Alvinella pompejana
_Figure_3_(cropped).png){kind=link}
El cuc de Pompeya (Alvinella pompejana) és una espècie d'anèlit poliqueto de la família Alvinellidae propi de grans profunditats, en l'oceà Pacífic est. És un extremófilo que habita en fonts hidrotermales, que va ser descobert al començament de la década de 1980 en proximitats de les illes Galápagos per biòlecs marins francesos.
Història
[editar | editar còdic]Alvinella pompejana va ser descoberta en els respiraders hidrotermales del lloc conegut com «21º N», situat a l'oest de Manzanillo, en el Pacífic Oriental Tropical de Mèxic.
La família Alvinellidae a la qual pertany, és de recent creació, els seus membres varen ser descoberts i descrits a partir de 1977, quan es varen localisar els respiraders hidrotermales a on viuen.[1]
Els noms del gènero tipo honra al sumergible DSV Alvin a bordo del com es hiciero els descobriments en les fonts hidrotermales.
Per viure en les parets dels respiraders hidrotermales de volcans actius, també se'ls dona el nom de “cucs de Pompeya”, en alusió a l'antiga ciutat en el sur d'Itàlia, que fora destruïda per l'erupció del volcà Vesubio en l'any 79 a. C.
Daniel Desbruyères & Lucien Laubier
Morfologia
[editar | editar còdic]Els cucs Alvinella pompejana poden alcançar fins a 12,7 cm de llongitut. Són de color gris pàlit en brànquies roges en el cap.
Són allargats en segments similars a lo llarc del cos, sense divisió entre tórax i abdomen, generalment presenten dimorfisme sexual.
Els A. pompejana són cuc tubícolas, adherits a les parets externes dels fumerals hidrotermales submarines. Apleguen a formar colónies en els seus tubos blancuzcos. Els tubos són de la gruixa d'un full de paper, i es troben adherits a les parets externes dels fumerals hidrotermales, formant colónies.
El cuc fabrica una «acarona tèrmica» d'aproximadament un centímetro de gruixa, gràcies a la secreció d'un mucus ric en sucres i enzimes euritérmicas que produïx a partir de diminutes glándulas de la seua esquena.[2]
La seua coa pot descansar en temperatures de 80 °C, mentres que el seu cap com un palmito de plomes que descolla dels tubos en l'aigua és prou més freda i està a uns 22 °C.[3] El seu òptim tèrmic se situa per damunt dels 42 °C pero per baix dels 50 °C, lo que confirma que el cuc de Pompeya es troba entre els metazoos més termotolerantes.[4]
A. pompejana cobrix les seues necessitats nutricionals en gran mida per les bactèries quimiotróficas, ya siga de les que s'estagen en els seus tubos, de les que viuen sobre el seu cos, o les que estan en l'aigua a la seua entorn, a les que capturen en les seues brànquies i parts bucals des del seu tubo o inclusivament eixint ocasionalment d'ell.
Les bactèries obtenen aliment i protecció en el tubo, en esta peculiar, funcional i exitosa relació simbiòtica.
Alvinella codifica una série d'enzimes respiratòries inusuals, lo que sugerix una capacitat per a tolerar millor ambients hipóxicos. Un aument paralel en el número de gens que codifiquen globina i pèrdua de opsinas i criptocromos sensibles a la llum en anèlits d'aigües profundes.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ Grime & Simon, 2012
- ↑ (2020).International Journal of Fauna and Biological Studies.ResearchGate.7(3)
- 25-32. .
- ↑
(2013).PLoS ONE.REVISIÓN.8(5)
- i64074..doi:10.1371/journal.posa.0064074.Consultat el 19 de setembre de 2025. .
- ↑ (2025).BMC Biol..23doi:10.1186/s12915-025-02369-7.Consultat el 19 de setembre de 2025. .
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alvinella pompejana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.