Alometria

En biologia la alometria es referix als canvis de dimensió relativa de les parts corporals correlacionados en els canvis en el tamany total. El terme alometria va ser acunyat per Julian Huxley i Georges Mikataudze en 1933.
Més específicament durant el desenroll d'un organisme, la alometria en el creiximent, es referix al creiximent diferencial de diferents parts del cos. Un eixemple de lo anterior és el desenroll humà, en el que es dona un creiximent alométrico ya que els braços i cames creixen a una taxa més alta que el nas i l'aparat reproductor masculí , per lo que les proporcions d'un chiquet són molt diferents a les d'un adult. Si un adult tinguera les proporcions d'un chiquet, ho voríem notóriamente deforme. Un atre eixemple d'açò és el carranc violiniste (Uca pugnax), en el qual es dona un dimorfisme sexual gràcies a la alometria. Lo que ocorre és que en els mascles jóvens, inicialment, les dos pinces són d'igual tamany, sent cada una d'elles aproximadament el 8% del pes corporal del crustaci. A lo llarc del seu creiximent, una de les pinces escomença a créixer més ràpidament que l'atra per un creiximent alométrico, i esta tenaza termina constituint aproximadament el 38% del pes corporal de l'organisme, lo que es calcula significa que la massa de la tenaza més gran aumenta sis voltes més ràpit que la massa del restant del cos.
Conceptes de alometria
Stephen Jay Gould (1966) distinguix quatre conceptes de alometria: el ontogenético, el filogenètic, el intraespecífico i el interespecífico.
- L'alometria ontogenética es referix al creiximent relatiu en els individus;
- L'alometria filogenètic es referix a les taxes de creiximent diferencial en els llinages;
- L'alometria intraespecífica es referix als individus adults d'una espècie o una població local;
- L'alometria interespecífica es referix al mateix fenomen entre espècies relacionades.
Les relacions alométriques són de la forma:
Si "b" (exponent alométrico) és 1 quan es relacionen llongituts en llongituts, o superfícies en superfícies, o be volums (masses) en volums (masses), els cossos posseïxen similitut geomètrica (o es diu que els cossos són isomètrics). Pero si relacionem llongituts en volums esperem un exponent alométrico d'1/3, i si relacionem una superfície en un volum esperem un de 2/3. Qualsevol exponent major a l'esperat segons la isometria, es considera alometria positiva, és dir, hi ha un creiximent desproporcionadament alt de la variable. Mentres que si l'exponent alométrico és menor a l'esperat, diem que hi ha una alometria negativa, és dir, hi ha un creiximent desproporcionadament baix de la variable. En el cas de les alometries, un observa un canvi de forma, cosa que no succeïx en els cossos isomètrics.
Modularidad
Com es va mencionar, la alometria pot produir canvis en el desenroll de certs organismes. Lo anterior es dona gràcies a l'existència de mòduls tant en embrions com en organismes adults. Els mòduls són unitats fonamentals dels quals es pot construir una unitat més gran i en eixes noves unitats construir un sistema, i aixina successivament. És dir que l'interacció entre els mòduls i la seua diferenciació posterior, és lo que li permet a un organisme desenrollar-se. Per un atre costat, la modularitat permet a la alometria produir canvis en un mòdul, sense afectar el desenroll o funcionalitat dels demés. En desenroll, els mòduls inclouen: camps morfogénicos, vies de transducció de senyals, llinages celulars, discs imaginals, els rudiments dels òrguens dels vertebrats, els parasegmentos dels insectes i inclús les regions que formen els potenciadores dels gens. La modularitat permet alterar el desenroll de tres maneres: divergència i duplicació, co-opció, i dissociació. La alometria fa part d'esta última.