Alpagrostis barceloi
Alpagrostis barceloi és una planta herbácea de la família Poaceae, endèmica del Puig Major de la serra de Tramontana, en l'illa de Mallorca, Illes Balears, Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba perenne que pot alcançar els 30 cm d'altura[1] i que florix des de finals de maig fins a finals de juliol i que depén del vent per a la seua polinisació. La seua àrea de distribució és reducidísima i es llimita a tres subpoblaciones principals, en algunes més menors, en un mateix alvertent del Puig Major que es desenrollen sobre clavills en les parets rocoses verticals del pico, aixina com en chicotetes praderies al peu de dites parets, en zones de umbría, a uns 1400 m d'altitut.[2] S'ha observat que els eixemplars que viuen en les roques formen més habitualment #inflorescència, #lo que podria indicar algun tipo de reproducció vegetativa en els individus dels prats. Compartix hàbitat en atres espècies endèmiques rupícoles com Crepis triasii, Galium crespianum, Galium balearicum o Lonicera pyrenaica subsp. majoricensis en els roquedos i Arenaria balearica, Bellium bellidioides, Carex rorulenta, Cymbalaria aequitriloba o Sibthorpia africana en les zones de prat.[3]
Estat de conservació i protecció
[editar | editar còdic]Està catalogada com a espècie en perill crític d'extinció, sent la seua amenaça més important la herbivoría per les cabres asilvestradas de la serra. A això se suma l'abocada d'enrunes i residus des de les instalacions militars del cim, la construcció del qual va causar fortes solsides de roca a causa de la voladura. Per un atre costat, la planta es refugia en llocs molt ombrosos i humits, possiblement en condicions llímit, per #lo que la sequia i el calfament global afecten a la seua supervivència, i s'ha observat que els anys de sequia moren eixemplars o no es desenrollen #inflorescència.
Pel seu delicat estat de conservació, està inclosa en el Llibre roig de la flora vascular de Balears, en la categoria de "En perill crític", aixina com en el Catàlec balear d'espècies amenaçades (Decret 75/2005), en la categoria de "En perill d'extinció". També es cataloga en perill crític en el Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya i segons els criteris del Llibre roig de la UICN.[2] Per a reforçar les poblacions, en l'any 2002 es va iniciar un pla de recuperació en el Jardí Botànic de Sóller i el viver forestal de Balears, en Menut, en cultiu ex situ per a la seua introducció en 2011.[1][4] Aixina mateix, en 2008 el govern de Balears va llançar un pla de conservació per a la flora del Puig Major i es varen cercar varis recints per a evitar la predación per part de les cabres.[1][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Agrostis barceloi per Llorenç Sáez i Josep Antoni Rosselló i publicat en Botanical Journal of the Linnean Society 133: 361–365, f. 1, en 2000, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[6] i ulteriormente seria transferida al gènero Alpagrostis per Paul M. Peterson, Konstantín Romaschenko, Robert John Soreng i Steven Paul Sylvester en PhytoKeys 167: 73, en 2020.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vore: Alpagrostis
barceloi: epítet otorgat en honor del mege i naturaliste Francisco Barceló i Combis (1820 – 1889), primer autor de Flora de les Illes Balears.[3]
Citologia
[editar | editar còdic]Està emparentada en dos espècies d'alta montanya del centre i sur d'Europa, Alpagrostis alpina i Alpagrostis schleicheri, de les que es diferencia pel seu número de cromosomes (és tetraploide, 2n = 28) i per característiques morfològiques i anatòmiques en fulls i anteres.[3][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Massó, S., López-Pujol, J., López-Alvarado, J., Blanché, C., & Sáez, L. (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Systematics and Evolution, 302(5), 609-615.
- ↑ 2,0 2,1 Moreno Saiz, J.C., J.M. Iriondo Alegria, F. Martínez García, J. Martínez Rodríguez & C. Salazar Mendías, eds. 2019. Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya. Sáez i Rosselló. Agrostis barceloi. Ministeri per a la Transició Ecològica-Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes. Madrit. 220 pp.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 SÁEZ, L. & J.A. ROSSELLÓ (2000). A new species of Agrostis (Gramineae) belonging to the A. alpina complex. Botanical Journal of the Linnean Society 133(3): 359-370
- ↑ «Pla de conservació de Agrostis barceloi» (en català). Jardí Btoánico de Sóller. Consultat el 7 d'octubre de 2022.
- ↑ BOIB (Butlletí Oficial dels Illes Balears) (2008) Resolució del conseller de Medi Ambient de 26 de novembre de 2008 per la qual s’aproven els plans de recuperació de Vicia bifoliolata, d’aus aquàtiques catalogades en Perill d’Extinció dels Illes Balears (Pla Homeyer); el pla de conservació de la flora vascular amenaçada del Puig Major i els plans de maneig del teix Taxus baccata i del voltor negre Aegypius monachus. Butll. Ofic. Illes Balears 2008 (171): 8–12.
- ↑ «Agrostis barceloi» (en en). Tropicos. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-21.
- ↑ «Alpagrostis barceloi» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alpagrostis barceloi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.