre moltes unes atres, no obstant, este també es va estendre a la creació de material bèlic.[2]
La perspectiva de Leonardo Dona Vinci per la guerra pot ser un tema desconcertante, ya que s'ha considerat que ell era un home pacífic, més interessat en els sabers i en les ciències que en els conflictes bèlics,[3] a pesar del seu servici com a ingenier militar baix el mando de César Borgia durant el papat d'Alejandro VI.[4] No obstant és provable que la seua pròpia passió per l'ingenieria i les maquinàries, combinat en lo freqüent que era la guerra en els seus temps ho duguera a idear algunes armes d'artilleria experimental, les més destacades pel seu disseny varen ser una ballistajaganta, carros de combat en cuchilles, catapultes millorades i l'ametralladora en trentatrés boques de fòc, entre unes atres.[2]
S'estima que l'ametralladora en trentatrés boques de fòc va ser dissenyada per Leonardo en l'any 1480. junt al disseny d'una atra arma de fòc experimental, un ribadoquín, els quals es troben registrats en la seua obra del Còdex Atlàntic, junt a varis atres dels seus dissenys.[5]
Funcionament
[editar | editar còdic]El disseny original mostra trentatrés canons de calibre curt alineats en tres files d'onze canons cada una conectades a una plataforma giratòria, en rodes als costats per a permetre la seua movilisació.
S'estima que el seu modo d'operació consistia en carregar la primera fila de canons i disparar-les durant la batalla per a alcançar a múltiples objectius en simultàneu, despuix es rotaría la plataforma i es dispararia la següent fila de canons, per a despuix poder disparar la tercera.
La gran ventaja que esta ametralladora presentava front als canons tradicionals, és que mentres es disparava una de les files de canons, una atra podia gelar-se i la tercera tenia el potencial d'estar sent carregada en l'acte, permetent aixina una racha de proyectils constant, en lloc de tindre que esperar a que el canó es gelara per a tornar-ho a usar.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «33-Barreled Organ Invention». Leonardo Dona Vinci Inventions. Archivat des d'el original, el 2019-10-03. Consultat el 2022-01-28.
- ↑ 2,0 2,1 «Els invents de Leonardo dona Vinci».Manual formatiu de ACTA.(36)
- 67–80.ISSN 1888-6051.Consultat el 2022-01-28.
- ↑ «L'ingenier Leonardo dona Vinci».Revista Facultat d'Ingenieria Universitat de Antioquia.(32)
- 114–134.ISSN 0120-6230.Consultat el 2022-01-29.
- ↑ dona Vinci (D.L. 2013). Tractat de pintura, Aliança Editorial, p. 27, 48.. OCLC 864271099. ISBN 978-84-206-7577-0.
- ↑ «Codex Atlanticus» (en en). codex-atlanticus.it. Consultat el 2022-01-29.
- ↑ «33-barreled Organs Historical Marker» (en en). www.hmdb.org. The Historical Marker Database. Consultat el 2022-01-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ametralladora con treinta y tres bocas de fuego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.