Alteracions dels hematíes
Un hematíe ―també cridat eritrocit o glòbul roig―[1] és la cèlula de la sanc encarregada del transport de l'oxigen als òrguens i teixits, i del diòxit de carbono per a la seua eliminació. Conté en el seu interior una proteïna complexa, en que la seua molècula està present el ferro, que conferix a la sanc el seu color roig característic i que és denominada hemoglobina (Hb), essencial para dita funció de transport.[2]
Els hematíes poden presentar variacions en el seu tamany, forma i color.[2]
Alteracions del tamany
Els hematíes normocíticos (tamany normal) presenten les següents dimensions:
- diàmetro llongitudinal: 6-8 µm
- diàmetro travesser (gruixa):
- diàmetro perifèric: 2 µm
- diàmetro central: 1 µm
- superfície: 120-140 µm²
- volum: 80-100 µm³
Anisocitosis
l'anisocitosis (del grec an: ‘privació’; isos: ‘igual’; i kytos: ‘cèlula’) és un estat patològic dels glòbuls rojos, en el qual estos elements presenten dimensions extremadament variables, en lloc de tindre tots el mateix diàmetro. Este terme s'aplica igualment a les grans variacions de diàmetro que poden presentar els glòbuls blancs.
Consistix en la coexistència de hematíes de distints tamanys en una mateixa mostra de sanc. Es produïx, per eixemple, en els pacients transfundidos.
Microcitosis
la microcitosis consistix en l'existència d'uns hematíes en un diàmetro llongitudinal inferior a 6 µm i un volum inferior a 80 µm³.
Es produïx en la talasemia, en l'anèmia sideroacréstica i, sobretot, en l'anèmia ferropénica.
Macrocitosis
la macrocitosis consistix en l'existència d'uns hematíes en un diàmetro llongitudinal superior a 8 µm i un volum superior a 100 µm³.
Es produïx, fonamentalment, en l'alcoholisme i en les hepatopaties cròniques.
Megalocitosis
la megalocitosis consistix en l'existència d'uns hematíes en un diàmetro llongitudinal superior a 11.
Es produïx en l'anèmia megaloblástica.
Alteracions de la forma
Els hematíes normocíticos posseïxen una forma de disc bicóncavo sense núcleu.
Poiquilocitosis

És un trastorn de caràcter inespecífico consistent en la desigualtat o variabilitat en la forma dels hematíes en una mateixa mostra o frotis.[3][4]
Dacriocitosis
Consistix en hematíes madurs de forma ovalada en un extrem agut (en forma de llàgrima o de pera). S'observa en totes les condicions associades a esplenomegalia i en les següents malalties:
També apareixen estos hematíes en l'hematopoyesis extramedular (mielofibrosis, anèmia mieloptísica).
Acantocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en espículas de llongitut i posició irregular (acantocitos). Es produïx en l'abetalipoproteinemia, en la cirrosis hepàtica, mielofibrosis aguda i crònica, i en pacients als que se'ls administra altes dosis de heparina.
Dianocitosis
Consistix en la no existència d'uns hematíes plans i en una forma de capell de punta; açò fa que els hematíes, vists frontalment, tinguen un vorell coloreat, que delimita una zona anular pàlida, el centre de la qual també està coloreat. Això els conferix una image en diana i per això, reben el nom de dianocitos.
Es produïx en la talasemia i en les hepatopaties.
Drepanocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en una forma de hoz. Es produïx en l'anèmia de cèlules falciformes.
Eliptocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en una forma elíptica i oval.
Es produïx en l'anèmia ferropénica, en l'anèmia megaloblástica i en la mielofibrosis, pero és típica de l'eliptocitosis hereditària.
Tenen esta forma els eritrocits del camello, de la salamandra i de la gallina.
Equinocitosis
També cridats estereocitos o astròcits, consistix en l'existència d'uns hematíes en espículas curtes i distribuïdes regularment a lo llarc de tota la seua superfície.
Es produïx, per eixemple, en l'uremia, quan els hematíes són pobres en K+ i en les hepatopaties neonatals. També es dona en el dèficit de piruvato quinasa.
Esferocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en una forma esfèrica, que habitualment també són de chicotet tamany (microesferocitos).
Es produïx en l'hidrocitosis, en l'anèmia inmunohemolítica i, sobretot, en l'esferocitosis hereditària.
Esquistocitosis

Consistix en l'existència d'uns hematíes fragmentats (esquistocitos).
Es produïx en l'anèmia microangiopática, en l'hemólisis mecànica per la presència d'una pròtesis valvular en el cor i en les cremades greus.
Estomatocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en una invaginació central en forma de boca. Estos eritrocits són realment discs unicóncavos. Es produïx en l'alcoholisme i en les hepatopaties cròniques.
Excentrocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes que la seua Hb està concentrada en un dels seus pols.
Es produïx en el dèficit de G6FD (glucosa-6-fosfat deshidrogenasa).
Queratocitosis
Consistix en l'existència d'uns hematíes en dos espículas en la seua superfície. Es produïx en l'anèmia hemolítica microangiopática, en l'hemólisis per pròtesis cardíaques i en l'hemangioma cavernoso.
Vore també
Referències
- ↑ «Hematíe», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la RAE (Real Acadèmia Espanyola). Real Acadèmia Espanyola © Tots els drets reservats, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 García Espinosa, Rebuig; Rubio Campal, Faustina (1997): Hematologia I: Citologia, Fisiologia i Patologia de hematíes i leucocits (pp. 155-164). Espanya: Paraninfo, 1997.
- ↑ Antonio Cavaller Oliver, Luis Silva Garcia, et. al. (2006): Tècnic Especialiste en Laboratori d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut. Temari, volum II. Barcelona (Catalunya): MAD-Eduforma, 2006. ISBN 9788466555388.
- ↑ Prieto Valtueña, J. M. (2010) «La clínica i el laboratori. Interpretació d'anàlisis i proves funcionals. Exploració dels síndromes. Quadro biològic de les malalties». Madrit: Elsevier Espanya, 21.ª edició, 2010. ISBN 9788445820308.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alteraciones de los hematíes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.