Alfabet hawaiano
El alfabet hawaiano (en hawaiano: ka pīʻāpā Hawaiʻi) és un alfabet utilisat per a escriure hawaiano. Est va ser adaptat del alfabet anglés a principis de el XIX per misionero americans per a imprimir una bíblia en la llengua hawaiiana.
Orígens
[editar | editar còdic]En 1778, l'explorador britànic James Cook va fer el primer viage del que es té constància d'Europa a Hawái. En el seu informe, va escriure el nom de les illes com "Owhyhee" o "Owhyee". En 1822 es va desenrollar i va imprimir un sistema d'escritura basat en un similar a la Gramàtica de Nova Zelanda, escrit per Elisha Loomis, misionero protestant americà.[1] L'alfabet original va incloure cinc vocals i sèt consonante:
- A, I, I, O, O, H, K, L, M, N, P, W, '[1]
I sèt diptongos:
- AE, AI, AO, AU, EI, UE, OU
Ademés, les lletres F, G, S, I, i Z s'usen per a escriure paraules estrangeres.
En 1826, els desenrolladors varen votar per a eliminar algunes de les lletres quines representaven lletres intercanviables i redundantes, permetent a l'alfabet hawaiiano l'acostar-se a l'estat ideal d'un-símbol-un-sò, i aixina optimisant la facilitat en la que les persones poden ensenyar i deprendre a llegir i escriure en hawaiiano.[2][3]
- Intercanviables B/P. B eliminada, P mantinguda
- Intercanviables L/R/D. L mantinguda, R i D eliminades
- Intercanviables K/T/D. K mantinguda, T i D eliminades
- Intercanviables V/W. V eliminada, W mantinguda
ʻOkina
[editar | editar còdic]Degut a que hi havia paraules en significats diferents que s'escrivien igual, l'us de l'oclusiva glotal es va fer necessari. Ya en 1823, els misionero feyen un us llimitat del apòstrof per a representar l'oclusiva glotal, pero no la varen incloure com a lletra de l'alfabet. En l'edició de la Bíblia hawaiana, varen utilisar el ʻOkina per a distinguir koʻo ( 'el meu') de kou ('vostre'). No va ser fins a l'any 1864 que el ʻOkina es convertiria en una lletra reconeguda de l'alfabet hawaiano.[2]
Kahakō
[editar | editar còdic]En 1821, un dels misionero, Hiram Bingham, utilisava macrones en fer transcripcions manuscrites de vocals hawaianas. El macrón, o kahakō, s'usa per a diferenciar entre vocals curtes (sense macrón) i llargues (en macrón).
Alfabet modern
[editar | editar còdic]L'alfabet hawaiano oficial actual consta de 12 lletres: cinc vocals (A a, I i, I i, O o, O o) i sèt consonante (H h, K k, L l, M m, N n, P p, W w, ʻ).[2] L'orde alfabètic diferix de l'orde llatí normal en que les vocals van primer, i després les consonante. Les cinc vocals en macrón – Ā ā, Ē ē, Ī ī, Ō ō, Ū ū – no es tracten com a lletres separades, pero s'ordenen alfabéticament immediatament despuix de les vocals no accentuades. El ʻOkina s'ignora a el hora d'ordenar alfabéticament, pero està inclós com a consonant.
Pronunciació
[editar | editar còdic]Els noms de les lletres es varen inventar específicament per a hawaiano, per lo que moltes voltes no seguixen els noms tradicionals de lletres europeus. Els noms de M, N, P, i possiblement L deriven provablement del grec, i el de la W procedix de la lletra eliminada V.
| Lletra | Nom | IPA |
|---|---|---|
| ʻā | /a/ | |
| I i | ʻē | /i/ |
| I i | ʻī | /i/ |
| O o | ʻō | /o/ |
| O o | ʻū | /o/ |
| H h | hē | /h/ |
| K k | kē | /k t/ |
| L l | lā | /l ɾ ɹ/ |
| M m | mū | /m/ |
| N n | nū | /n/ |
| P p | pī | /p/ |
| W w | wē | /w v/ |
| ʻ | ʻokina | /ʔ/ |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Journal of the Polynesian Society.76
- 353–366.Consultat el 5 de juny de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Omniglot.com». Omniglot.com. Consultat el 17 de febrer de 2010.
- ↑ «Alternative-Hawaii.com». Alternative-Hawaii.com. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2008. Consultat el 17 de febrer de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto hawaiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.