Alvenc (arquitectura)
Un alvenc en l'arquitectura clàssica, és la vora tornada cap a dalt d'una teulada que actua com un canalón. El terme prové del grec simos, que significa "doblat cap a dalt".
Forma
[editar | editar còdic]L'alvenc recorre els quatre costats d'un edifici. Pot estar feta de terracota o de pedra. Hi ha dos tipos bàsics d'alvenc: l'alvenc inclinat i l'alvenc lateral. La primera és contínua i generalment seguix la pendent de la teulada. La segona corre a lo llarc de les vores horisontals i està trencada per baixants per a deixar eixir l'aigua de pluja.[1]
Decoració
[editar | editar còdic]Els alvencs normalment estan decorades. Els alvencs de pedra duen narracions contínues, especialment en els costats inclinats a on no són interrompudes per canalones, similar a un friso. Els alvencs de terracota duen patrons repetitius que són fàcils de reproduir en mòles. En particular, els alvencs inclinats, a sovint, estaven decorades en motius florals o atres patrons.
Els primers alvencs presentaven canalones tubulars o semicilíndricos, pero a mitan de el VI varen ser reemplaçats en la seua majoria per canalones en forma de caps d'animals. Les més comunes eren els caps de lleó, pero també existien caps de moltó i de gos. Estos caps d'animals poden haver servit com símbols religiosos o com a jocs de paraules sobre l'ubicació geogràfica de l'estructura.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alvenc». Consultat el 13 de giner de 2023.
- ↑ Ridgway, Brunilde (31 d'agost de 1999). Prayers in Stone: Greek Architectural Sculpture (c. 600-100 B.C.E.), University of Califòrnia Press. ISBN 0520215567.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sima (arquitectura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.