Anar al contingut

Amanita rubescens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amanita rubescens (Amanita rubescens)


Amanita rubescens, també coneguda com a amanita rojosa o amanita,[1]és un fonc basidiomiceto caracterisat per posseir un capell globoso, quan és jove, que evoluciona a pla, de color rojós, en la tonalitat del vi: en la madurea, posseïx numerosos restants del vel de la volva, de color blanc rosáceo. La cutícula és separable en facilitat. El marge, incurvado a pla, no és estriado, i és prim. Les làmines, numeroses, lliures, són de color blanc, aixina com els seus espores. El peu és cilíndric, de color blanquecino a rosat; en la seua base posseïx una volva del mateix color o llaugerament més saturat.[2] Creix en pinadaés i en brezales.

D'interés en gastronomia, deu consumir-se sempre cuinada, mai crua; açò es deu a la presència d'hemolisinas que desapareixen en calfar-se fins als 65 °C.[2] Dites hemolisinas actuen eliminant els eritrocits de la sanc. En França són molt apreciades, es coneixen en el nom de Golmotte...en numeroses receptes de cuina regional i/o d'alta cuina. Igualment subrallar que les hemolisinas destruïdes despuix d'un shock tèrmic, encara poden ser indigestas.[2] Deu cuidar-se el seu identificació perque es presta a confusió en Amanita pantherina, esta última molt tòxica.[3] Amanita rubescens i Amanita pantherina són "primeres germanes" i compartixen hàbitat.

Amanita rubescens té sempre tons vinosos dels que carix Amanita pantherina.

Amanita pantherina té la vora del capell estriado. En Amanita rubescens la vora del capell és pla.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). , Barcelona: Blume, p. 22. ISBN 84-87535-11-9.
  2. 2,0 2,1 2,2 Associació micológica El Royo
  3. Garnweidner, Edmund (1992). , Everest S.A.. ISBN 84-226-5802-X.