Ambactus
Ambactus o ambacto (en llatí per a vassall o sirviente, és la paraula gala per a "sirviente" o "criat". Està considerada una institució de víncul de sumissió personal, com a forma específica de clientela o servitut en una dependència material important.
el poeta romà Quint Ennio utilisava el vocable com servus i Juliol César en De bellum Gallicum 6, 15: parla de ambacti clientesque, "vassalls" o "sirvientes". el gramàtic romà Sext Pompeyo Festo expon ambactus com "el que està entorn en moviment" (aneu ambactus que circumactus), compost per amb- ("itinerant") i ag- ("moviment"). En galés està conectat en amaeth, "granger".
En alemà es relaciona en ambaht i en la paraula escandinava amboht, "criada", que apareix en el Ormulum (c. 1200). En celta *ambaχtós, *ambiaχtós, "el que està entorn", del que es deriva ambaχtįa ("servici"). De la mateixa raïl prové la paraula francesa ambassade, l'italiana ambasciata, l'anglesa embassy o l'espanyola embaixada.[1][2]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambactus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.