Anar al contingut

Aloe millotii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aloe millotii (Aloe millotii)

Aloe millotii és una espècie de planta suculenta dels aloes. És endèmica de Madagascar.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

Aloe millotii és una planta en talle que forma en la base un màxim de 20 unitats. En els fulls són esteses o ascendents alcança un tamany de fins a 25 centímetros de llarc i 7-9 mm d'ample, són triangulars i les plantes jóvens estan disposts en dos files, i més tarde ho faran en espiral formant rosetes. És de color mat gris-verdoso, teñir de rojós teñir, en la seua punta redonejada té prop de cinc suaus espines blanques, cartilaginosas. En la superfície superior del full es troben, a voltes, unes poques chicotetes taques blanques opaques. En la part inferior estan moltes escampades, 2 mm de llarc i d'1 a 1,5 milímetros d'ample punts blancs disponibles. Les dents blanques en el marge del full són d'1 milímetro de llarc i de 5 a 10 milímetros de distància. L'inflorescència simple alcança una llongitut de 12 a 15 centímetros. Les flors de color lluent escarlata, de 22 mm de llarc i retallades en la seua base.

Distribució

[editar | editar còdic]

És una planta suculenta en les fulls de chicotet tamany agrupades en una roseta basal. Es troben en Madagascar en la Província de Toliara. [2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aloe millotii va ser descrita per Gilbert Westacott Reynolds i publicat en Journal of South African Botany 22: 21, en l'any 1955.[3][4][2]

Etimologia

Vore: Aloe

millotii: epítet otorgat en honor del biòlec francés Jacques Millot (1897–1980).[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aloe millotii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 d'octubre de 2011.
  2. 2,0 2,1 «Aloe millotii». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 3 d'octubre de 2011.
  3. Aloe millotii en Tròpics
  4. Aloe millotii en PlantList
  5. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 65.