Anar al contingut

Aloe sabaea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aloe sabaea (Aloe sabaea)


Aloe sabaea és una espècie de planta suculenta del gènero Aloe. És originària de la Península aràbiga.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Aloe sabaea té talle empinat, simple que alcança una llongitut de fins a 5 metros i un diàmetro de 10 centímetros. Les prop de 16 fulls lanceoladas formen denses rosetes. Els fulls inferiors es doblen cap a avall, són de color gris de 60 a 80 centímetros de llarc i 15 d'ample a 10 centímetros d'ample. Les dents són suaus, de llauger color rosa a rosa lluenta, es troben en el marge cartilaginoso i medixen d'1 a 1,5 milímetros de llarc i de 5 a 10 milímetros de distància. L'inflorescència consta de huit branques i alcança una llongitut d'uns 90 centímetros. Les flors són escarlates a marró rojós, de 22 a 30 milímetros de llarc i redonejades en la base.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aloe sabaea va ser descrita per Georg August Schweinfurth i publicat en ii. App. ii. 74, en l'any 1894.[2]

Etimologia

Vore: Aloe

sabaea: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en l'antic Regne de Saba.[3]

Sinonímia
  • Aloe gillilandii Reynolds[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aloe sabaea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
  2. Aloe sabaea en Tròpics
  3. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 211.
  4. Aloe sabaea en PlantList