Anar al contingut

Aira caryophyllea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aira caryophyllea (Aira caryophyllea)

Aira caryophyllea és una espècie de plantes de la família Poaceae. És originària d'Europa.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual similar al bambú en les raïls fibrosas i el talle generalment redó i buit en nodos unflats i sòlits. Les fulls són alternes i llineals; en baïna generalment oberta; lígula membranosa. La inflorescència generalment en moltes espiguillas. Les florés generalment hermafroditas, diminutes en tres estam i tres estigma. El frut és un aquenio com un gra.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie nativa d'Europa pero introduïda en atres continents, incloent Norteamérica, a on s'ha naturalizado i és comú. En el centre d'Espanya habita en pasturages efímers de montanya (Tuberarietea).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aira caryophyllea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 66. 1753.[1]

Etimologia

Aira: nom genèric que pren el nom grec de Lolium temulentum.[2]

caryophyllea: epítet llatí que significa "de color rosaceo".[3]

Sinonímia
  • Aspris caryophyllea (L.) Nash[4]
  • Agrostis caryophyllea Salisb.
  • Aira aggregata Timeroy ex Bor.
  • Aira armoricana F.Albers
  • Aira bachitii Hochst. ex C.I.Hubb.
  • Aira baetica Trin.
  • Aira canescens Host
  • Aira curta Jord. ex Boreau
  • Aira duriuscula Poir.
  • Aira edouardii Reut. ex Jouve
  • Aira fioriana Sennen
  • Aira hostii Steud.
  • Aira latigluma Steud.
  • Aira leersii Kunth
  • Aira lensii Rchb.
  • Aira lenzei Godr.
  • Aira multicaulis Kunth
  • Aira multiculmis Dumort.
  • Aira nana Steud.
  • Aira nebrodensis Lojac.
  • Aira patulipes Jord. ex Boreau
  • Aira plesiantha Jord. ex Boreau
  • Aira pulchella var. biaristata Emb. & Maire ex Jah. & Maire
  • Aira pulchella f. brachyanthera Maire
  • Aira purpureoargentea Gilib.
  • Aira reverchonii Murb.
  • Aira rigida Dulac
  • Aira saburralis Jan ex Guss.
  • Aira tenorei var. biaristata (Emb. & Maire) Emb. & Maire
  • Aira todari Tingues. ex Tod.
  • Aira todarii Tineo ex Ponzo
  • Aira truncata Salzm. ex Trin.
  • Aira uniaristata var. biaristata (Emb. & Maire) Lambinon
  • Airella caryophyllea (L.) Dumort.
  • Airopsis caryophyllea (L.) Fr.
  • Avena caryophyllea (L.) Web.
  • Avena multiculmis Dumort.
  • Avena multiculmis (Dumort.) Nyman
  • Avena plesiantha (Jord. ex A. Boreau) Nyman
  • Avenastrum caryophylleum (L.) Jess.
  • Caryophyllea airoides (L.) Opiz
  • Deschampsia baetica (Trin.) Willk. & Lange
  • Fussia caryophyllea Schur
  • Salmasia multiculmis (Dumort.) Bubani
  • Salmasia vulgaris Bubani[5][6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: fenaç, fenaç de Castella, fenaç del Chiquet Jesús, limpiaplatos.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aira caryophyllea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de novembre de 2013.
  2. Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2021. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  3. En Noms Botànics
  4. Sinònims en Catalogue of life [1]
  5. Aira caryophyllea en PlantList
  6. «Aira caryophyllea». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de novembre de 2013.
  7. «Aira caryophyllea». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 15 de giner de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  3. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Filgueiras, T. S. 1991. A floristic analysis of the Gramineae of Brazil's Districte Federal and a list of the species occurring in the area. Edinburgh J. Bot. 48: 73–80.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  7. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  9. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  10. Gould, F. W. & R. Moren. 1981. The grasses of Baixa Califòrnia, Mexico. Mem. Sant Diego Soc. Nat. Hist. 12: 1–140.
  11. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]