Amanita pantherina
.jpg)
Amanita pantherina, també coneguda com a amanita pantera o fals galipierno,[1]és un fongo basidiomiceto del orde Agaricales.[2]El seu cos fructífer aflora d'estiu a autumne, generalment sobre sols alcalinos de boscs de planifolios i coníferas; és natural d'Europa i l'occident d'Àsia.
És un bolet molt tòxic, i la seua ingestió provoca el mateix síndrome que Amanita muscaria, podent aplegar a ser mortal.[3]Pot confondre's en la Amanita spissa, un bolet comestible que és semblant en alguns aspectes.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]El cos fructífer presenta un capell d'entre 10 i 12 centímetros de diàmetro, de color variable entre el pardo clar i el marró grisáceo, hemisfèric en eixemplars jóvens, més tarde convexo, finalment pla-convexo. En la seua cutícula presenta numeroses plaques blanques, que són restants del vés-ho, de forma redonejada o puntaguda. El marge és redonejat i estriado. Les làmines són blanques i lliures. El peu, de fins a 15 centímetros d'altura, presenta un anell en el mig i una base bulbosa.[1][3]
Toxicitat
[editar | editar còdic]L'ingestió de Amanita pantherina dona lloc al cridat “síndrome micoatropínico” o “síndrome anticolinérgico”. Les toxines responsables són derivats isoxazólicos: el àcit iboténico i el muscimol, que actuen com falsos neurotransmisores. Açò es deu a que el seu estereoquímica és similar a la del GABA, i d'eixe modo, actuen com a anàlecs d'est, és dir, com a agents gabamiméticos.
S'ha descrit una mortalitat d'un 10 % per a la Amanita pantherina.[5]
Síntomes d'intoxicació
[editar | editar còdic]Es tracta d'una intoxicació de latencia breu, a on el periodo d'incubació despuix de l'ingesta és d'1 a 3 hores. La duració del quadro clínic pot ser d'unes 12 hores, despuix del com, hi ha una millora de forma espontànea. La sintomatologia clínica es caracterisa per un quadro de deliri atropínico en alguns signes d'intoxicació colinérgica.[5]
En una primera etapa poden aparéixer síntomes gastrointestinals com nàusees (en o sense bossades), dolors còlics abdominals i en ocasions diarrea o estrenyiment (estos síntomes poden ser d'intensitat variable o també pot no presentar-se).[5]
El quadro neurològic d'esta intoxicació recorda a l'intoxicació per plantes atropínicas (Atropa belladonna, Datura stramonium)[5] i es caracterisa per un estat delirant en alucinacions visuals (embriaguea), atàxia i eufòria alternat en agressivitat. També pot presentar-se espasmos musculars i inclús convulsions.[6]
Un atre dels quadros que pot fer la seua aparició és el d'una agitació psicomotriz,[5] i signes de atropinización com midriasis, taquicardia, enrojecimiento cutàneu, cicloplegia, sequetat de mucoses i hipertermia.[6]
Pot aparéixer un estat de somnolència progressiva i aplegar al estupor o menge.[6] El mecanisme fisiopatológico d'este síndrome és per una paràlisis del sistema parasimpático.[5]
Tractament
[editar | editar còdic]El tractament és més be sintomàtic. En un principi s'administren eméticos, purgantes salinos (per a repondre les pèrdues hidroelectrolíticas causades pel trastorn digestiu)[5] i s'incrementa l'excreció forçant diuresis.[7] S'evitarà el llavat gàstric per l'excitació del pacient.
Com a tractament, en cas de deliris i agitació intensos, s'utilisa clorpromazina (0.5 mg/kg cada 6-8 hores, màxim 2mg/kg/dia). En els casos d'agitació psicomotriz es poden utilisar sedantes i anticonvulsivantes, per les convulsions.(Diazepam 0,1-0,2 mg/kg)[6]
Per als signes anticolinérgicos greus, fisostigmina, administrant-se la mínima cantitat necessària per via endovenosa. Per la seua ràpida eliminació pot requerir-se dosis adicionals cada 30-60 minuts.[7] En el cas de presentar-se una tetania cal administrar gluconato càlcic.[5] Cal tindre en conte que en el tractament d'este síndrome està contraindicada l'administració d'atropina, ya que exacerbaría la sintomatologia. Encara que pot plantejar-se el seu us davant l'aparició, infreqüent, de síntomes d'estimulació colinérgica.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). , Barcelona: Blume, p. 22. ISBN 84-87535-11-9.
- ↑ Kirk, P.M.; Cannon, P.F.; Minter, D.W.; Stalpers J.A. (2008). [1], 10ª edició, Wallingford: CABI, pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7.
- ↑ 3,0 3,1 Evans, S.; Kibby, G. (2004). , Omega. ISBN 84-282-1089-6.
- ↑ Garnweidner, Edmund (1992). , Everest S.A.. ISBN 84-226-5802-X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Síndrome Micoatropínico». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 J. Humayor Yáñez, J. Rementeria Radigales. «Intoxicació per bolets». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2007. Consultat el novembre de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 Emilio Mencías Rodríguez, Luís Manuel Mayero Franco. «Manual de toxicologia bàsica». Edicions Díaz de Sants, S. A.. Consultat el novembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Amanita pantherina en Associació Micológica El Royo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita pantherina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.