Akpeteshie
El Akpeteshie o Ògógóró (Ogog') és una beguda alcohòlica de fabricació casera en caràcter nacional en Ghana, produïda per mig de la destilació de vi de palma o canya de sucre. En Nigèria se li coneix com Ògógóró (Ogog'), una paraula d'orige yoruba, generalment destilada localment a partir de la fermentació del suc de la palmera ràfia.[1] Hui en dia, existix l'idea errònea de que el Ogogoro pot ser etanol pur, pero tradicionalment, tenia que provindre de la palmera i despuix ser destilat d'esta font.
És popular en tota Àfrica occidental i té molts noms, inclosos api, ogoglo, ogogoro ( Ogog' ), VC10, Kill Em Quick, Efie Nipa, Kele, Kumepreko, Anferewoase, Apiatiti, Home Boy, Nana Drobo, One Touch, entre uns atres.[2] També es coneix com a aigua de Sapeli, per la regió denominada Sapele en Nigèria, kparaga, kai-kai, Sun gbalaja, egun inu igo, que significa La mascarada en la botella, push-em-push-you, i/o crim-kena, sonsé que significa "¿ho fas tu?" en llengua yoruba. En l'idioma igbo, llengua parlada en Nigèria, se li coneix com Akpuru achia . Atres epítets nigerians inclouen: Udi Ogagan, Agbagba Urhobo, aixina com OHMS (Our Home Made Stuff), Iced Water, Push Em, I Push You i Craze man in the bottle. L'alcohol destilat illegalment de Ghana es coneix com akpeteshie.
Història
Abans de la colonisació europea del territori de lo que actualment és Ghana, El poble Anlo Ewe, establit entre Benín, Togo, Nigèria i Ghana, elaborava un licor local conegut com "kpótomenui", que significa "alguna cosa amagat en una prop d'estora de coco".[3]
Durant la colonisació britànica de lo que es va conéixer com la Costa d'Or britànica, dita elaboració d'alcohol local va ser prohibida des de principis de la década de 1930. Segons una entrevista realisada en 1996 a S. S. Dotse sobre la seua vida baix el domini colonial britànic:
"El nostre argument era que la beguda que va dur l'home blanc és la mateixa que la nostra. L'argument dels hòmens blancs era que el nostre era massa fort. . . Ans que aplegaren els hòmens blancs, usàvem akpeteshie. Pero quan varen aplegar ho varen prohibir, provablement perque volien vendre el seu propi licor. I per això lo estàvem cridant kpótomenui. Quan tenies una visita a la que coneixies molt be, ordenaves que dugueren kpótomenui. Açò és akpeteshie, pero mai es va mencionar pel seu nom".[3]
El nom "akpeteshie" se li va donar a la beguda en la seua prohibició: la paraula prové del idioma Ga (ape et shie, l'acte d'amagar-se) que es parla en Acra, capital de Ghana i significa que s'estan amagant, referint-se a la forma secreta que els locals es varen vore obligats a consumir la beguda.[4] A pesar d'estar prohibit, la producció ilícita es va fer comuna, en informes de que inclús els escolars podien obtindre fàcilment akpeteshie durant la década de 1930. La demanda d'akpeteshie i els guanys que s'obtindrien de la seua venda varen ser suficients per a encorajar l'expansió del cultiu de canya de sucre en la regió d'Anlo en Ghana.[5]
La destilació es va llegalisar en la descolonisació i l'independència de Ghana. La primera fàbrica es va instalar en la Regió de Volta, aprofitant l'oferta de plantacions de canya de sucre de la zona.
Preparació
El Ogogoro es destila del suc de les palmeres de ràfia. Es fa una incisió en el tronc i es coloca una carabassa fòra d'ell per a la seua recolecció, que es recolecta un o dos dies més vesprada. Despuix de l'extracció, la llacor es hervir per a formar un vapor, que posteriorment es condensa i es recolecta per al consum. Ogogoro no és etanol sintètic, sino que s'extrau d'una font natural i despuix es destila.
Este líquit ensucrat o vi es fermenta primer en grans toneles, a voltes en l'ajuda de rent.[6] Despuix d'esta primera etapa de fermentació, s'encenen fòcs baix de les barricas per a dur el líquit a ebullició i passar al vapor resultant a través d'una canonada de coure dins de les barricas de refredat, a on es condensa i gotea en gerres tamizades. El suc hervir despuix se somet a un procés de destilació. l'aiguardent resultant té entre 40 i 50% d'alcohol per volum .
Referències
- ↑ Simon Heap (2008) '“Those that llaure Cooking the Gins”: The Business of Ogogoro in Nigèria’, Contemporary Drug Problems, 35(4): 573-610.
- ↑ «'Akpeteshie': the local gin which has served presidents, chiefs and commoners» (en en-us). Goldstreet Business (2019-06-18). Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2019. Consultat el 2019-11-07.
- ↑ 3,0 3,1 Akyeampong, Emmanuel Kwaku (2001). Between the Siga & the Lagoon: An Eco-social History of the Anlo of Southeastern Ghana : C. 1850 to Recent Claves, James Curry Publishers, p. 154.
- ↑ Peele, Stanton; Grant, Marcus (2013). Alcohol and Pleasure: A Health Perspective, Routledge, p. 123. ISBN 9781134941506.
- ↑ Akyeampong, Emmanuel Kwaku (2001). Between the Siga & the Lagoon: An Eco-social History of the Anlo of Southeastern Ghana : C. 1850 to Recent Claves, James Curry Publishers, p. 155.
- ↑ Chernoff, John M. (2005). Exchange is Not Robbery: More Stories of an African Bar Girl, Chicago: University of Chicago Press, p. 194.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Akpeteshie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.