Alfa-Bungarotoxina
La α-bungarotoxina és un dels components del verí de serp de les serps rayades taiwaneses, a voltes cridades krait (Bungarus multicinctus). S'unix irreversible i competitivamente als receptors d'acetilcolina que es troben en l'unió neuromuscular, causant paràlisis, fallo respiratori i mort de la víctima.
La α-bungarotoxina ademés és un antagonista selectiu del receptor nicotínico de l'acetilcolina α7 en el cervell, i com tal té aplicacions en investigació en neurociencias, encara que no s'utilisa en teràpia medicinal. la α-bungarotoxina ha segut caracterisada, degut a que és Similar a les Neurotoxinas Tipo II gran o llarga d'atres Verins Elapidicos
Història
la Bungarotoxina va ser descoberta per Chuan-Chiung Chang i Chen-Yuan Lee de l'Universitat Nacional de Taiwan en 1963.[1][2]
Toxicologia
L'enverinament de serp és un problema clínic important, en una mija de 2,5 millons de casos en tot lo món cada any. És un problema particularment important en Àsia i Àfrica, a on es calcula que la taxa anual de mortalitat per les mordeduras de serp en 100.000 i 20.000, respectivament. En Estats Units, hi ha aproximadament 8000 mordeduras de serps venenoses per any, lo que resulta en 5 a 10 morts. Les víctimes de mordeduras de serps enverinament krait tenen un ampli espectre de síntomes, com poden ser ptosis, exolftalmos, disfagia, disnea, i debilitat neuromuscular. En pacients severament enverinats en volums corrents a menys de 200 ml, cianosis i el parla no, es requerix respiració mecànica. El temps entre la mordedura i l'inici dels síntomes va oscilar entre 30 minuts i 50 hores.
Vore també
Referències
- ↑ Chang C(1999).«Looking back on the discovery of alpha-bungarotoxin».6(6)
- 368–75.
- ↑ Chu N(2005).«Contribution of a snake venom toxin to myasthenia gravis: the discovery of alpha-bungarotoxin in Taiwan».14(2)
- 138–48.doi:10.1080/096470490881770.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfa-Bungarotoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.