Alçament indígena de Totonicapán de 1820

Plantilla:Contingut retirat El Alçament indígena de Totonicapán de 1820 va ser una revolució indígena que els líders José Juan Chumil, Siriaco Consigua, Anastacio i Lucas Carlos varen encapçalar en 1820. Est va ser l'alçament colonial indígena de major transcendència en el territori modern de Centroamérica, encara que no va aplegar a ser tan violent com la Guerra de Castes que es va produir en Yucatán trenta anys despuix. L'alçament es va centrar en la capçalera de l'Alcaldia Major de Totonicapán, i va estar íntimament lligat en el procés de l'Independència de Centroamérica, la guerra civil centroamericana entre els conservadors del Clan Aycinena i els lliberals de l'época, i en la formació de l'efímer Estat dels Alts.

Antecedents

Gran part de l'economia colonial de la Nova Espanya depenia de l'explotació de la terra i el treball indígena per part de l'èlit criolla i espanyola, açò era especialment cert en la Guatemala colonial, a on als mayas natius i atres pobles indígenes se'ls varen impondre forts tributs. En resposta a la pesada càrrega que enfrontaven els natius, i buscant llegitimar el seu nou govern, l'Espanya napoleònica va promulgar la Constitució de Càdis de 1812, que va abolir estos tributs i va estendre el sufragi a tots els indígenes americans que vivien en les colónies espanyoles. No obstant, esta constitució duraria poc, i despuix de la caiguda de l'Espanya napoleònica i la reinstalación del rei Fernando VII en el poder, la Constitució de Càdis seria abolida en 1814 junt en tots els acorts que la constitució promulgava. La constitució seria promulgada novament en 1820 pels esforços de gresca del general espanyol Rafael del Rec. Encara que restaurada, les autoritats colonials en Guatemala es varen negar a promulgar-la i varen continuar exigint tributs als indígenes. Els indígenes de Totonicápan es percataron d'açò i es varen negar a realisar cap pagament. Esta negativa provocaria major malestar en la regió.

Rebelió

Com a resposta a les demandes colonials de tribut i a la seua negativa a promulgar la constitució recent reinstaurada, els pobles quiché de Totonicapán es varen alçar en oposició al govern colonial. La rebelió va començar el 9 de juliol de 1820 en líders populars que varen organisar protestes en la plaça central de Totonicapán, lo que va provocar la fugida de l'alcalde José Manuel de Lara del poble, tement per la seua vida. baix el liderage d'Atanasio Tzul, qui va ser declarat governador (rei, segons la llegenda popular), es va estimar que el tribut no es pagava més i es va desnugar una chicoteta lluita contra les autoritats reals en Guatemala. Es va establir en Totonicapán un estat autònom en un govern indígena adequat, que va durar 26 dies.

La rebelió seria posteriorment sofocada el 3 d'agost de 1820 per una milícia ladina d'aproximadament mil hòmens de Quetzaltenango, Salcajá i Sant Carlos Sija. Esta força estava liderada pel corregidor espanyol d'eixa regió, Prudencio Cózar, qui va ser encarregat i autorisat per a usar la força militar per a obtindre el pagament. Una série de chicotetes escaramuzas varen ocórrer entre abdós bandos, pero les tropes indígenes mal entrenades de Tzul demostrarien ser una força ineficaç contra l'eixèrcit de Cózar. El conflicte duraria poc i Tzul, junt en atres líders indígenes, es rendiria i després seria encarcerat. Tzul i atres líders serien indultats a l'any següent per l'incapacitat de l'estat per a processar qualsevol càrrec de sedició contra el govern espanyol, pel moviment d'independència en curs.

Bibliografia

• (2011) La rebelió d'Atanasio Tzul: llegat històric en Paqui, Totonicapán, Quetzaltenango, Guatemala: Universitat de Sant Carlos de Guatemala, Centre Universitari d'Occident.
• CONAMIGUA. «Atanasio Tzul va ser un dels líders de l'alçament colonial indígena de Totonicapán en 1820». Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2015. Consultat el 7 de maig de 2015.
• «Confronting the Narrative: Gladys Tzul on Indigenous Governance and State Authority in Guatemala» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015.
• Móbil, A. (1991). 100 Personages Històrics de Guatemala, Guatemala: Serviprensa Centroamericana.