Almagasén dels germans Peris Puig

Erro al crear miniatura:

Almagasén dels germans Peris Puig

El almagasén dels germans Peris Puig és un edifici ubicat en el carrer Guadassuar número 2 d'Alzira, (Valéncia), Espanya. D'estil moderniste valencià construït en 1912, és obra de l'arquitecte valencià Emilio Ferrer Gisbert.

Edifici

Es troba situat en l'arraval de l'estació, dins d'un menut núcleu industrial que sorgix a raïl de la construcció de la via de ferrocarril, en 1852, i que creix autónomamente a l'atra vora del Xúquer, alié al desenroll urbà del núcleu històric.

L'almagasén consistix en una gran nau prevista per a treballs de confecció i almagasén de la taronja. Este us no es va prolongar durant molt temps, ya que a finals dels anys vint, va canviar el seu programa pel d'una fàbrica de cotó. Posteriorment queda abandonat, en lo que la seua deterioració va ser en aument. Ya en la década dels noranta, l'edifici ha segut recuperat i restaurat per a una casa de restaurants.

El plantejament de l'obra consistix en un espai de planta rectangular en cubrición a dos aigües, en accessos centrats en les quatre fronteres, sent els testero els que assumixen el ranc de frontera principal.

Estes fronteres són idèntiques, i la seua composició seguix paràmetros basats en la simetria central, en una porta principal d'accés de gran proporció arrematada en un arc de mig punt, flanquejada per dos pilastres que emergixen del llenç de la frontera arrematades en pináculos. A mija altura es disponen dos llínees d'imposta moldurades que emmarquen una série de finestres, en les que predomina la dimensió vertical, que recorren tot el perímetro de l'almagasén, de modo que resolen l'allumenament de l'interior i constituïxen un potent element estructurador de la frontera en un interessant diàlec entre elements massiços i buits. Les fronteres principals queden emmarcades en hastials d'alvertents escalonats i pilastres coronades en pináculos en els extrems laterals de la frontera.

En la frontera lateral, la composició està marcada per una repetició modular d'elements, que imprimix un marcat ritme, en una successió de pilastres que emergixen del pla de frontera, convertides en columnes entre les impostes que delimiten les séries de finestres i arrematades en pináculos, que separen de tres en tres els buits del cos superior. A la seua volta, cada quatre pilastres, apareix una arrematada en una gàrgola de forma animal. Este ritme compositiu origina una frontera molt dinàmica, en una successió d'elements significatius com els pináculos i les gàrgoles, i en una contraposició de volums i ombres marcat per les pilastres, les rebancs i els buits; que produïx resultats molt interessants.

L'obra està resolta en la seua pràctica totalitat en la rajola, encara que s'utilisa la pedra per a definir el zócalo i el ciment treballat en mòle per a resoldre els detalls d'ornamentació, com molduras, columnes, pináculos i gàrgoles. La coberta està resolta en cerchas totalment metàliques i teixixca plana polícroma com a material de cubrición.

L'adscripció al modernisme d'esta obra es posa de manifest pel tractament global de les seues formes i textures, en les que les formes vegetals i, particularment, la figura de la taronja, es revelen en el tractament de l'ornamentació: els frisos ceràmics de les pilastres, les molduras dels capiteles, l'arrancada dels pináculos, els rosetones buits i els detalls de forja.

Referències

VV. AA. (David Urios Mondéjar) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almagasén dels germans Peris Puig.