Alfabet de Pollard

Alfabet de Pollard

El alfabet de Pollard, també conegut com miao Pollard (en chino, 柏格理苗文; pinyin, Bó Gélǐ Miáo-wén)) o senzillament alfabet miao, és una escritura alfasilábica inventada per el misionero metodista britànic Sam Pollard per al idioma a-hmao i unes atres llengües hmong (miao) basat en algunes lletres llatines i formes geomètriques combinades en marques de to. L'escritura va sofrir vàries revisions fins a 1936, quan es va publicar una traducció del Nou Testament en ella.

Pollard va atribuir l'idea bàsica d'esta escritura al silabario creu dissenyat per James Evans entre 1838 i 1841: «En resoldre el problema, recordem el cas del silabario utilisat per un misionero metodista entre els indígenes de Norteamérica i decidim seguir el seu eixemple». També va atribuir el mèrit a un pastor chinenc: «Stephen Lee em va ajudar molt hábilmente en este assunt, i finalment apleguem a un sistema».

L'introducció de materials cristians que usaven este alfabet inventat per Pollard va tindre un gran impacte entre el poble miao, potser motivat per com tenien una llegenda sobre cóm els seus antepassats posseïen una escritura, pero la varen perdre. Segons la llegenda, l'escritura seria recuperada algun dia. Quan es va introduir, molts miao varen vindre de llunt per a vore-la i deprendre-la. Els canvis polítics en China varen dur a l'us d'atres escritures rivals, la majoria de les quals eren romanización en alfabet llatí. L'alfabet Pollard seguix sent popular entre el poble hmong de China, encara que els hmong de fòra de China solen usar atres escritures alternatives. En 1988 es va completar una revisió de l'escritura, que seguix en us.

Com ocorre en atres escritures alfasilábicas, les lletres Pollard representen consonant, mentres que les vocals s'indiquen per mig de diacrítics. No obstant, la posició d'este diacrític varia per a representar el to. Per eixemple, en hmong occidental, colocar el diacrític vocal damunt de la consonant indica que la sílaba té un to alt, mentres que colocar-ho avall a la dreta indica un to baix.

Lletres

L'escritura va ser inventada per a l'idioma a-hmao i va ser pronte adoptada pel idioma lipo. En 1949 va ser adaptat per al miao de Sichuan. Existix una atra adaptació per al idioma nasu.

Consonante

𖼀	𖼁	𖼂	𖼃	𖼄
PA	BA	YI PA	PLA	MA
𖼅	𖼆	𖼇	𖼈	𖼉
MHA	MA arcaic	FA	VA	VFA
𖼊	𖼋	𖼌	𖼍	𖼎
TA	DONA	YI TTA	YI TA	TTA
𖼏	𖼐	𖼑	𖼒	𖼓
DDA	NA	NHA	YI NNA	NA arcaic
𖼔	𖼕	𖼖	𖼗	𖼘
NNA	NNHA	LA	LYA	LHA
𖼙	𖼚	𖼛	𖼜	𖼝
LHYA	TLHA	DLHA	TLHYA	DLHYA
𖼞	𖼟	𖼠	𖼡	𖼢
KA	GA	YI KA	QA	QGA
𖼣	𖼤	𖼥	𖼦	𖼧
NGA	NGHA	NGA arcaic	HA	XA
𖼨	𖼩	𖼪	𖼫	𖼬
GHA	GHHA	TSSA	DZZA	NYA
𖼭	𖼮	𖼯	𖼰	𖼱
NYHA	TSHA	DZHA	YI TSHA	YI DZHA
𖼲	𖼳	𖼴	𖼵	𖼶
TSHA reformat	SHA	SSA	ZHA	ZSHA
𖼷	𖼸	𖼹	𖼺	𖼻
TSA	DZA	YI TSA	SA	ZA
𖼼	𖼽	𖼾	𖼿	𖽀
ZSA	ZZA	ZZSA	ZZA	ZZYA
𖽁	𖽂	𖽃	𖽄	𖽅
ZZSYA	WA	AH	HHA	BRI
𖽆	𖽇	𖽈	𖽉	𖽊
SYI	DZYI	ET	TSE	RTE

Vowels and finals

𖽔	𖽕	𖽖	𖽗
A	AA	AHH	AN
𖽘	𖽙	𖽚	𖽛
ANG	O	OO	WO
𖽜	𖽝	𖽞	𖽟
W	I	EN	ENG
𖽠	𖽡	𖽢	𖽣
OEY	I	IA	IAN
𖽤	𖽥	𖽦	𖽧
IANG	IO	IE	II
𖽨	𖽩	𖽪	𖽫
IU	ING	O	UA
𖽬	𖽭	𖽮	𖽯
UAN	UANG	UU	UEI
𖽰	𖽱	𖽲	𖽳
UNG	I	YI	AE
𖽴	𖽵	𖽶	𖽷
AEE	ERR	ERR redonejat	ER
𖽸	𖽹	𖽺	𖽻
ER redonejat	AI	EI	AU
𖽼	𖽽	𖽾	𖽿
OU	N	NG	UOG
𖾀	𖾁	𖾂	𖾃
YUI	OG	OER	VW
𖾄	𖾅	𖾆	𖾇
IG	EA	IONG	UI

Posiconamiento de les marques tonals

𖾏	𖾐	𖾑	𖾒
Dret	Superior dret	Superior	Inferior

Marques tonals en la llínea base

𖾓	𖾔	𖾕	𖾖	𖾗	𖾘	𖾙
To 2	To 3	To 4	To 5	To 6	To 7	To 8

Marques tonals arcaiques en la llínea base

𖾚	𖾛	𖾜	𖾝	𖾞	𖾟
To reformat 1	To reformat 2	To reformat 4	To reformat 5	To reformat 6	To reformat 8