Anar al contingut

Almogarén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme almogarén designa en arqueologia canària als santuaris o espais de cult rupestres utilisats pels antics canaris —pobles aborige de l'illa de Gran Canària— durant el periodo prehispánico.

Es tracta de recints excavats en la roca o delimitats per murs de pedra, en els que es realisaven ritos religiosos, ofrenes i observacions astronòmiques relacionades en el cicle agrícola i el calendari solar i llunar.[1]

El més célebre d'estos enclavaments és el Risc Caigut, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 2019 dins del conjunt “Paisage cultural de Risc Caigut i les montanyes sagrades de Gran Canària”.[2]

Etimologia

El terme almogarén procedix del lèxic aborige conservat en fonts etnohistóriques i va ser documentat per cronistes com Juan de Abreu Galindo en el XVII, els qui ho usaven per a referir-se als «temples o cases d'oració» dels canaris.[3]

La paraula ha aplegat fins al present per mig de la tradició oral i de l'ús acadèmic per a designar este tipo d'estructures rituals. En la lliteratura arqueològica moderna es reserva als espais rupestres de caràcter sagrat situats en llocs elevats o de difícil accés.

Descripció i funció

Els almogarenes presenten característiques comunes:

  • Excavacions artificials en roca basàltica, a sovint en coves naturals adaptades.
  • Canals, cazoletas i gravats que arrepleguen líquits o delinean figures simbòliques (espirals, sols, triànguls, etc.).
  • Orientació astronòmica, especialment cap a l'eixida o posada del sol en els solsticis.
  • Us colectiu o ceremonial, provablement vinculat al calendari agrícola, la fertilitat i les pluges.

L'estudi de l'almogarén de Risc Caigut ha demostrat que les seues perforació en la volta permeten la proyecció de la llum solar o llunar sobre gravats femenins durant determinats dies de l'any, lo que sugerix una complexa relació simbòlica entre el cicle astronòmic i els ritos de fecunditat.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ «El almogarén de Risc Caigut». Patronat de Turisme de Gran Canària. Consultat el 18 d'octubre de 2025.
  2. ↑ «Risc Caigut and the Sacred Mountains of Gran Canària Cultural Landscape». UNESCO. Consultat el 18 d'octubre de 2025.
  3. ↑ Abreu Galindo, Juan de (1977). Història de la conquista de les sèt illes de Canària, Goya Edicions, pp. 79–81.
  4. ↑ Tejera Gaspar, Antonio(2022).«El almogarén de Risc Caigut: santuari i observatori astronòmic».Anuari d'Estudis Atlàntics.Casa de Colón.(68): 101–120.