Anar al contingut

Akitsu Maru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Akitsu Maru

El Akitsu Maru (あきつ丸?) va ser un portaavions d'escolta operat pel Eixèrcit Imperial Japonés. Junt al seu bessó Nigitsu Maru poden ser considerats els primers equivalents als actuals bucs d'assalt amfibi, donada la seua capacitat de transportar tant avions com fins a 20 llanches de desembarc.

Construcció

[editar | editar còdic]

Originalment es tractava d'un buc de passagers, pero despuix de ser requisat per l'Eixèrcit abans de la seua conclusió, va experimentar una série de modificacions. Se li va afegir una coberta de vol, dotada d'un ascensor sobre la coberta principal. Donada l'inexistència de hangar, els avions eren almagasenats baix la coberta de vol. Al no contar en un sistema de retenció, els aparats podien desapegar normalment, pero no tornar al portaavions, lo que llimitava la seua operatividad.

No es tractava d'un simple transport d'avions, ya que estos podien ser desplegats des del mateix buc, pero l'impossibilitat de recuperar-los llimitava el seu comés a mer proveïdor de respal aéreu a operacions de desembarc; els pilots devien aterrisar en un aeròdrom capturat, o abandonar els seus aparats.[1] No obstant, sí podia operar normalment en autogiros.[2]

Historial operatiu

[editar | editar còdic]
La coberta del Akitsu Maru en avions Kokusai Ki-76.

El dijous 18 de novembre de 1943, escoltat pel Tomozuru, va ser torpedeado a l'entrada de la Baïa de Manila pel submarí nortamericà Crevalle (SS-291). El Crevalle va informar incorrectament de l'afonament del Akitsu Maru,[3] que va ser novament atacat i esta volta afonat pel submarí Queenfish (SS-393). En este atac un dels torpedos va detonar el seu polvorí de popa, que contenia càrregues de profunditat, i l'explosió va destrossar la popa del buc. En contactar l'aigua freda de la mar en les seues calderes, estes varen explotar i es va afonar en l'Estret de Corea el 15 de novembre de 1944. [4]

  1. Worth. Fleets of World War II, p.  176.
  2. Brooks. Cierva Autogiros, pp.  276–277.
  3. Cressman. The Official Chronology of the U.S. Navy in World War II, pp.  193–194.
  4. Roscoe and Voge. United States Submarine Operations in World War II, pp.  416.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Brooks, Peter W. (1988). Cierva Autogiros: The Development of Rotary-Wing Flight, Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press. ISBN 0874742684.
  • Cressman, Robert (2000). The Official Chronology of the U.S. Navy in World War II, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 1557501491.
  • Gardiner, Robert (1980). Conway's All the World's Fighting Ships, 1922–1946, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 0870219138.
  • Roscoe, Theodore (1949). United States Submarine Operations in World War II, Annapolis, MD: Naval Institute Press. ISBN 0870217313.
  • Worth, Richard (2002). Fleets of World War II, Cambridge, MA: Dona Cape Press. ISBN 0306811162.


Referències

[editar | editar còdic]