Almagasenament de residus nuclears
El almagasenament de residus nuclears (a voltes coloquialmente cridat cementeri nuclear, encara que són conceptes distints)[1] es porta a terme en instalacions, generalment de superfície, destinades a gestionar i almagasenar d'una forma segura, temporal i reversible els residus radiactius procedents de reaccions nuclears. Permet gestionar en un únic lloc tot el combustible gastat en centrals nuclears i atres residus similars.[2]
Residus depositats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Residu radiactiu.
Els ATCs (almagasén temporal centralisat) estan preparats per a albergar residus radiactius d'alta activitat, i tenen una vida útil d'uns 50 anys. Els residus d'alta activitat solen procedir de l'activitat de les centrals nuclears i d'el seu desmantellament, i el seu major volum correspon a combustible nuclear utilisat.
Els residus de baixa i mija activitat són aquells que la seua radiactivitat decaurà en un periodo relativament curt, normalment menor a 300 anys. Estos residus solen ser materials de treball exposts a radiació, com bates, guants, xeringues, vials, filtres, ferramentes, fancs i s'almagasenen en estat sòlit, immovilisats en formigó, i solen almagasenar-se en instalacions més menudes, per lo reduït del seu volum.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Es deuen distinguir dels almagasens subterràneus coneguts com almagasenament geològic profunt (AGP), també destinats a l'almagasenament de residus, pero durant un periodo de mils d'anys.
El ATC sol ubicar-se en superfície. Se situen en zones de característiques geològiques estables, per a assegurar en lo possible que no sofriran importants moviments sísmics que pogueren danyar la seua estructura.
Solen estar disposts en un sistema d'espais modular, i la seua activitat principal és la gestió temporal dels residus radiactius d'alta activitat. Les principals ventages que aporta la centralisació de l'almagasenage a atres sistemes són la minimisació del número d'instalacions, l'optimisació de recursos, i la seguritat mostrada des de que varen començar a utilisar-se.[4]
En alguns països en un alvançat sistema de gestió de residus, com França i Regne Unit, l'almagasén es troba junt a una planta de reprocesado, en la que es recupera el plutoni i l'Urani.
Centralisació
[editar | editar còdic]
La construcció d'almagasens pot fer-se de forma dispersa, de manera que per eixemple, cada central nuclear construïxca junt a ella un cementeri a on albergar els residus del seu desmantellament; o centralisada en un únic lloc per a albergar tots els residus d'un país.
La centralisació és un sistema més segur que la dispersió en vàries ubicacions, ya que s'optimisa l'aplicació de les tecnologies i sistemes de seguritat passius i actius.[3] Ademés supon un gran aforro econòmic.
Ventages front a atres sistemes d'almagasenament
[editar | editar còdic]Front a atres sistemes d'almagasenament, un ATC:[4]
- Minimisa el número d'instalacions nuclears (front als ATI -Almagasén Temporal Individualisat), per lo que optimisa els recursos, tant humans com a econòmics, destinats a la seguritat física i radiològica del combustible gastat.
- Té en conte l'alvanç de l'investigació abans d'optar per solucions definitives (front a el AGP).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaesra - ↑ Enresa «L'almagasén temporal centralisat (ATC) [1] archivat en Wayback Machine.» Consultat el 31 de giner de 2010
- ↑ 3,0 3,1 «El primer 'cementeri nuclear' de residus d'alta activitat desnuga la polèmica». Diariocritico.
- ↑ 4,0 4,1 Enresa «[enllaç trencat]» Consultat l'1 de febrer de 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almacenamiento de residuos nucleares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.