Aldabra





Aldabra és un atoló de coral situat en les denominades illes Exteriors, en l'oceà Índic, en una gran riquea natural referent a flora i fauna autòctones, lo que li ha valgut ser catalogat per l'Unesco en 1982 com Patrimoni de l'Humanitat. Entre la seua fauna endèmica destaca la tortuga jaganta d'Aldabra (Geochelone gigantea). També destaca una important població de tortuga verda (Chelonia mydas) i tortuga carei (Eretmochelys imbricata). Aixina mateix, l'atoló dona nom a una espècie de peix marí, la perca nana d'Aldabra (Pseudochromis aldabraensis).
Administrativament l'atoló pertany a les illes Seychelles des de la seua independència en 1976. Fins a eixa data i des de 1965, l'atoló pertanyia junt en les illes de Desroches i Farquhar al Territori Britànic de l'Oceà Índic.
Geografia
L'atoló s'ubica en {{ |dms-lat=9°24′S |dms-long=46°22′E |dec-lat=-9.4 |dec-long=46.367 |param=9_24_S_46_22_E_|default=dms|name=}}</noinclude>, a 430 km al noroest de l'extrem nort de Madagascar i a 1.110 km al suroest de Mahé, l'illa principal de l'archipèlac de les Seychelles.
Es tracta del segon atolón més gran del món despuix de Kiritimati. Té 34 km de llarc per 14,5 km d'ample. El punt més alt s'eleva a 8 m sobre el nivell de la mar. La superfície total terrestre és de 155,4 km² i la de l'estany intern de 224 km². En hores de marea baixa, les aigües es retiren de casi dos terços de l'estany, deixant el fondo al descobert.
L'atoló és en realitat una successió de quatre illes majors dispostes en forma d'anell:
- Illa Sur (Grand Terre, 116,1 km²).
- Illa Mija (Malabar, 26,8 km²).
- Polymnie (4,75 km²).
- Illa Oest (Picard, 9,4 km²).
Història
Aldabra va ser visitada per navegants portuguesos en 1511, encara que ya era coneguda pels àraps, a els qui deu el seu nom. Durant el XVIII va formar part de la colónia francesa de Reunió des d'a on s'organisaven expedicions de caça de tortugues. En 1810, junt en Reunió, Maurici, les Seychelles i atres illes, Aldabra va passar a mans britàniques. Posteriorment, Reunió va ser tornada a França i tant Aldabra com les Seychelles varen ser posades baix l'administració britànica de Maurici.
Es va establir l'assentament de Picard, en l'extrem suroest de l'Illa Oest que va ser ocupat per emigrants de les Seychelles. Els depòsits de guano varen ser excavats fins a casi el seu agotament i es varen causar sérios danys en les poblacions de tortugues. Era costum remetre-les vives a les Seychelles per centenars, girades d'esquena en la coberta de les goletes que transportaven el guano. Estos barcos ampraven semanes en recórrer els 1500 km de distància i la majoria de les tortugues morien a bordo o aplegaven agotades.[1]
Finalment, l'assentament va ser abandonat i hui en dia acull l'estació d'estudi de la vida salvage i al seu personal. No hi ha població permanent i l'atoló està administrat per la Seychelles Island Foundation.
Grup d'Aldabra
El grup d'illes d'Aldabra comprén:
- Atoló d'Aldabra.
- Illa d'Asunción.
- Atoló d'Cosmoledo.
- Illa d'Astove.
La superfície total del Grup d'Aldabra ascendix a 176 km². Ecològicament, el grup constituïx l'ecorregió denominada xara xeròfila de les illes Aldabra.
Vore també
Notes i referències
- ↑ OMMANNEY, F.D. (1966). Els corals de Capricorn. Expedicions peixqueres en l'Índic, Barcelona: Llabor.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aldabra.- Pàgina d'Aldabra del Ministeri de Mig ambient de Seychelles
- Programa Marí d'Aldabra