Alí Babá i els quaranta lladres
«Alí Babá i els quaranta lladres» (en àrap: علي بابا والأربعون لصا) és un conte popular àrap afegitó a Les mil i una nits en el XVIII pel seu traductor francés, Antoine Galland, qui ho va escoltar del narrador siri Hanna Diyab. Com un dels contes més populars de Les mil i una nits, ha segut àmpliament adaptat i representat en diversos mijos de comunicació en tot lo món, especialment per a chiquets (per a els qui a sovint s'ometen els aspectes més violents de l'història).
En la versió original, Alí Babá (en àrap: عَلِيّ بَابَا, romanizado: ʿAliyy Bābā) és un humil leñador i un home honest que descobrix el tesor amagat d'una guarida de lladres i entra en la frase màgica «obri't sésam». Els lladres intenten matar a Alí Babá, mentres que el seu germà Cassim (en àrap: قاسم Qāsim, a voltes escrit «Kasim» o «Qasim»), ric i codicioso, intenta furtar el tesor per a sí mateixa, pero la fidel esclava de Alí Babá, Morgiana (en àrap: مرجانة Murjāna), frustra els seus plans. El seu fill es casa en ella, i Alí Babá guarda el secret del tesor.
Història textual
[editar | editar còdic]El conte va ser afegit a la colecció de relats Les mil i una nits per un dels seus traductors europeus, Antoine Galland, qui va titular els seus volums Els Mille et Unix Nuits (1704-1717). Galland va ser un orientaliste francés de el XVIII que ho va escoltar oralment d'un narrador maronita siri cridat Hanna Diyab, un monge maronita originari d'Alep (actual Síria), qui ho va contar en París.[1]
El relat insertat per Galland en Les mil i una nits és una versió embellida del resum contingut en el seu diari. El relat de Galland sobre Alí Babá es va derivar d'una sinopsis que va registrar en el seu diari i després transcribió al francés, basant-se en el relat que va rebre de Diyab.[2] Contràriament a la versió publicada, en la representació de Diyab, una persona que entrara en la cova es trobaria inicialment en una taula posada en menjar i plats llests per a ser consumits.[3]
En qualsevol cas, el text més antic conegut del conte és la versió francesa de Galland. Richard F. Burton ho va incloure en els volums suplementaris (en lloc de la colecció principal de contes) de la seua traducció (publicada com El llibre de les mil nits i una nit).[4]
L'orientaliste nortamericà Duncan Black MacDonald va descobrir un manuscrit en àrap del conte en la Biblioteca Bodleiana;[5] no obstant, posteriorment es va comprovar que era una falsificació.[6]
Història
[editar | editar còdic]Alí Babá i el seu germà major Cassim són fills d'un comerciant. Despuix de la mort del seu pare, el codicioso Cassim es casa en una dòna rica i es fa acabalat, vivint holgadament dels negocis del seu pare i la riquea de la seua esposa. Alí Babá es casa en una dòna pobra i es dedica a l'ofici de leñador. Cassim i la seua esposa guarden rencor a Alí Babá i a la seua família i no compartixen la seua riquea en ells.
Un dia, Alí Babá està treballant arreplegant i tallant llenya en el bosc, quan sent per casualitat a un grup de quaranta lladres que visiten el seu tesor amagat. El tesor es troba en una cova, l'entrada de la qual està sagellada per una enorme roca. S'obri en les paraules màgiques «¡Obri't, sésam!» i es tanca en les paraules «Tanca't, sésam». Quan els lladres es marchen, Alí Babá entra en la cova i, encara que hi ha una gran cantitat de riquees amagades en el seu interior, modestament solament es du a casa una bossa de monedes d'or.
Alí Babá i la seua esposa demanen prestada la balança de la seua cunyada per a pesar la seua nova riquea. Sense que ells ho sàpien, l'esposa de Cassim posa una gota de cera en la balança per a averiguar per a qué l'utilisa Alí Babá, ya que sent curiositat per saber qué tipo de gra necessita medir el seu empobrit cunyat.
Per a la seua sorpresa, troba una moneda d'or pegada a la balança i li'l conta al seu marit. baix la pressió del seu germà, Alí Babá es veu obligat a revelar el secret de la cova. Cassim va a la cova, duent en si un ruc per a dur-se tot el tesor que puga. Entra en la cova en les paraules màgiques. No obstant, en la seua excitació pel tesor, oblida les paraules per a eixir i acaba atrapat. Els lladres ho troben allí i ho maten. Quan el seu germà no retorna, Alí Babá va a la cova a buscar-ho i troba el cos descuartizado i cada part exposta just en l'entrada de la cova, com a advertència per a qualsevol que intente entrar.
Alí Babá du el cadàver a casa, a on li encarrega a Morgiana, una inteligent esclava de la casa de Cassim, la tasca de fer creure als demés que Cassim ha mort de mort natural. Primer, Morgiana compra medicines en una botica, dient-li al boticario que Cassim està greument malalt. Després, troba a un vell sastre conegut com a Bava Mustafa, al que paga, li embena els ulls i ho du a la casa de Cassim. Allí, durant la nit, el sastre coser els péntols del cos de Cassim. Alí Babá i la seua família poden donar-li a Cassim un sepeli digne sense que ningú sospite res. L'esposa de Cassim no s'entera de la cova ni del tesor.
Els lladres, en descobrir que el cadàver havia desaparegut, es varen donar conte de que una atra persona devia conéixer el seu secret, per lo que es varen dispondre a localisar-la. Un dels lladres baixa al poble i es troba en Bava Mustafa, qui li comenta que acaba de coser els péntols d'un cadàver. En donar-se conte de que el mort deu haver segut la víctima dels lladres, el lladre li demana a Bava Mustafa que li duga a la casa a on es va portar a terme l'acció. Al sastre li tornen a embenar els ulls i, en este estat, és capaç de tornar sobre els seus passos i trobar la casa.
El lladre marca la porta en un símbol per a que els demés lladres puguen tornar eixa nit i matar a tots els que estan en la casa. No obstant, Morgiana, lleal al seu amo, veu el lladre i frustra el seu pla marcant totes les cases del barri de la mateixa manera. Quan els 40 lladres retornen eixa nit, no poden identificar la casa correcta i el seu líder mata al lladre infructuós en un atac de fúria. Al sendemà, un atre lladre torna a visitar a Bava Mustafa i ho intenta de nou. Solament que esta volta, es desprén un tros de la pedra de l'escaló de la porta principal de Alí Babá. Una volta més, Morgiana frustra el pla fent muescas similars en tots els demés llindars, i el segon lladre també és assessinat pel seu fracàs. Per fi, el líder dels lladres va a mirar ell mateixa. Esta volta, memorisa tots els detalls que pugues de l'exterior de la casa de Alí Babá.
El líder dels lladres fingix ser un comerciant d'oli que necessita el hospitalitat de Alí Babá, i du en si mules carregades en 38 gerres d'oli, una plena d'oli i les atres 37 ocultant al restant dels lladres. Una volta que Alí Babá es dorm, els lladres planegen matar-ho. Una volta més, Morgiana descobrix i frustra el pla quan la seua llàntia es queda sense oli i té que ser a buscar-ho a les gerres del comerciant; els lladres es delaten un per un en sentir-l'acostar-se i confondre-l'en el seu cap. Despuix de reblir la seua llàntia, Morgiana mata als 37 lladres en les seues gerres abocant oli hervir sobre ells un per un. Quan el seu líder ve a despertar als seus hòmens, descobrix que tots estan morts i fuig. Al matí següent, Morgiana li conta a Alí Babá lo dels lladres en les gerres. Els enterren i Alí Babá mostra la seua gratitut concedint-li la llibertat a Morgiana. No obstant, ella seguix vivint en Alí Babá i la seua família de tots modos.
Per a venjar-se, el líder dels lladres es fa passar per un comerciant, es fa amic del fill de Alí Babá (que ara s'encarrega del negoci del seu difunt tio Cassim) i és invitat a sopar a la casa de Alí Babá. No obstant, Morgiana reconeix al lladre, que balla en una espasa per als comensals i li la clava en el cor quan este baixa la guàrdia. Alí Babá s'enfada al principi en Morgiana, pero quan descobrix que el lladre volia matar-ho, se sent molt agraït i recompensa a Morgiana casant-l'en el seu fill. Alí Babá es queda llavors com l'únic que coneix el secret del tesor de la cova i cóm accedir a ell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Marvellous Thieves adds a new chapter to Arabian Nights» (en en). North Shore News. Consultat el 2025-11-20.
- ↑ Kara (2024): 210.
- ↑ Chraibi (2004): 162.
- ↑ Burton, R. F. Supplemental Nights to the Book of the Thousand Nights and a Night with Notes Anthropological and Explanatory. Vol. III, fasc. 2. p. 369. (n.)
- ↑ «IX. “Ali Bava and the Forty Thieves” in Arabic from a Bodleian MS».Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain & Ireland.42(2)
- 327–386.ISSN 0035-869X.doi:10.1017/S0035869X00039575.Consultat el 2025-11-20.
- ↑ Mahdi, Muhsin (1994). "Galland's Successors". The Thousand and One Nights: From the Earliest Known Sources; Part 3, "Introduction and Indexes".
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Galland's "Ali Bava" and Other Arabic Versions».Marvels & Tals.18(2)
- 159-169.ISSN 1536-1802.doi:10.1353/mat.2004.0027.Consultat el 2025-11-20.
- «Self-Destruction through greed: “The Queen of Spades” and “Ali Bava and Forty Thieves».HUMANITAS - Uluslararası Sosyal Bilimler Dergisi.12(24)
- 201–215.ISSN 2147-088X.doi:10.20304/humanitas.1489681.Consultat el 2025-11-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alí Babá y los cuarenta ladrones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.