Ambient construït
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
En les ciències socials, el terme ambiente construït (built environment en anglés) es referix als espais modificats pel ser humà que proporcionen l'escenari per a les seues activitats diàries, que van en escala des d'edificis i parcs o àrees verdes, fins a veïnats i ciutats. Solen incloure infraestructures de respal com els sistemes d'aigua potable, rets d'energia elèctrica i infraestructures de transport. L'ambient construït és un material, producte espacial i cultural del treball humà que combina elements físics i d'energia per a viure, treballar i jugar. S'ha definit com “l'espai fet per el home en el que les persones viuen, treballen i es recreen en el dia a dia”.[2] El “ambient construït comprén llocs i espais creats o modificats per la gent, com a edificis, parcs i sistemes de transport”. En els últims anys, l'investigació en salut pública ha ampliat la definició de "ambient construït" per a incloure l'accés a aliments saludables, horts urbans, otorgant-li prioritat a el “peató", i a el “cicliste”, raó que s'inclou en el desenroll sostenible en favor al creiximent inteligent.
L'ambient construït, per al cas humà, és tot sistema produït a través de la tècnica i la tecnologia humana, o diga's, sistemes tecnològics (tecnosistemas):[1] estos sistemes es troben en diversos nivells o escales, per eixemple, partint des d'un objecte o element com lo és un material, fins als components d'una edificació com lo són els tancaments, i inclús, comprenent els proyectes d'infraestructura i les ciutats considerades com els sistemes tecnològics més grans construïts per el humà. Els sistemes tecnològics de l'ambient construït fan part dels sistemes ecològics, o diga's ecosistemes, de l'ambient natural, i tenen intercanvis de recursos en estos: fluix de matèria, energia i informació. Aixina mateix, per a l'ambient construït "existixen escales temporals corresponents a les escales espacials: dies-anys ―objectes i organismes―, anys-décades ―vivendes i construccions―, décades-sigles ―hàbitats i barris―, sigles-milenis ―pobles i ciutats―, milenis ―metròpolis i regions, o territoris i subcontinents― i eres ―tecnosfera i ecosfera―."[1]
Estes propostes epistemològiques de Marín i uns atres construïxen sobre els treballs d'ecologia com els de Zev Naveh en els 2000, sobre els tecnoecosistemas, que Eugene P. Odum i Gary W. Barrett categorizaron com "un cas especial dels ecosistemes" observable en les poblacions humanes, tal i com es definixen i expliquen en el llibre La visió sistémica de l'ambient construït.
Història
[editar | editar còdic]Els primers conceptes d'ambient construït es varen introduir fa mils d'anys. Hipodamo de Mileto, conegut com “el pare de la planificació urbana”, va desenrollar ciutats gregues des de l'any 498 a. C. fins a l'any 408 a. C. creant una retícula quadrada en la que es zonificaron les ciutats. Estos primers plans de ciutat, eventualment varen donar lloc al moviment de la Ciutat Bella a finals de 1800s i principis de 1900s, inspirat per Daniel Hudson Burnham, un reformiste del moviment progressiu que va promoure activament “una reforma del paisage en conjunt en el canvi polític”. L'esforç va ser en colaboració en atres persones que creïen que el embellecimiento de les ciutats Americanes milloraria la moral i fomentaria que la classe alta gastara els seus diners dins de les ciutats. Este procés de embellecimiento no només es va donar dins del disseny de parcs sino dins del disseny arquitectònic.[3]
Ambient modern construït
[editar | editar còdic]Actualment entorns construïts s'utilisen normalment per a referir-se el camp interdisciplinari que aborda el disseny, la construcció, la gestió i l'us d'estos entorns artificials com un tot interrelacionado, aixina com la seua relació en les activitats humanes en el temps (en lloc d'un element en particular en forma aïllada o en un sol moment en el temps). El camp en general, no es considera com una professió tradicional o disciplina acadèmica per dret propi, està basada en àrees com l'economia, el dret, la política pública, la salut pública, la gestió, la geografia, el disseny, la tecnologia i la sostenibilitat ambiental. Dins del camp de la salut pública, als ambients construïts se'ls coneix com a edificis o zones renovadores en un esforç per millorar la comunitat de benestar a través de la construcció de la “estètica, millora en la salut, i ambientalment la milloria de paisages i estructures de vida”.[4] Per eixemple; un grup d'usuaris de boscs comunitaris en Nepal és una institució multidimensional, que dota de bens i servicis a les comunitats a través de la gestió dels recursos naturals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marín Vanegas (2024). La visió sistémica de l'ambient construït: una metodologia transdisciplinar per a l'ecologia humana i l'aprenentage interdisciplinar del disseny d'intervenció de l'hàbitat, Bogotà, Colòmbia.: Aula de Humanitats, p. 487. ISBN 978-628-7700-76-5.
- ↑ {{cite journal |last = Roof |first = K |author2 = Oleru N. |title = Public Health: Seattle and King County’s Push for the Built Environment. |journal = J Environ Health |year = 2008 |volume = 71 |pages = 24–27}}
- ↑ «Architecture: The City Beautiful Movement». Consultat el 22 d'abril de 2012.
- ↑ «The Built Environment and Health: 11 Profiles of Neighborhood Transformation». Consultat el 12 d'abril de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambiente construido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.