Anar al contingut

Aluminita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aluminite - Newhaven, Sussex, England.jpg
Aluminita

La aluminita és un sulfat d'alumini hidratado de fòrmula química: A el2SO4(OH)4·7(H2O).

És un mineral monoclínic de color blanc terroso a blanc grisàceu que casi mai exhibix la seua forma cristalina, sol formar masses arcillosas. Té una fractura terrosa i una lluentor mat. És molt bla, en una durea d'1 en l'escala de Mohs i una densitat relativa d'1,66-1,7. Es forma com a producte d'oxidació de la pirita i pirita blanca (marcassita) junt en varis silicat alumínicos i argila. És soluble en àcit clorhídric.

Va ser descrit per primera volta en 1807 en Trobe, Sajonia-Anhalt, Alemània. També li la coneix com websterita (pel geólogo anglés Thomas Webster).

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es troba en depòsits de argila, margas i lignit del Terciario i del Cuaternario, en a on s'ha format per l'acció de dissolució de sulfat a partir de la meteorización de silicat alumínicos en pirita o marcassita; tot això a temperatures moderades. També pot formar-se com un sublimado volcànic. S'ha trobat també en depòsits de sofre, rara volta en coves.

La aluminita s'usa pels obrers de la construcció i mampostería per a reduir el temps de secat dels morters de ciment.


Referències

[editar | editar còdic]