Alegoria de la fragilitat humana
_-_Human_Frailty_-_PD.53-1958_-_Fitzwilliam_Museum.jpg)
Alegoria de la fragilitat humana o també Fragilitat humana és una pintura de Salvator Rosa, que data provablement de 1655-1656, i que es troba en el Museu Fitzwilliam de Cambridge.
Història
[editar | editar còdic]La concepció i realisació de l'obra s'inscriu en el quadro més ampli de l'epidèmia de pesta de 1656, que va assolar el Virreinato de Nàpols procedent de Cerdenya, a on havia aplegat en 1652 des d'Espanya.
L'epidèmia es va dur ràpidament a varis familiars de Salvator Rosa, entre ells el seu fill Rosalvo, un dels seus germans i una de les seues germanes, junt en la major part de la seua família. En una carta al filòsof i amic Giovan Battista Ricciardi, Salvator Rosa expressa cóm estos lutos en ràpida successió li varen afectar i es varen convertir en l'impuls que va impulsar la creació d'esta obra.[1]
Anàlisis de l'obra.
[editar | editar còdic]L'obra és rica en detalls, molts d'ells amagats o difícils de detectar a primera vista.
Assentada i allumenada en el costat dret de la composició hi ha una dòna d'aspecte cansat en una corona de roses rodejant-li el cap, que molts crítics creuen que és Lucrecia, l'amant de Rosa (les roses són una alusió al llinage de l'artiste) i mare del chicotet Rosalvo, que va morir de l'epidèmia i, per tant, està atrapat en el quadro per l'alegoria de la mort, que li agarra per la nina. Les pròpies inicials de Salvator Rosa apareixen en una dels fulls dels gavinets tirats al sol, símbol també de la mort súbita.[2]
Hi ha vàries frases en llatí: en el fondo obscur de l'obra, el gran esquelet alado de la mort emergix i, a través de la mà del chiquet, escriu en el pergamí: Conceptio Culpa, Nasci Pena, Llabor Vita, Necesse Mori. En la part inferior esquerra, no obstant, un segon chiquet bufa una série de bombetes, en una de les quals apareix una chicoteta inscripció, Homo est bulla, «el home és una bombeta», que indicaria la fugacitat de l'existència humana.[3]
Encara a l'esquerra, pero més dalt, es distinguix en la penombra un obelisc de pedra en cinc emblemes tallats, una referència lliterària a l'Hieroglyphica del filòsof Piero Valeriano, obra molt popular i coneguda en el XVII.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Salvator Rosa. G. G. Borrelli (ed.). Lettere, 2003 edició (en it), Il Mulino. ISBN 978-8815095091.
- ↑ Richard W. Wallace50(1)doi:10.2307/3048508.
- ↑ «L'Umana Fragilità (Human Frailty)».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Richard W. Wallace, Salvator Rosa's Democritus and L'Umana Fragilità, 1968 (anglés)
- Paliaga Franco, Volpi Caterina, Salvator Rosa i Giovanni Battista Ricciardi attraverso documenti inediti, De Luca Editori d'Art (italià)
- Salvator Rosa, GG Borrelli, Cartes, Il Mulino, 29 de giner de 2004 (italià)
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alegoría de la fragilidad humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.