Amanita chlorinosma
La Amanita chlorinosma,[1] també coneguda com lepidela de clor o Amanita de clor, és una espècie molt venenosa del gènero Amanita. El seu cicle de vida és perenne. El seu fort i desagradable olor la distinguix fàcilment. Es troba usualment en America del Nort. La Amanita chlorinosma apareix citada com a espècie venenosa en diverses fonts micológicas nortamericanes, no recomanant-se el seu consum baix cap concepte.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Amanita chlorinosma té un capell molt gran, de fins a 25 centímetros de diàmetro; és blanc i està cobert de escamas denses, suaus i pulverulentas que poden desprendre's fàcilment en la pluja. Les làmines són casi lliures i presenten vores algodonosos. El terç inferior del talle sol estar sumergit en el sol, és significativament engrossat i blanquecino. L'anell és prim, blanquecino i en freqüència queda en la vora del capell sense teixit del talle. L'impressió d'espores presenta una olor intensa a clor o carn podrida, especialment en trencar-se o si es guarda en un recipient durant un temps.[3]
És fàcil confondre esta espècie en atres Amanita blanques, per lo que la seua olor a clor és una característica clau d'identificació. [4]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Amanita chlorinosma és considerada fortament tòxica pels seus múltiples característiques venenoses, encara que s'ha realisat poca investigació sobre esta espècie en particular. La seua naturalea venenosa queda indicada pel seu gran tamany, el capell pulverulento, la base del talle engrossada i la seua forta olor a clor o a carn podrida. Es diu que el talle és el component més tòxic. S'espera que cause síntomes similars als d'atres espècies d'Amanita si s'ingerix: nàusees, bossades, desorientación, dolors abdominals, etc. Els síntomes comencen a aparéixer entre 30 minuts i vàries hores despuix del consum.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba principalment en Carolina del Nort (especialment en les regions del Piedmont i la planura costera), encara que el seu ranc comprén des de Massachusetts i Illinois fins al sur de Florida, en boscs de pi i roure.[6]
Per lo general, creix en paisages ajardinats, entorns naturals o boscs, en major freqüència baix roures o pins, sent més comú baix roures que baix pins.[5][6]
Esta espècie pot trobar-se habitualment en jardins i paisages alterats, ademés de boscs.[7]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Amanita chlorinosma (Peck) Lloyd (Mycol. Writ. 1(7): 7, 15. 1898). Cited from: «Amanita chlorinosma (Peck) Lloyd, Mycol. Writ. 1(7): 7, 15 (1898)». Kew, London Borough of Richmond upon Thames, Greater London, England, United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland: Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew.
- ↑ Michael Kuo. «Amanita chlorinosma (MushroomExpert.com)» (en anglés). MushroomExpert.com. Consultat el 2025-05-30.
- ↑ «Amanita chlorinosma (MushroomExpert.Com)».
- ↑ «Amanita chlorinosma – Chlorine Lepidella» (en anglés). First Nature. Consultat el 2025-05-30.
- ↑ 5,0 5,1 «Amanita chlorinosma (Chlorine Lepidella) | North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox».
- ↑ 6,0 6,1 «Amanita chlorinosma - Amanitaceae.org - Taxonomy and Morphology of Amanita and Limacella».
- ↑ «Amanita chlorinosma (Chlorine Lepidella)» (en anglés). NC Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. Consultat el 2025-05-30.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita chlorinosma» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita chlorinosma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.