Amadeo Gabino (Valéncia, 1922 - Madrit, 4 de juny de 2004) va ser un pintor, escultor i gravador espanyol. Va viajar i es va formar en ciutats d'Europa i en Nova York, a on va contactar en artistes vanguardistes de l'época. La seua obra comprén des del realisme fins a l'abstracció geomètrica i el llenguage tecnològic.[1]

Erro al crear miniatura:
Obra en el Museu d'Escultura a l'Aire Lliure d'Alcalà d'Henares.

Biografia

Amadeo Gabino va iniciar la seua formació artística en 1939 en l'Escola Superior de Belles arts de Sant Carlos en Valéncia. Abans d'això, havia adquirit experiència artística treballant junt al seu pare, l'escultor Alfonso Gabino.[2]

En els anys que varen seguir, Gabino va tindre vàries beques que li varen permetre residir en diferents ciutats. Va viajar a Roma en 1949, París en 1952, i posteriorment a Hamburc i a Nova York.[3] En estos viages va tindre l'oportunitat de trobar-se en figures reconegudes de l'art vanguardiste, inclosos Max Ernst, Liptchitz, Alexander Calder, Alexander Archipenko,[1]Seymur Lipton,[4] i els escultors neohumanistas italians Carlo Carrà, Giacomo Manzù i Marí Marini.[5]

Gabino va participar en exposicions nacionals i internacionals[6] i va contribuir en l'instalació i disseny de pabellons per a events, com la X Trienal de Milà en 1954[7] i l'Expo 58 de Brusseles en 1958.[8]

En els seus viages per ciutats europees, es familiarizó en estils artístics distints al realisme que havia deprés en l'Escola de Sant Carlos[1]. Estes experiències varen influenciar la seua decisió, en decembre de 1956, de colaborar en la fundació del Grup Parpalló, un colectiu que va introduir diferents enfocaments en el context artístic de Valéncia durant eixe periodo.[1]

En la seua trayectòria professional i per mig de l'ús de nous materials industrials,[9] Gabino va adoptar enfocaments renovats en l'escultura, produint peces que evidenciaven tendències tecnològiques i funcionals. Va fallir el 4 de juny de 2004[10]en Madrit.

Obra

L'obra d'Amadeo Gabino va experimentar diverses transformacions a lo llarc de la seua carrera. La seua producció artística va estar influenciada per moviments vanguardistes del XX i per corrents com l'art metafísic, el dadaísmo i el futurisme, els quals va conéixer en Itàlia.[5] La seua peça denominada Ballarina mostra influències d'artistes tals com Marini i Manzú,[5]mentres que les seues monotípos, en els que es percep l'influència d'artistes com Mondrian i Malevich, presenten interaccions de llínees i colors que remeten a elements com a barcos i plages.[11]

En la década de 1940, Gabino va desenrollar una fase figurativa que en el temps es va transformar en una abstracció geomètrica, influenciada pels seus desplaçaments per Europa i Norteamérica i pel moviment constructivista de la década de 1960.[12] Despuix de 1965, la seua producció artística es va caracterisar per un llenguage que reflectia l'interés per les formes tecnològiques i el cosmos, en peces representatives del seu treball com Saturn IV i Mart III.[13] En la seua estància en Estats Units, l'influència de la tecnologia i la busca d'una major precisió artística varen marcar la seua obra.

Erro al crear miniatura:
Eixemple de l'ús artístic de l'acer tallen en l'obra de 1997 Homenage a Galeo Galei XV, en Gijón.

Les series Proliferació, Semàfors llunars i Atlants donen conte de la diversitat de les seues fonts d'inspiració.[14] Un eixemple de la seua habilitat per a combinar art en el seu entorn es troba en el mural situat en l'assut de Castrelo, compost per planches d'alumini en sintonia en el païsage circumdant,[15] aixina com en les seues esteles espacials, torres rectangulars de més de 6 metros d'altura.[16] També va realisar les noves portes metàliques exteriors de la Casa de la Cordonera de Burgos que miren cap al carrer de Santander.[17][18]

Algunes de les obres d'Amadeo Gabino es troben en espais públics de Madrit i Tenerife:

Premis

Amadeo Gabino va rebre varis premis, entre ells:[19][7]

  • Gran Premi, Bienal Ibero-Americana, La Habana, Cuba, 1953.
  • Gran Premi en la X Milà Trienal, 1954.
  • Premi Nacional del Disseny Industrial, Valéncia, 1980.
  • Premi Nacional d'Impressió, Bienal Internacional Ibero-Americana, Mèxic, 1980.
  • Premi d'Honor en la VI Bienal Internacional del Deport, Madrit, 1982
  • Premi del Concurs Internacional d'Escultura, Stadt Schwagisch, Hall, Alemània, 1987
  • Premi Alfons Roig, Valéncia, 1998.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Patuel Chust, 1995, p. 81.
  2. ↑ García Tizón, 1972, p. 29.
  3. ↑ García Tizón, 1972, pp. 7-14.
  4. ↑ García Tizón, 1972, pp. 20 i 30.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 García Tizón, 1972, p. 10.
  6. ↑ Fundació Juan March, 2021, p. 774-775.
  7. ↑ 7,0 7,1 Fundació Juan March, 2021, p. 774.
  8. ↑ García Tizón, 1972, p. 30.
  9. ↑ Ramírez de Lucas, 1969, p. 59.
  10. ↑ «Amadeo Gabino, l'escultor que anava a entrar en l'Acadèmia de Sant Fernando». elmundo. és. Consultat el 2023-10-05.
  11. ↑ García Tizón, 1972, p. 13.
  12. ↑ «Gabino, Amadeo | Colecció». www.coleccionbbva.com. Consultat el 3 d'abril de 2020.
  13. ↑ Patuel Chust, 1995, p. 83.
  14. ↑ García Tizón, 1972, p. 17.
  15. ↑ Patuel Chust, 1995, p. 84.
  16. ↑ Patuel Chust, 1995, p. 85.
  17. ↑ Moreno, Pedro Francisco: «José Luis Sánchez, escultor en la Casa de la Cordonera», Diari de Burgos, 3 de setembre de 2018; pág. 54.
  18. ↑ Gómez Sants, Marí. «Amadeo Gabino», ABC Madrit, 05 de juny de 1970, p. 117-121. Consultat el 18/08/2023.
  19. ↑ Blasco Carrascosa, Juan Ángel. «Amadeo Gabino Úbeda». dbe. rah. és. Consultat el 2023-10-09.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons